CULTURA

Calaveritas literàries: quan els mexicans riuen de la mort

Imagineu que un matí truquen a la porta. Obriu i us trobeu una calavera elegant, amb un gran barret i un somriure inquietant, que us anuncia que ha arribat l’hora de marxar d’aquest món. Vosaltres, però, encara teniu llibres per llegir, projectes per acabar, gent per estimar i massa coses per dir. La Mort insisteix, vosaltres us hi resistiu i la discussió acaba convertint-se en una comèdia.

Aquesta escena podria ser una de les moltes calaveritas literàries que s’escriuen a Mèxic pels volts de l’1 i el 2 de novembre. Perquè en un país on la mort té un lloc destacat en l’imaginari popular, també hi ha espai per riure-se’n, desafiar-la i convertir-la en protagonista de versos carregats d’enginy.

Què és una calaverita literària?

Les calaveritas literàries són composicions poètiques breus, habitualment rimades, que juguen amb la mort des d’una perspectiva humorística i satírica. Sovint imaginen el destí funerari d’una persona que encara és viva, exageren els seus defectes o converteixen les seves obsessions quotidianes en motiu de burla.

Un polític que s’aferra al poder, un professor que no deixa de posar deures o un periodista que continua perseguint notícies fins i tot al cementiri poden convertir-se en protagonistes d’aquests petits epitafis imaginaris. La mort hi apareix personificada de maneres diverses. De vegades és una figura temible, però sovint es comporta com un personatge gairebé familiar: s’enfada, perd la paciència, discuteix i fins i tot pot acabar derrotada per l’enginy dels vius.

L’objectiu no és espantar ningú, sinó posar en evidència les contradiccions humanes. Les calaveritas ens recorden que ningú no és tan important que no se’n pugui fer broma i que, davant la mort, els privilegis i les jerarquies perden bona part del seu sentit.

Full imprès mexicà de 1913 titulat Remate de calaveras alegres, amb una calavera elegant i versos satírics.
Les calaveritas literàries es van popularitzar a través de la premsa i els impresos satírics mexicans, que combinaven versos burlescos i il·lustracions de calaveres.

De la sàtira política a les celebracions del Dia dels Morts

Tot i que tenen antecedents en la literatura de l’època colonial, les calaveritas literàries es van consolidar com a gènere popular durant el segle XIX, especialment a través de la premsa mexicana. Els diaris publicaven versos burlescos que retrataven polítics, personatges coneguts i comportaments socials amb una irreverència que no sempre era possible expressar d’una altra manera.

Eren una forma de crítica social disfressada de broma funerària. La imaginació permetia enterrar simbòlicament els poderosos mentre encara eren vius i presentar un món en què ni els diners ni el càrrec públic podien garantir la immortalitat.

Amb el temps, aquesta tradició es va integrar en les celebracions del Dia dels Morts, una de les festivitats més emblemàtiques de Mèxic. Durant aquests dies, les famílies preparen altars amb fotografies, espelmes, aliments i flors de cempasúchil per recordar els éssers estimats que ja no hi són.

La memòria dels difunts conviu amb la música, els colors, les trobades familiars i l’humor. Les calaveritas aporten a aquesta celebració un vessant literari que continua ben viu a escoles, cases i espais culturals.

La Catrina, una dama elegant que ens iguala a tots

Una de les figures més conegudes d’aquest univers és la Catrina, la calavera femenina elegant que s’ha convertit en un símbol de la cultura mexicana.

El seu antecedent és la Calavera Garbancera, creada per l’il·lustrador i gravador José Guadalupe Posada com una crítica a les aparences socials. Anys després, Diego Rivera la va representar amb el nom i l’aspecte que contribuirien a fer-la mundialment famosa en el mural Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central.

La Catrina no és la protagonista obligada de totes les calaveritas literàries, però comparteix amb elles una mateixa mirada irònica sobre l’existència. Sota els vestits elegants, els barrets luxosos i les joies, només hi ha ossos. Una manera visual de recordar que la mort no distingeix entre rics i pobres.

I és precisament aquesta dama tan refinada la que aquesta setmana ha decidit fer una visita a RAB Ràdio.

La Catrina entra a Pensaveus i descobreix que ningú no vol marxar

L’especial de Pensaveus recupera l’esperit de les calaveritas literàries i el transforma en una petita comèdia radiofònica en català i castellà, amb personatges que tenen una cosa en comú: cap no està disposat a deixar aquest món sense presentar batalla.

La Catrina es troba amb escriptors que encara tenen llibres pendents, investigadors que no volen interrompre els seus experiments, professionals que exigeixen explicacions i persones convençudes que la seva feina encara no s’ha acabat.

Ni tan sols Germà Capdevila, director de RAB Ràdio, s’escapa de la visita. La Mort el sorprèn mentre es dirigeix als estudis del Poblenou, però descobreix que endur-se un periodista amb una agenda plena de notícies i entrevistes pot resultar més complicat del que semblava.

Entre versos, discussions i situacions absurdes, la Catrina comença a perdre la paciència. Ha vingut a buscar ànimes i acaba atrapada en una conversa interminable. Però el que inicialment sembla només una successió d’excuses divertides es transforma, a poc a poc, en una reflexió sobre el món que compartim.

Riure de la mort per parlar dels problemes dels vius

La tradició de les calaveritas permet utilitzar l’humor per abordar qüestions que no tenen res de divertides. I l’especial de Pensaveus aprofita aquesta possibilitat per parlar de les desigualtats, les guerres, la destrucció del medi ambient, el consumisme, les notícies falses i la pèrdua de les relacions humanes.

Els personatges volen continuar vivint, però també es pregunten quin món estan contribuint a construir. La contradicció és evident: ens aferrem a l’existència mentre sovint malmetem les condicions que la fan possible.

La Catrina, que havia arribat disposada a endur-se tothom, acaba escoltant una llarga llista de preocupacions sobre la societat contemporània. I, com acostuma a passar en aquestes històries, és precisament la Mort qui deixa al descobert les absurditats dels vius.

Aquesta barreja d’humor, poesia i consciència crítica és una de les grans virtuts de la tradició mexicana. Fer broma sobre la mort no significa menysprear la vida, sinó reconèixer-ne la fragilitat i recordar que el temps que tenim és limitat.

Dona caracteritzada com la Catrina mexicana, amb maquillatge de calavera i un barret tradicional decorat amb flors de colors.
La Catrina és una de les figures més emblemàtiques de l’imaginari mexicà del Dia dels Morts.

Un especial de Pensaveus per celebrar la vida

Amb aquesta proposta, Pensaveus fa viatjar una tradició literària mexicana fins als micròfons de RAB Ràdio i la converteix en un joc de veus, llengües i mirades sobre el present. No és un recital convencional ni una explicació acadèmica del Dia dels Morts. És una experiència sonora que combina el teatre radiofònic, la poesia popular, la sàtira i les inquietuds d’un grup de persones que encara tenen moltes coses per fer.

Perquè, al capdavall, potser aquesta és la lliçó més bonica de les calaveritas literàries: podem riure’ns de la mort precisament perquè ens importa la vida. La Catrina arribarà quan hagi d’arribar. Mentrestant, hi ha llibres per escriure, injustícies per combatre, persones per estimar i històries per explicar.

I si truca a la porta de RAB Ràdio, que tingui paciència. Encara no hem acabat el programa.

Escolta l’especial de Pensaveus dedicat a les calaveritas literàries. Una trobada inesperada amb la Catrina que demostra que, de vegades, la millor manera de parlar de la mort és celebrar les ganes de viure.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds