Catalunya a la Setmana Europea de les Regions i Ciutats, que reuneix del 12 al 14 d’octubre responsables polítics i experts per debatre sobre competitivitat, cohesió territorial i el futur dels recursos europeus.
Brussel·les torna a convertir-se aquesta setmana en el punt de trobada de les ciutats i regions que volen tenir veu en les grans decisions europees. Del 12 al 14 d’octubre, la capital comunitària acull la 24a Setmana Europea de les Regions i Ciutats, una cita que situa sobre la taula qüestions decisives per al futur del continent: com repartir els recursos europeus, com reforçar la indústria sense accentuar les desigualtats territorials i quin paper han de tenir els governs locals i regionals en la construcció de les polítiques comunitàries.
Catalunya hi té una presència concreta a través de la Diputació de Barcelona i la Diputació de Tarragona, que participen en un debat internacional sobre l’edatisme i la inclusió de totes les generacions en les polítiques territorials. La trobada permet connectar l’experiència municipal catalana amb la d’altres administracions europees i abordar un dels grans reptes demogràfics del continent: l’envelliment de la població i les desigualtats que pot generar.
La Setmana Europea de les Regions i Ciutats està organitzada per la Comissió Europea i el Comitè Europeu de les Regions. Enguany se celebra sota el lema Strong regions, strong Europe —Regions fortes, Europa forta—, una declaració d’intencions que posa l’accent en la necessitat d’adaptar les polítiques europees a les realitats econòmiques, socials i demogràfiques de cada territori.
Catalunya participa en un debat amb altres territoris europeus
Una de les aportacions catalanes identificades en el programa és la sessió Territoris inclusius amb totes les edats: combatre l’edatisme per enfortir la cohesió europea, prevista per al dimecres 14 d’octubre, a les onze del matí.
La Diputació de Barcelona organitza aquest debat en col·laboració amb la Diputació de Tarragona, els ajuntaments de Zagreb, a Croàcia; Vinnytsia, a Ucraïna; Vila Nova de Famalicão, a Portugal, i el departament francès de Seine-Saint-Denis.
L’objectiu és examinar com les administracions territorials poden afrontar la discriminació per raó d’edat i impulsar polítiques que afavoreixin la participació de totes les generacions. La qüestió té una dimensió que va més enllà dels serveis socials: afecta l’accés a l’ocupació, la mobilitat, els serveis públics i la capacitat de les comunitats per mantenir la cohesió en un context de transformació demogràfica.
La presència d’administracions de diferents països permet comparar experiències i explorar respostes compartides. També exemplifica una de les funcions d’aquesta setmana europea: crear espais de cooperació directa entre territoris que afronten problemes semblants, encara que tinguin dimensions i estructures administratives diferents.

La indústria i la competitivitat entren en el debat territorial
La dimensió social conviu enguany amb una altra gran preocupació europea: la competitivitat econòmica. El programa inclou sessions dedicades a la transformació industrial, la innovació i la necessitat de reforçar la capacitat productiva del continent.
El 12 d’octubre hi ha previst un taller sobre l’alineament de la política de cohesió amb la nova agenda de competitivitat industrial europea. El 14 d’octubre, un altre debat abordarà com les regions poden contribuir a transformar els plans industrials en actuacions concretes.
Per a una economia com la catalana, amb una base industrial diversificada i una important concentració d’activitat exportadora, aquestes discussions tenen una rellevància directa. La transició energètica, la digitalització de les empreses, la disponibilitat de professionals qualificats i les infraestructures necessàries per competir internacionalment són qüestions que difícilment es poden resoldre amb polítiques desvinculades del territori.
El debat europeu planteja, en aquest sentit, com combinar l’objectiu de reforçar la competitivitat amb la necessitat d’evitar que la inversió i les oportunitats econòmiques es concentrin únicament en les àrees més desenvolupades.
Els municipis catalans també porten a Europa el repte dels residus tèxtils
La participació catalana no es limita al debat demogràfic. L’Associació Catalana de Municipis (ACM) també organitza una sessió sobre un dels reptes ambientals que han guanyat protagonisme en les polítiques europees: la recollida i gestió dels residus tèxtils.
El taller, previst per al dimecres 14 d’octubre a les nou del matí, porta per títol Fer que la recollida tèxtil funcioni a escala local: el paper dels municipis en la transició circular europea. L’ACM l’organitza conjuntament amb l’Agència Catalana de Residus, l’Associació de Municipis Portuguesos i la ciutat italiana de Prato.
La Diputació de Barcelona ha confirmat que hi seran presents representants de cinc municipis catalans: la Garriga, Caldes de Montbui, Molins de Rei, Vic i Montmeló.
La qüestió és especialment rellevant perquè la transició cap a una economia circular exigeix canvis en la manera de recollir, classificar, reutilitzar i reciclar la roba i altres materials tèxtils. Els municipis tenen un paper essencial en aquest procés, però també han d’afrontar les dificultats econòmiques, logístiques i organitzatives que comporta desplegar nous sistemes de recollida.
La sessió permetrà posar en contacte experiències municipals catalanes amb les de Portugal i Itàlia, dos territoris amb tradicions industrials i reptes ambientals vinculats al sector tèxtil.
El futur dels fons europeus, una qüestió de primer ordre
Més enllà de les sessions amb participació catalana, la trobada arriba en un moment de debat sobre el futur de la política de cohesió europea, un dels principals instruments de la Unió Europea per reduir les diferències econòmiques i socials entre territoris.
Aquests recursos contribueixen a finançar infraestructures, projectes d’innovació, transformació energètica, desenvolupament territorial i iniciatives destinades a millorar les oportunitats econòmiques de les regions.
El programa d’enguany inclou discussions sobre els plans de col·laboració nacionals i regionals, la governança multinivell i la capacitat dels territoris per influir en les decisions pressupostàries europees.
Per a Catalunya, la qüestió és especialment significativa. La manera com es dissenyin els futurs instruments de finançament comunitari pot condicionar les oportunitats dels governs territorials i locals per impulsar projectes propis i establir aliances internacionals.
En aquest context, la Setmana Europea de les Regions i Ciutats és també un espai de debat sobre el pes que han de tenir les administracions més pròximes a la ciutadania en les decisions europees.

La Mediterrània busca més protagonisme
La dimensió mediterrània també té un espai en el programa. El 14 d’octubre està prevista una sessió dedicada a convertir el Pacte per la Mediterrània en actuacions territorials concretes, amb l’objectiu d’examinar com traslladar els grans compromisos de cooperació a projectes amb impacte local i regional.
Per a Catalunya, situada en una de les principals àrees de connexió entre Europa i la Mediterrània, aquesta agenda té una dimensió econòmica i territorial evident. Les connexions logístiques, la cooperació entre regions, la sostenibilitat ambiental i les relacions amb els territoris de l’altra riba mediterrània formen part dels àmbits en què les decisions europees poden tenir conseqüències directes.
La presència d’aquest debat al programa mostra que la cooperació mediterrània continua formant part de l’agenda territorial comunitària, al costat de les estratègies industrials i les polítiques de cohesió.
Tres dies per reivindicar el paper de les regions
La Setmana Europea de les Regions i Ciutats combina debats polítics, tallers, presentacions de projectes i espais de contacte entre institucions. La inauguració oficial té lloc aquest dilluns 12 d’octubre al Parlament Europeu, mentre que la cloenda del dia 14 inclou el lliurament dels premis REGIOSTARS, que reconeixen projectes destacats finançats amb recursos de la política regional europea.
Per a les administracions catalanes, la participació representa una oportunitat per compartir experiències, establir contactes amb altres territoris i intervenir en discussions que poden influir en les futures polítiques comunitàries.
La presència de les diputacions, l’Associació Catalana de Municipis i diversos ajuntaments evidencia que la projecció europea de Catalunya no passa únicament per les institucions del Govern, sinó també per una xarxa d’administracions locals que treballen directament amb els seus homòlegs europeus.
En una Europa que debat com reforçar la competitivitat, gestionar les transformacions demogràfiques i repartir els recursos públics, la pregunta de fons és quin marge de decisió tindran els territoris. Aquesta setmana, Brussel·les obre un nou espai per discutir-ho.




