Tensió a Barcelona en la commemoració de l’1-O, els decrets d’habitatge arriben al Congrés sense prou suport, creix l’acampada de plaça Catalunya, la UE debat si es pot suspendre el dret d’asil en crisis migratòries i les protestes estudiantils a França

Tensió i contenidors cremats a Barcelona en el novè aniversari de l’1-O

Centenars de persones van commemorar aquest dijous a Barcelona el novè aniversari del referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 en una manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i els CDR. La mobilització va començar a la plaça Urquinaona i va baixar per Via Laietana fins a la prefectura de la Policia Nacional. Un cop acabada la concentració, alguns manifestants van llançar pirotècnia, ous i pots de fum contra els agents i, posteriorment, es van aixecar barricades i es van cremar sis contenidors a la zona d’Urquinaona.

La jornada també va tenir una dimensió institucional: els partits independentistes van reivindicar el referèndum, mentre que el Parlament va reclamar l’aplicació total i immediata de la llei d’amnistia. La commemoració torna a situar el debat sobre les conseqüències polítiques de l’1-O en l’agenda catalana nou anys després del referèndum.

Els decrets d’habitatge arriben al Congrés sense suport després del rebuig de Junts

El Congrés dels Diputats debat aquest divendres la convalidació dels dos decrets d’habitatge aprovats aquesta setmana pel govern de l’Estat Espanyol, però els textos afronten una votació especialment complicada després que Junts anunciés que hi votarà en contra i en reclamés la retirada per negociar una nova proposta. El primer decret incorpora, entre altres mesures, la suspensió temporal de determinats desnonaments de persones vulnerables, limitacions a algunes operacions de compra d’habitatge, proteccions addicionals per als llogaters i mesures fiscals.

El segon reforça l’estabilitat dels contractes de lloguer habitual. El govern espanyol ha rebutjat retirar-los i la votació arriba enmig d’una forta pressió social després del desnonament de Maricarmen Abascal a Madrid i de les mobilitzacions que s’han estès per diverses ciutats. Amb l’actual correlació de forces, la posició de Junts pot ser determinant per al resultat final.

L’acampada de plaça Catalunya reclama una vaga general

L’acampada pel dret a l’habitatge de la plaça Catalunya de Barcelona ha crescut de manera significativa després de la incorporació del Sindicat de Llogateres. La protesta, iniciada dimarts, ha anat sumant participants i ha passat d’unes desenes de tendes a un campament molt més ampli, amb una forta presència de joves i estudiants. La incorporació de nous participants es va produir després de la cassolada convocada aquest dijous a la plaça Sant Jaume, on centenars de persones es van concentrar contra la crisi de l’habitatge i es van sentir crides a una vaga general.

L’acampada disposa progressivament de punts d’informació, distribució de roba i altres serveis bàsics, mentre els participants mantenen la pressió coincidint amb la votació dels decrets d’habitatge al Congrés. El Sindicat de Llogateres ja ha advertit que, si les mesures decauen, plantejarà intensificar les mobilitzacions.

La UE debat si permet suspendre temporalment el dret d’asil en crisis migratòries

La Unió Europea ha obert un debat sobre fins on poden arribar els estats membres davant de crisis migratòries extraordinàries com la viscuda aquest estiu a Ceuta. Alemanya, Grècia i altres governs han defensat la possibilitat d’introduir mecanismes que permetin suspendre temporalment la tramitació ordinària de peticions d’asil quan es produeixin entrades massives que considerin instrumentalitzades o provocades deliberadament. Grècia ha plantejat formalment aquesta possibilitat en la reunió de ministres europeus d’Interior celebrada a Luxemburg.

La Comissió Europea encara no ha concretat com funcionarà el futur mecanisme d’emergència anunciat per Ursula von der Leyen i espera orientacions dels caps d’estat i de govern en la cimera europea del 15 d’octubre. El comissari de Migració, Magnus Brunner, ha remarcat que qualsevol reforma haurà de respectar el dret internacional i els drets fonamentals.

França afronta una escalada de les protestes estudiantils amb més d’un miler de centres afectats

La protesta dels estudiants de secundària a França ha entrat en una nova fase després d’estendre’s per bona part del país i derivar en incidents violents en diverses ciutats. El Ministeri de l’Interior francès va comptabilitzar aquest dijous mobilitzacions en 1.027 centres educatius, dels quals 222 van quedar bloquejats, i 1.949 detencions només durant la jornada. Les reivindicacions van començar per reclamar més professors, millores en unes infraestructures que els alumnes consideren degradades, més recursos educatius i canvis en l’accés a la universitat, però les protestes han anat acompanyades d’incendis, actes vandàlics i enfrontaments amb la policia.

El moviment també ha començat a arribar a algunes universitats, mentre el govern de Sébastien Lecornu intenta contenir una crisi social que coincideix amb la presentació d’un pressupost amb ajustos de despesa. El ministre d’Educació ha convocat representants d’alumnes i famílies aquest divendres i més de 400 centres han estat tancats preventivament.

La frase del dia

“Hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà.” — Harold Macmillan, polític britànic i primer ministre del Regne Unit entre 1957 i 1963