El president del Centre Català de Luxemburg, Jordi Gairín, reclama en una entrevista a RAB Ràdio menys incertesa en les subvencions, més coordinació amb les delegacions del Govern i una relació més estable entre l’administració i els casals. Alhora, destaca la renovació i la vitalitat de les comunitats catalanes d’Europa després de la trobada de Luxemburg.
El president del Centre Català de Luxemburg, Jordi Gairín, fa una valoració positiva de la XVIII Trobada Europea de Comunitats Catalanes, però avisa que ara toca convertir les conclusions de Luxemburg en canvis concrets. En una entrevista a RAB Ràdio, Gairín posa el focus en els retards de les subvencions, la necessitat de coordinar millor casals i delegacions del Govern i la renovació generacional de les comunitats catalanes d’Europa.
Després d’un cap de setmana intens, Gairín assegura que la trobada va funcionar tant des del punt de vista organitzatiu com pel contingut dels grups de treball. El president del Centre Català de Luxemburg destaca especialment la participació de 22 comunitats catalanes i la presència institucional, que considera una mostra de la voluntat de l’administració d’escoltar de primera mà les inquietuds de la Catalunya Exterior.
De Luxemburg al Consell de la Catalunya Exterior
Per a Gairín, un dels elements més importants de la trobada és que les comunitats catalanes disposen ara d’un document compartit que permetrà traslladar les seves demandes al Consell de la Catalunya Exterior.
Fins ara, explica, moltes de les inquietuds dels casals s’expressaven de manera dispersa. La Declaració de Luxemburg ofereix una base concreta per treballar-les dins les comissions del Consell i defensar-les davant l’administració.
Gairín, que forma part de diverses comissions d’aquest organisme, considera que aquest document pot ser especialment útil per abordar qüestions que afecten directament el dia a dia de les entitats, com la gestió de les subvencions o els mecanismes de suport a les comunitats catalanes.
“No es pot treballar així amb aquesta incertesa”
El punt més crític de l’entrevista arriba quan Gairín parla de les subvencions. Segons explica, a principis d’octubre encara hi ha entitats que no han cobrat el 20% pendent d’una subvenció corresponent a un període que va acabar un any abans.
A això s’hi afegeix que la resolució provisional de la convocatòria següent va arribar només pocs dies abans de finalitzar el període d’execució. “Evidentment no es pot treballar així amb aquesta incertesa”, afirma.
Gairín descriu una situació en què els casals han de programar activitats, executar-les i assumir-ne els costos sense saber amb prou antelació quin suport institucional rebran finalment. “Anem totalment a cegues”, resumeix.
Tot i aquesta crítica, el president del Centre Català de Luxemburg considera que hi ha voluntat de corregir la situació. Segons explica, durant la trobada va percebre una predisposició clara per part dels responsables institucionals a escoltar les demandes de les comunitats i abordar el problema.
Més relació i menys solapaments amb les delegacions
Un altre dels punts que Gairín considera prioritaris és la relació entre les comunitats catalanes i les delegacions del Govern a l’exterior.
El president del Centre Català de Luxemburg defensa que aquesta relació no es pot limitar a les subvencions. Al contrari, considera que hauria d’existir una col·laboració més estable en la programació d’activitats, la difusió i l’ús dels recursos disponibles.
Durant l’entrevista posa un exemple molt concret: en alguns territoris, una delegació i un casal poden arribar a organitzar cadascun el seu Sant Jordi sense haver-se coordinat abans.
Per Gairín, això debilita l’impacte de la presència catalana a l’exterior i evidencia la necessitat d’establir uns criteris mínims de cooperació entre delegacions i comunitats.
La idea és senzilla: si tots treballen per projectar Catalunya internacionalment, cal evitar duplicitats i aprofitar millor les estructures ja existents.
Una Catalunya Exterior més jove i activa
Més enllà de les dificultats administratives, Gairín posa l’accent en una altra realitat que va quedar clara a Luxemburg: la vitalitat dels casals europeus. “El casals europeus estan actius, estan amb força, amb ganes”, afirma.
El president del Centre Català de Luxemburg destaca especialment l’aparició de noves comunitats i la incorporació de perfils més joves a les juntes. Aquesta renovació, explica, és important perquè amplia la base social dels casals i introdueix noves maneres d’entendre la relació amb Catalunya.
També assenyala iniciatives concretes, com els projectes d’ensenyament de català impulsats per algunes entitats, que podrien servir de model per a altres casals. “Estem vius, estem vius i ens fem notar”, conclou.
L’entrevista a Jordi Gairín deixa així una doble lectura de la trobada de Luxemburg. D’una banda, la constatació que persisteixen problemes importants de burocràcia, finançament i coordinació. De l’altra, una xarxa europea de comunitats catalanes que continua creixent, renovant-se i reclamant un paper més actiu en la projecció internacional de Catalunya.
▶️ Mira l’entrevista completa amb Jordi Gairín al canal de YouTube de RAB Ràdio.
