CULTURA

Anselm Kiefer porta a La Pedrera la memòria, les ruïnes i els fantasmes d’Europa

Barcelona acull per primera vegada una exposició monogràfica d’Anselm Kiefer, amb més de 70 obres i l’excepcional conjunt de vitrines Opus Magnum, que converteixen La Pedrera en un recorregut per la història, la literatura, el mite i la memòria europea

Plom, cendra, palla, terra, plantes seques, llibres, vidre, pedres, teles i objectes que semblen haver sobreviscut a alguna catàstrofe. L’univers d’Anselm Kiefer ha arribat a Barcelona i ho ha fet ocupant un dels edificis més singulars de la ciutat. La Pedrera acull fins al 24 de gener de 2027 La vida secreta de les plantes. Anselm Kiefer a la Col·lecció Grothe, la primera exposició monogràfica que Barcelona dedica a un dels artistes europeus més influents de les darreres dècades.

La mostra, comissariada per Walter Smerling, president de la Stiftung für Kunst und Kultur de Bonn, aplega més d’una setantena d’obres procedents principalment de la col·lecció privada de Hans Grothe, una de les grans col·leccions dedicades a Kiefer, i incorpora també peces d’altres col·leccions privades. Pintures de gran format, escultures, fotografies, llibres d’artista, objectes i instal·lacions construeixen un recorregut que permet acostar-se a una obra difícil de separar de la història europea del segle XX.

Un artista nascut entre les ruïnes d’Alemanya

Anselm Kiefer va néixer a Donaueschingen el 1945, quan la Segona Guerra Mundial arribava al final i Alemanya s’enfrontava físicament i moralment a les seves pròpies ruïnes. Aquesta circumstància no és només biogràfica. La memòria alemanya, el nazisme, l’Holocaust, la destrucció, la culpa i la dificultat de relacionar-se amb el passat han travessat la seva producció artística des dels inicis.

A finals dels anys seixanta, quan una part de la societat alemanya encara mantenia una relació incòmoda amb el passat immediat, Kiefer va convertir aquesta incomoditat en material artístic. Aquella confrontació amb la història ha continuat evolucionant durant dècades i s’ha anat ampliant cap a la poesia, la filosofia, la mitologia germànica, la Bíblia, la càbala, l’alquímia, la ciència i la relació de l’ésser humà amb la natura i el cosmos.

Per això, davant d’una obra de Kiefer, els materials mai no són purament materials. El plom pot parlar de pes i transformació; la cendra, de destrucció però també del que queda després del foc; els llibres poden contenir coneixement i alhora mostrar-ne la fragilitat; una planta seca pot ser al mateix temps mort, memòria i possibilitat de renaixement. La matèria acumula temps.

Aquest és precisament un dels fils que recorre l’exposició de La Pedrera. El visitant no es troba davant una successió convencional de peces independents, sinó davant fragments d’un mateix univers. Memòria, història, natura, literatura i espiritualitat apareixen una vegada i una altra, transformades en objectes que oscil·len entre la relíquia, l’arxiu i la ruïna.

Retrat d’Anselm Kiefer davant d’una paret grisa de ciment
Anselm Kiefer, protagonista de la primera exposició monogràfica que Barcelona dedica a l’artista alemany.

Opus Magnum: la memòria tancada dins d’una vitrina

El gran esdeveniment de la mostra és la presentació conjunta de les vitrines d’Opus Magnum. És la primera vegada que aquest conjunt es presenta a Catalunya i constitueix un dels nuclis més potents de l’exposició.

Kiefer treballa amb vitrines des de la dècada de 1980. A dins hi introdueix llibres, plantes, pedres, teles, filferros i objectes carregats de significats que converteixen cada estructura en una mena de càpsula del temps. El vidre permet veure-ho tot, però no necessàriament entendre-ho tot. Aquesta tensió forma part del joc de l’artista: els objectes semblen familiars i alhora resulten enigmàtics.

Hi reapareixen algunes de les grans obsessions intel·lectuals de Kiefer. La poesia de Paul Celan i Ingeborg Bachmann conviu amb la mitologia, la història alemanya, l’alquímia i les tradicions religioses. Una caixa, una peça de roba o un llibre cremat deixen de ser simples objectes quan entren en aquest sistema de correspondències. Kiefer els tracta gairebé com restes arqueològiques d’una civilització que encara és la nostra.

La Col·lecció Grothe té aquí un paper determinant. Hans Grothe va reunir durant dècades una de les col·leccions privades més destacades d’obra de Kiefer. La concentració d’aquestes peces permet que Barcelona mostri no només obres importants d’un artista internacional, sinó una constel·lació capaç d’explicar com funciona el seu pensament artístic.

De les plantes a les estrelles

El títol La vida secreta de les plantes obre una altra de les portes de l’exposició. Kiefer parteix en aquest cas del pensament de Robert Fludd, metge, filòsof i estudiós anglès dels segles XVI i XVII que imaginava l’univers com un sistema de correspondències entre el microcosmos i el macrocosmos. L’ésser humà, les plantes, la Terra i les estrelles formarien part d’una mateixa arquitectura.

Aquest pensament ressona en el cicle The Secret Life of Plants, for Robert Fludd, format per grans pintures que ocupen un lloc central en el recorregut. Kiefer transforma paisatges i formes vegetals en mapes gairebé còsmics, com si allò que passa sota terra, entre les arrels, pogués estar relacionat amb el moviment de les estrelles.

La natura, per tant, tampoc apareix com un simple paisatge. És una forma de coneixement i, sobretot, un organisme sotmès permanentment a processos de destrucció i regeneració. És una idea especialment coherent amb una trajectòria en què cremar, oxidar, erosionar, cobrir o deixar envellir els materials forma part del mateix procés creatiu.

Els llibres d’artista completen aquesta concepció. Per a Kiefer, el llibre no és només un suport per a paraules. Pot ser escultura, contenidor de memòria o objecte físic exposat al pas del temps. Literatura i art visual es barregen així en una obra en què els poetes morts continuen parlant amb el present.

Escultura d’Anselm Kiefer amb llibres davant de diverses obres exposades a La Pedrera
L’exposició d’Anselm Kiefer a La Pedrera reuneix pintura, escultura, llibres i instal·lacions en un recorregut pel seu univers creatiu. /La Pedrera

Kiefer i Gaudí, dues maneres de pensar la matèria

L’elecció de La Pedrera afegeix una dimensió inesperada a l’exposició. Les obres de Kiefer entren en contacte amb un edifici d’Antoni Gaudí on la pedra sembla perdre la rigidesa i convertir-se en una matèria orgànica. No és una sala neutra i precisament per això el diàleg resulta especialment suggeridor.

Kiefer i Gaudí pertanyen a mons radicalment diferents, però comparteixen una fascinació per la natura i per les possibilitats expressives de la matèria. En tots dos casos, els materials deixen de ser elements passius. La pedra, el metall, el vidre o les formes vegetals adquireixen una capacitat narrativa pròpia.

La mostra aprofita aquesta relació i no queda confinada a les sales expositives. Al pati de Passeig de Gràcia s’hi presenta Frauen der Antike (Dones de l’Antiguitat), reforçant la presència física de Kiefer dins de l’arquitectura de Gaudí.

La trobada també arriba en un moment particular de la trajectòria de l’artista. Kiefer va complir 80 anys el 2025 després de més de mig segle construint una obra monumental que ha passat per algunes de les grans institucions internacionals sense perdre la densitat intel·lectual que la caracteritza. La història, la religió, la mitologia, la literatura i la ciència continuen alimentant un treball que deliberadament es resisteix a les lectures ràpides.

Una exposició que surt de La Pedrera

La Fundació Catalunya La Pedrera ha plantejat l’exposició com un projecte que s’estén per Barcelona i dialoga amb altres disciplines. El 22 d’octubre, el Palau de la Música Catalana acollirà un concert del Trio Fortuny i Cristina Mateo amb música i projeccions d’obres de Kiefer. El 19 de novembre hi haurà una visita comentada a PLANTA, el projecte de la Fundació Sorigué a Balaguer, i el 2 de desembre el Gran Teatre del Liceu serà l’escenari d’un recital poeticomusical amb Ensemble O Vos Omnes, el quartet Kebyart i Manuel Forcano.

Aquest programa té sentit davant d’un artista que mai no ha entès la pintura com un territori tancat. Kiefer ha buscat durant dècades els ponts entre imatge i paraula, història i mite, matèria i pensament. Les referències literàries no són anotacions al marge de les seves obres, sinó una part estructural d’elles.

La vida secreta de les plantes permet descobrir aquesta xarxa sense necessitat de desxifrar cadascuna de les seves referències. La magnitud física de les obres, la densitat dels materials i la presència dels objectes funcionen abans fins i tot que l’espectador conegui les històries que amaguen.

Aquesta és probablement una de les claus de la permanència de Kiefer: haver construït una obra extraordinàriament erudita sense convertir-la en un exercici exclusivament acadèmic. Les seves pintures i instal·lacions poden parlar de Celan, Bachmann, Fludd, la càbala o la mitologia germànica, però abans de qualsevol explicació hi ha la matèria: plom, cendra, terra, palla, plantes, llibres. Restes del món convertides en art.

Barcelona té ara fins al 24 de gener de 2027 per entrar-hi.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds