MÓN

La tragèdia ferroviària de Toledo, els aldarulls de Barcelona i les ferides obertes del 27-O

L’accident ferroviari de Toledo, amb 69 morts, l’alerta per nous aldarulls a Barcelona i les reflexions de Carme Forcadell nou anys després del 27-O centren l’actualitat que analitza Germà Capdevila a Context.

Toledo: 69 morts en un accident ferroviari que no s’hauria d’haver produït

La col·lisió entre dos trens d’alta velocitat a Urda, a la província de Toledo, ha provocat una de les tragèdies ferroviàries més greus dels darrers anys a l’Estat espanyol. El balanç confirmat aquest dijous 29 d’octubre és de 69 víctimes mortals, mentre continuen les tasques d’identificació de les víctimes i la investigació de les causes del sinistre.

L’accident es va produir dimecres 28 d’octubre, quan un AVE de Renfe va envestir un tren d’Iryo que es trobava aturat a la mateixa via. Les primeres investigacions apunten a una successió d’incidències tècniques i decisions operatives que hauran d’aclarir els investigadors.

Un dels elements centrals és la fallada del sistema de seguretat LZB, que supervisa la circulació dels trens. Segons les informacions conegudes, el centre de control d’Adif a Atocha va autoritzar l’AVE a reprendre la marxa a velocitat normal, mentre el tren d’Iryo continuava immobilitzat. Els enregistraments de les comunicacions ferroviàries són una de les peces clau per reconstruir què va passar.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es va desplaçar fins al lloc dels fets i va prometre arribar fins al final de la investigació. També va assegurar que, si es detecten negligències o deficiències en els mecanismes de seguretat, s’actuarà amb contundència. La tragèdia, la segona de l’alta velocitat a l’Estat espanyol aquest 2026, ha tornat a posar sobre la taula la fiabilitat dels sistemes ferroviaris i la necessitat de recuperar la confiança dels viatgers.

Joan Carles Salmerón: «Si funcionen tots els sistemes de seguretat, aquest accident no s’hauria de produir»

El director del Centre d’Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, considera que una col·lisió d’aquestes característiques hauria de ser pràcticament impossible en una xarxa d’alta velocitat equipada amb els sistemes de protecció actuals.

Salmerón explica que els grans accidents ferroviaris rarament responen a una causa única. Habitualment són conseqüència d’una concatenació d’errors, incidències tècniques o circumstàncies excepcionals que acaben superant les barreres de seguretat previstes.

L’expert assenyala que les primeres informacions indiquen que algun dels sistemes de protecció no funcionava amb normalitat i que la circulació s’estava gestionant amb un grau més elevat d’intervenció manual. Una circumstància que podria haver contribuït a l’accident, tot i que encara és aviat per establir-ne les causes definitives.

La investigació haurà de determinar com es van encadenar les incidències tècniques i les decisions humanes. Més enllà de les responsabilitats concretes, queda una pregunta de fons: com és possible que fallin els mecanismes concebuts precisament per impedir que un tren envesteixi un altre?

Barcelona respon als aldarulls amb accions judicials

A Catalunya, les conseqüències dels aldarulls del 24 d’octubre continuen marcant l’actualitat. Els incidents al centre de Barcelona van provocar saquejos en establiments comercials, aparadors destrossats, desperfectes al mobiliari urbà i enfrontaments amb la policia.

El balanç de detinguts ha superat les 130 persones, una part molt important de les quals són menors d’edat. Els fets han generat preocupació per les característiques d’un fenomen de violència juvenil organitzat a través de les xarxes socials i els serveis de missatgeria.

La Generalitat ha acordat personar-se com a acusació particular en els procediments judicials derivats dels incidents. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha justificat la decisió pels danys ocasionats a l’espai públic i les lesions patides per agents de l’administració.

L’executiu vol impulsar les accions penals i civils corresponents i investigar fins al final les responsabilitats dels participants. Paneque també ha advertit que les plataformes digitals no poden convertir-se en espais d’impunitat des dels quals es promoguin actes violents. Però la preocupació policial no es limita als incidents ja ocorreguts. Els Mossos d’Esquadra han detectat noves convocatòries per al dissabte 31 d’octubre, coincidint amb la celebració de la Castanyada i Halloween.

Els Mossos alerten de noves convocatòries violentes per al 31 d’octubre

La comissària en cap dels Mossos d’Esquadra, Sílvia Catà, ha advertit que la convocatòria prevista per aquest dissabte és la que més preocupa actualment el cos policial. Segons va explicar al Parlament, la mobilització s’havia articulat inicialment a través de dos canals de Telegram amb més de 2.000 membres cadascun. En aquests espais es parlava obertament de cometre robatoris en joieries i botigues de tecnologia, aixecar barricades i agredir agents policials.

Els dos canals han estat tancats, però les crides a participar en noves accions continuen circulant per altres espais digitals. Els Mossos preparen dispositius preventius i investiguen qui hi ha darrere les convocatòries. La situació evidencia fins a quin punt les xarxes socials poden facilitar mobilitzacions ràpides i difícils de controlar, especialment quan els impulsors actuen de manera anònima. També obre interrogants sobre les causes d’aquesta violència juvenil i sobre la capacitat de les administracions per prevenir-la.

Nou anys del 27-O: Forcadell reivindica recuperar l’objectiu de la independència

Aquest 27 d’octubre s’han complert nou anys de la declaració d’independència aprovada pel Parlament de Catalunya el 2017. Una jornada que encara pesa sobre la política catalana i que continua generant lectures i autocrítiques dins de l’independentisme.

Germà Capdevila recorda aquella declaració amb una mirada especialment crítica. Considera que els partits independentistes van aprovar una decisió que no tenien la intenció de fer efectiva, una contradicció política les conseqüències de la qual, al seu entendre, el país encara arrossega.

L’aniversari ha donat peu a un acte de l’Assemblea Nacional Catalana a Sant Climent de Llobregat, amb la participació de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell. Forcadell hi va expressar el convenciment que l’independentisme comença a sortir d’una llarga etapa de desànim. Considera que el moviment ha passat anys fent el dol per les conseqüències del 2017 i que ara apareixen senyals d’una possible revifalla.

L’expresidenta va reivindicar l’amnistia com una victòria política, però també va advertir que els esforços per combatre la repressió havien acabat desplaçant l’objectiu original del moviment: la independència. Segons Forcadell, el repte és recuperar aquesta prioritat sense perdre de vista que qualsevol nou intent d’assolir la independència pot comportar novament una resposta repressiva de l’Estat.

Ferran Mascarell, Carme Forcadell, Jaume Marfany i Pere Pugès en el novè aniversari del 27-O. / ACN
La tragèdia ferroviària de Toledo, els aldarulls de Barcelona i les ferides obertes del 27-O - Font: RAB Ràdio

«Vam ser tots massa obedients i massa prudents»

Una de les reflexions més significatives de Forcadell va ser l’autocrítica sobre les decisions adoptades durant les jornades decisives de l’octubre del 2017.

L’expresidenta considera que, si s’hagués mantingut la pressió popular després del referèndum de l’1 d’octubre, el desenllaç dels esdeveniments podria haver estat diferent. Va admetre que tant els dirigents com una part de la societat van actuar amb una prudència excessiva i va resumir aquella actitud amb una frase contundent: «Vam ser tots massa obedients. I vam ser tots massa prudents». Per la seva banda, Ferran Mascarell va defensar que l’independentisme ha de recuperar la capacitat de presentar-se com una força capaç de donar resposta als problemes quotidians de Catalunya.

Mascarell considera que bona part de les dificultats estructurals del país estan relacionades amb la manca d’un estat propi. Per això reclama connectar les preocupacions immediates de la ciutadania amb un projecte polític de mitjà i llarg termini que mantingui com a horitzó la república i la independència.

Nou anys després, el debat sobre què va fallar l’octubre del 2017 continua obert. També ho està la discussió sobre com reconstruir una estratègia que permeti transformar la força social de l’independentisme en resultats polítics efectius.

Mor Cuauhtémoc Cárdenas, fill del president que va acollir l’exili català a Mèxic

L’actualitat internacional deixa també una notícia amb una significació especial per a la Catalunya Exterior. Cuauhtémoc Cárdenas, una de les figures més importants de l’esquerra mexicana contemporània, ha mort aquest dimecres 28 d’octubre als 92 anys.

Cárdenas va ser tres vegades candidat a la presidència de Mèxic i el primer cap de govern de Ciutat de Mèxic elegit per vot popular, l’any 1997. La seva trajectòria va estar estretament vinculada a la democratització del sistema polític mexicà i a la construcció d’una alternativa al domini històric del Partit Revolucionari Institucional.

Però el seu cognom té també una dimensió profundament vinculada a la història de Catalunya. Era fill de Lázaro Cárdenas, el president mexicà que va obrir les portes del país a milers de refugiats republicans després de la Guerra Civil.

Entre aquells exiliats hi havia nombrosos catalans que van trobar a Mèxic una nova vida i van contribuir a construir una comunitat especialment activa en els àmbits cultural, polític i associatiu. Durant els anys de la dictadura franquista, Mèxic es va convertir en un dels grans centres de preservació de la llengua i la cultura catalanes fora del país.

Aquella política d’acollida va permetre mantenir viva una part fonamental de la vida cultural i política catalana durant l’exili. Un llegat que encara avui forma part de la memòria col·lectiva de la comunitat catalana de Mèxic. Amb la mort de Cuauhtémoc Cárdenas desapareix una figura essencial de la política mexicana i, alhora, es recorda una història compartida que continua vinculant Mèxic amb Catalunya.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds