La Universitat de Montreal crea la primera estructura estable d’estudis catalans d’Amèrica, després de gairebé vint anys de docència i més d’un miler d’alumnes.
El català fa un pas endavant en la seva implantació acadèmica a l’Amèrica del Nord. La Universitat de Montreal i l’Institut Ramon Llull han posat en marxa el Pol d’Estudis Catalans de la Universitat de Montreal (PECUM), la primera estructura estable d’aquestes característiques a Amèrica i una aposta per convertir la capital quebequesa en un dels principals centres de docència, recerca i difusió de la llengua i la cultura catalanes fora d’Europa.
La iniciativa no parteix de zero. Arriba després de gairebé dues dècades de presència del català a la Universitat de Montreal i d’un creixement que ha portat els estudis catalans de cinc assignatures inicials a una oferta actual d’onze cursos. Més de 1.000 estudiants han passat per les aules des del 2007.
La inauguració del nou Pol ha coincidit, a més, amb uns dies d’especial projecció de la cultura catalana al Quebec. L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís ha participat en les activitats acadèmiques i Roger Mas ha ofert dos concerts, un a Mont-real i un altre a la ciutat de Quebec, aquest últim amb la col·laboració del Cercle Cultural Català de Quebec.
De cinc assignatures a un pol estable d’estudis catalans
La Universitat de Montreal va començar a impartir català l’any 2007. Des d’aleshores, el projecte ha anat guanyant dimensió fins a configurar una oferta que ja no es limita a l’aprenentatge de la llengua.
Un moment important d’aquesta evolució va arribar el 2014, quan la universitat va crear un programa específic de 30 crèdits en estudis catalans, el primer d’aquestes característiques a l’Amèrica del Nord. Posteriorment, altres universitats nord-americanes, com Massachusetts i Chicago, han desenvolupat programes propis.
Durant el curs 2025-2026, els estudis catalans a Montreal van reunir 79 estudiants i 103 matrícules, distribuïdes en deu grups docents. L’oferta actual inclou onze cursos i permet avançar en el coneixement de la llengua alhora que s’aborden la cultura, la literatura i la traducció.
La Universitat de Montreal és, a més, l’única universitat del Quebec que ofereix una formació completa en llengua i cultura catalanes.
Una part important d’aquest recorregut està vinculada a la feina d’Èric Viladrich, responsable dels estudis catalans a la universitat, que ha contribuït durant anys a construir una presència acadèmica que ara adquireix una estructura més permanent.
Docència, recerca i cultura sota un mateix paraigua
El salt qualitatiu del PECUM és que permet superar el model basat exclusivament en l’oferta d’assignatures. La nova estructura incorpora docència, recerca, innovació educativa, formació professional, pràctiques, activitats culturals i una mediateca especialitzada.
El Pol podrà impulsar seminaris i jornades acadèmiques, convidar investigadors i professors, desenvolupar projectes sobre l’ensenyament de llengües i establir col·laboracions amb altres centres universitaris.
També es preveuen activitats relacionades amb la traducció, la subtitulació i la mediació cultural, així com formats híbrids i a distància que permetin ampliar l’abast dels estudis catalans més enllà de Mont-real.
L’acord entre la Universitat de Montreal i l’Institut Ramon Llull estarà vigent fins al 2030, amb possibilitat de pròrroga.
Amb la seva creació, Mont-real entra en un grup molt reduït d’universitats que disposen d’una estructura estable d’estudis catalans amb el suport del Llull. Les altres quatre són la Sorbonne Université de París, la Queen Mary University de Londres, la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan i la Università per Stranieri de Siena.
Joan-Lluís Lluís i el debat sobre llengua i identitat
La posada en marxa del nou Pol es va celebrar divendres 25 de setembre, coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües. La jornada va combinar la vessant institucional amb la reflexió acadèmica i la programació cultural.
Un dels convidats va ser l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, que va pronunciar una conferència dedicada a la diversitat lingüística, la identitat i la realitat de la Catalunya Nord.
El context quebequès dona una significació particular a aquest debat. El Quebec té una llarga tradició de polítiques destinades a protegir i reforçar el francès en un entorn nord-americà majoritàriament anglòfon, i les qüestions relacionades amb la transmissió lingüística, la identitat i la diversitat cultural ocupen un lloc central en la seva vida pública.
Aquest marc facilita també punts de trobada amb la realitat catalana, malgrat les diferències històriques, demogràfiques i institucionals entre totes dues societats.
Roger Mas porta el català de Mont-real a Quebec
La inauguració va sortir de l’àmbit estrictament universitari amb Roger Mas, que divendres 25 va actuar a la Maison de la culture de Côte-des-Neiges de Mont-real.
El cantautor solsoní hi va presentar Quand les langues vivront d’amour, un projecte que converteix la diversitat lingüística en el centre de l’espectacle i que incorpora repertori en català, francès, occità, gallec, basc, italià i castellà.
El títol estableix un diàleg directe amb la cultura quebequesa. Parteix de Quand les hommes vivront d’amour, la coneguda cançó de Raymond Lévesque, escrita el 1956 i convertida amb els anys en una peça emblemàtica de la cançó del Quebec.
La relació de la composició amb Catalunya tampoc és nova. Marina Rossell i Lluís Llach ja van participar dècades enrere en la seva adaptació al català. Roger Mas recupera ara aquest pont cultural en un projecte que posa en contacte tradicions musicals i llengües diferents.
Dos dies després de l’actuació de Mont-real, diumenge 27 de setembre, Mas va actuar també al Grand Théâtre de Québec, un dels grans equipaments culturals de la capital quebequesa.
El concert es va integrar en el programa Croissants-Musique i les Journées de la culture i va comptar amb la col·laboració del Cercle Cultural Català de Quebec. Aquesta participació afegeix una dimensió especialment significativa per a la Catalunya Exterior: la projecció de la cultura catalana no queda restringida a l’acció institucional o universitària, sinó que incorpora les entitats formades pels catalans residents al país.
Michigan busca professor d’estudis catalans
El reforç dels estudis catalans a Mont-real coincideix amb una altra oportunitat acadèmica destacada als Estats Units.
La Universitat de Michigan, a Ann Arbor, ha obert una convocatòria per incorporar un professor o professora d’estudis catalans i hispànics al Departament de Llengües i Literatures Romàniques.
La plaça és de tipus tenure-track, és a dir, forma part de la carrera acadèmica estable de la universitat, i està vinculada a la Ribas Family Early Career Professorship in Catalan and Romance Languages and Cultures.
La persona seleccionada haurà de contribuir al desenvolupament dels estudis catalans i hispànics i podrà treballar en àmbits que van des dels estudis mediterranis fins a les migracions i les diàspores, la traducció, el multilingüisme, la cultura visual o els estudis comparats.
La universitat demana un doctorat en estudis catalans, hispànics, llengües i literatures romàniques, literatura comparada o disciplines relacionades, així com domini del català i del castellà i un nivell alt d’anglès.
El termini de presentació de candidatures finalitza el 23 d’octubre de 2026 i la incorporació està prevista per a l’agost del 2027.
De la presència puntual a construir estructures
El que està passant a Mont-real permet observar un canvi de dimensió. L’ensenyament del català en una universitat estrangera depèn sovint de cursos concrets, lectorats o iniciatives personals. La creació d’una estructura pròpia dona més continuïtat a la docència i permet vincular-la amb la recerca, la cultura i la formació professional.
Després de gairebé vint anys de feina, més d’un miler d’estudiants i la creació d’un programa específic de 30 crèdits, la Universitat de Montreal consolida ara aquesta trajectòria amb una estructura pensada per tenir continuïtat.
I la coincidència de la inauguració amb la presència de Joan-Lluís Lluís i els concerts de Roger Mas ajuda a entendre que el projecte va més enllà de les aules. Durant uns dies, universitat, creació cultural i comunitat catalana s’han trobat al Quebec al voltant d’una mateixa llengua.
Una llengua que, a més de guanyar parlants i estudiants lluny de Catalunya, comença a disposar a l’Amèrica del Nord d’estructures pensades perquè aquesta presència tingui continuïtat.
