Els Castellers de Sydney arriben al desè aniversari amb una història de comunitat, castells de sis i perseverança. A l’Aletes arreu del món d’aquesta setmana, descobrim com la colla ha esdevingut un punt de trobada a Austràlia i com afronta la recuperació després de la pandèmia.
L’Ignasi va descobrir els castells a l’altra punta del món. Havia arribat a Sydney el 2017 i feia tot just dues setmanes que era a Austràlia quan, en una festa de Sant Fermí en un club basc, va conèixer en Juanjo, el cap de colla dels Castellers de Sydney. El va convidar a un assaig. No havia fet mai castells a Catalunya, però l’ambient que hi va trobar el va convèncer de quedar-s’hi. Nou anys després, continua formant part de la colla i n’és membre de la junta.
La seva experiència obre una finestra a allò que representen les colles castelleres a l’exterior: un lloc on conèixer gent, construir vincles i acostar-se a una tradició que, de vegades, es descobreix després d’haver marxat del país. És el fil d’aquest episodi d’Aletes Arreu del Món, de RAB Ràdio, que arrenca a Torredembarra, en el marc de la primera jornada del 30è Concurs de Castells, i viatja fins a Austràlia per conversar amb una colla que enguany celebra deu anys.
D’un petit grup de catalans a una colla de seixanta persones
Quan l’Ignasi hi va arribar, els Castellers de Sydney ja havien començat a caminar. Segons explica a partir del relat dels fundadors, el projecte va néixer de la iniciativa d’un petit grup de catalans amb experiència en diferents colles de Catalunya que volien continuar fent castells a Austràlia.
Els primers assajos reunien quatre o cinc persones. Calia trobar un dia per quedar, un espai on practicar i, sobretot, més braços per fer créixer el projecte. Els missatges a les xarxes, el boca-orella i el contacte amb el casal català de Sydney van ajudar a ampliar el grup.
Aquella constància va permetre que la colla arribés a tenir una seixantena de membres. L’Ignasi recorda una etapa en què entre quaranta i cinquanta persones assistien regularment als assajos, una participació que va obrir la porta a construccions més ambicioses.
La fita del 2018: tres castells de sis en una actuació
El febrer del 2018, els Castellers de Sydney van aconseguir reunir en una mateixa actuació el 3 de 6, el 4 de 6 i el 4 de 6 amb agulla, a més d’un pilar de quatre. És una de les fites que l’Ignasi destaca de la trajectòria de la colla.
L’explicació combina experiència i entusiasme. Hi havia persones que ja havien fet castells a Catalunya, però també estudiants i joves amb visats temporals que hi trobaven una manera de conèixer gent i compartir una activitat. La coincidència d’un grup nombrós i d’alguns castellers experimentats va fer possible aquella actuació, que, segons explica, no han tornat a repetir amb el mateix conjunt de construccions.
Els visats i la pandèmia, un cop a la continuïtat
La mobilitat que havia ajudat a fer créixer la colla també en condicionava l’estabilitat. Una part dels membres eren a Austràlia de manera temporal, i la continuïtat del grup depenia de les arribades i les sortides de persones amb trajectòries i permisos de residència diferents.
La pandèmia va accentuar aquesta fragilitat. Molts integrants van tornar als seus llocs d’origen i la colla va quedar reduïda a unes quinze o vint persones, principalment les que disposaven de visats que els permetien mantenir l’estada a Austràlia.
L’Ignasi explica que refer el grup ha estat difícil. La recuperació que descriu passa pels castells de cinc i els pilars de quatre, després d’una etapa en què algunes construccions havien deixat de ser habituals. El repte és tornar a reunir prou gent i mantenir la regularitat necessària per avançar.
Fer castells als parcs de Sydney: curiositat i desconcert
Assajar en espais públics fa que els castells siguin visibles per a persones que no en coneixen la tradició. Les reaccions, segons l’Ignasi, van de la sorpresa a les ganes de provar-ho. Ara bé, transformar aquella curiositat inicial en una participació continuada no és fàcil.
Una de les dificultats és explicar l’activitat a qui la percep sobretot com una pràctica arriscada. Els membres de la colla han de donar a conèixer què fan i com s’organitzen, en un entorn on les torres humanes no tenen la familiaritat que poden tenir a Catalunya.
La composició del grup reflecteix aquesta realitat. Segons l’època, l’Ignasi situa la presència de catalans entre el 60% i el 80%. També hi han participat persones del País Basc, de Madrid, de França, d’Alemanya i d’Itàlia. La colla és, així, un espai de trobada que parteix d’una tradició catalana i que incorpora persones de procedències diverses.
Descobrir una tradició després de marxar de Catalunya
El recorregut de l’Ignasi resumeix una de les aportacions dels Castellers de Sydney: la possibilitat d’apropar-se a la cultura catalana des d’una experiència nova, compartida amb persones que també estan construint una vida lluny de casa.
En el seu cas, una invitació quan tot just acabava d’arribar a Austràlia es va convertir en nou anys de participació. En la història de la colla, els assajos d’un grapat de persones han donat pas a una dècada d’activitat, amb moments d’expansió i altres en què ha calgut refer el grup. Fer pinya també ha volgut dir mantenir aquest espai de trobada al llarg del temps.
Mira l’entrevista als Castellers de Sydney a «Aletes Arreu del Món», al canal de YouTube de RAB Ràdio, i descobreix com es viu el fet casteller des d’Austràlia.
