La nova aliança europea reunirà durant deu anys 90 organismes de 30 països per protegir monuments, jaciments, arxius i paisatges culturals davant incendis, inundacions, erosió i altres riscos. La UAB ja forma part de la iniciativa.
El canvi climàtic ja no amenaça només boscos, ciutats o infraestructures. També posa en risc monuments, jaciments arqueològics, arxius, museus i paisatges culturals. Davant d’aquest escenari, la Unió Europea ha posat en marxa una nova aliança de recerca que mobilitzarà prop de 215 milions d’euros durant la pròxima dècada per protegir el patrimoni cultural dels efectes d’un clima cada vegada més extrem.
La iniciativa, presentada a Marsella, agrupa 90 organismes de 30 països i vol crear una xarxa estable entre universitats, centres de recerca, museus, administracions públiques i professionals de la conservació. Catalunya ja és present en aquest nou mapa europeu: la Universitat Autònoma de Barcelona forma part del projecte des del seu inici.
Del patrimoni vulnerable a la prevenció
La nova Aliança Europea per un Patrimoni Cultural Resilient parteix d’una idea senzilla: esperar que arribi una inundació, un incendi o un episodi d’erosió per actuar ja no és suficient. El projecte vol avançar cap a una gestió preventiva del patrimoni, desenvolupant eines per detectar riscos, estudiar com evolucionen i preparar monuments, col·leccions, arxius i paisatges abans que els danys siguin irreversibles.
Durant els pròxims deu anys es preveuen projectes internacionals de recerca, programes de formació, xarxes professionals i espais pilot on posar a prova noves solucions. L’objectiu és unir dos àmbits que sovint han treballat per separat: la ciència climàtica i la conservació del patrimoni.
Catalunya, especialment exposada a alguns dels riscos
La iniciativa té una lectura especialment clara des de Catalunya. Els incendis forestals poden afectar jaciments, construccions històriques i paisatges culturals; les pluges torrencials i les inundacions poden malmetre arxius, museus o edificis patrimonials, mentre que l’erosió costanera planteja nous reptes als espais històrics situats a prop del mar.
A això s’hi suma el patrimoni rural, sovint dispers i més difícil de protegir, i els efectes d’episodis de calor extrema o sequeres prolongades sobre edificis, materials i paisatges. Per això, el programa pot acabar esdevenint una nova via de cooperació europea per a museus, universitats, jaciments, arxius, administracions i centres de recerca catalans.
La UAB ja forma part de l’aliança
Un dels elements més rellevants per a Catalunya és que la Universitat Autònoma de Barcelona ja figura entre els organismes participants. Això situa la recerca catalana dins l’estructura europea que durant els pròxims anys haurà de definir nous criteris, metodologies i projectes per adaptar el patrimoni a l’emergència climàtica.
La presència de la UAB també facilita que Catalunya pugui establir noves aliances amb institucions d’altres països abans que s’obrin les primeres convocatòries competitives, un factor especialment important tenint en compte que els futurs ajuts tindran una clara dimensió transnacional i exigiran, previsiblement, consorcis formats per organismes de diferents estats.
No hi ha encara 215 milions disponibles per demanar
La xifra global del programa necessita, però, una precisió important. Els 215 milions d’euros no corresponen a una convocatòria oberta ara mateix, sinó al pressupost global previst per desplegar l’aliança durant deu anys. D’aquesta quantitat, prop de 65 milions provenen d’Horitzó Europa, mentre que la resta es completarà amb aportacions dels organismes i països participants.
A hores d’ara, encara no s’han publicat les primeres convocatòries específiques i, per tant, no es coneixen els imports per projecte, els terminis de presentació ni els requisits exactes que hauran de complir les institucions que vulguin optar al finançament. Per a les entitats catalanes interessades, això obre ara una fase prèvia: detectar socis internacionals, preparar projectes i crear consorcis abans que arribin els primers ajuts.
El patrimoni també pot oferir respostes al canvi climàtic
L’aliança no vol estudiar únicament com protegir el patrimoni, sinó també què pot aportar el patrimoni a l’adaptació climàtica. Tècniques constructives tradicionals, sistemes històrics de gestió de l’aigua, formes d’organització del territori o coneixements vinculats al món rural poden contenir solucions útils davant alguns dels reptes actuals.
Aquesta mirada amplia el concepte de patrimoni més enllà dels monuments i posa el focus també en els coneixements acumulats durant generacions que poden ajudar a comprendre com les societats s’han adaptat històricament al seu entorn.
Una oportunitat que tot just comença
La nova aliança europea neix amb una dimensió considerable: trenta països, noranta organismes i una dècada de treball. Les primeres convocatòries determinaran fins a quin punt museus, centres de recerca, universitats i administracions catalanes podran convertir aquesta iniciativa en projectes concrets, però Catalunya ja hi té un peu a dins.
Amb la UAB entre els participants inicials i amb un patrimoni especialment exposat a incendis, inundacions, erosió litoral i transformacions del paisatge, el nou programa europeu pot convertir-se durant els pròxims anys en un espai rellevant de recerca, cooperació i finançament per protegir una part essencial del patrimoni del país.
