El futur sistema permetrà a bombers, policies, equips sanitaris i protecció civil intercanviar dades, vídeo i ubicacions en temps real, fins i tot quan fallin les xarxes terrestres
La Unió Europea vol eliminar una de les febleses que encara condicionen la resposta davant grans emergències: que els equips que intervenen sobre el terreny no sempre poden comunicar-se entre ells quan procedeixen de territoris o estats diferents. La Comissió Europea ha presentat un nou Sistema de Comunicació Crítica europeu concebut perquè bombers, policies, serveis mèdics i equips de protecció civil puguin mantenir una connexió segura i interoperable durant crisis, catàstrofes o operacions transfrontereres.
La proposta implica anar molt més enllà de les comunicacions de veu tradicionals. Els professionals podran transmetre dades, missatges, imatges i vídeo, compartir la seva geolocalització i coordinar operacions en temps real a través d’una mateixa infraestructura.
L’objectiu és que un equip d’emergències pugui continuar treballant amb les mateixes capacitats de comunicació encara que travessi una frontera interior de la UE o hagi de col·laborar amb efectius procedents d’altres estats.
Del sistema de ràdio a les comunicacions de banda ampla
Actualment, bona part dels serveis de seguretat i emergències europeus utilitzen xarxes pròpies de radiocomunicació. Són sistemes robustos, però desenvolupats principalment en l’àmbit estatal i amb limitacions a l’hora d’interconnectar professionals de diferents territoris.
Brussel·les planteja una transició progressiva cap a comunicacions de banda ampla, especialment mitjançant tecnologia 5G. Això permetria incorporar eines que una xarxa de ràdio convencional difícilment pot assumir, com la transmissió immediata de vídeo des del lloc d’una emergència, mapes actualitzats, informació sobre la posició dels equips desplegats o grans volums de dades operatives.
La interoperabilitat és precisament una de les peces centrals del projecte. La UE vol evitar que una frontera administrativa es converteixi també en una frontera tecnològica quan diferents cossos han d’actuar conjuntament.
Satèl·lits per mantenir la connexió quan falli la xarxa
La infraestructura no dependrà exclusivament de les xarxes terrestres. En situacions en què el 5G o altres sistemes de telecomunicacions deixin de funcionar, el mecanisme podrà recórrer a capacitats europees de comunicació per satèl·lit.
Aquesta redundància està pensada especialment per a catàstrofes naturals, grans incendis, inundacions, apagades o altres crisis capaces de deixar fora de servei antenes, xarxes elèctriques i infraestructures de telecomunicacions.
També es preveu utilitzar unitats mòbils desplegables capaces de restablir temporalment la connectivitat en una zona afectada. La idea és que els serveis essencials mantinguin canals de comunicació fins i tot quan les infraestructures habituals hagin quedat inutilitzades.
La DANA del País Valencià, exemple de les mancances actuals
La Comissió ha utilitzat les inundacions que van afectar el País Valencià el 2024 per il·lustrar el tipus de problema que pretén resoldre.
El comissari europeu d’Afers Interiors, Magnus Brunner, ha recordat que la catàstrofe va provocar interrupcions de l’electricitat i de les telecomunicacions i va obligar a treballar conjuntament equips procedents de diversos territoris i estats.
En operacions d’aquesta magnitud, disposar de personal i recursos no és suficient si els diferents efectius no poden integrar-se ràpidament en una mateixa estructura de comunicacions. El futur sistema europeu vol establir aquesta capa comuna perquè els equips desplegats puguin compartir informació i instruccions sense haver d’improvisar solucions de connexió sobre el terreny.
Més capacitat per afrontar emergències transfrontereres
La dimensió europea resulta especialment rellevant en catàstrofes que superen les capacitats d’un sol territori. Incendis forestals de grans dimensions, inundacions, episodis meteorològics extrems o operacions de rescat poden requerir efectius enviats des de diferents punts de la UE.
Amb la nova infraestructura, aquests equips haurien de poder incorporar-se a l’operatiu mantenint comunicacions estables amb la resta dels serveis desplegats.
La Comissió considera que aquesta capacitat també reforçarà la cooperació quotidiana contra el crim organitzat i el terrorisme, àmbits en què l’intercanvi ràpid d’informació entre cossos de seguretat de diferents estats és especialment sensible.
Una infraestructura europea protegida contra ciberatacs
El projecte incorpora també una dimensió de ciberseguretat. Les comunicacions d’emergència constitueixen una infraestructura crítica i poden convertir-se en objectiu d’atacs informàtics o d’operacions híbrides precisament en moments de crisi.
Per aquest motiu, la proposta inclou la creació de dos centres especialitzats: un dedicat al monitoratge de la xarxa i un altre centrat en la seguretat. Hauran de supervisar el funcionament del sistema, connectar les diferents infraestructures i detectar possibles amenaces.
Brussel·les defensa, a més, que la tecnologia sigui desenvolupada i fabricada a Europa. La Comissió situa aquesta decisió dins l’estratègia comunitària per reduir dependències tecnològiques externes en infraestructures considerades estratègiques.
Una xarxa que també arribarà als països associats a Schengen
El projecte encara haurà de superar el procés legislatiu europeu. La proposta necessita l’aprovació del Parlament Europeu i del Consell abans de començar el desplegament.
Si s’adopta, les primeres proves amb un grup d’estats estan previstes a partir del 2030. Posteriorment, la infraestructura s’estendria progressivament entre el 2033 i el 2036 fins a cobrir el conjunt de la UE i els països associats a l’espai Schengen.
La vicepresidenta executiva de la Comissió responsable de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, ha definit el projecte com alguna cosa més que una actualització de les telecomunicacions. La seva finalitat, segons Brussel·les, és assegurar que els professionals que intervenen en una emergència puguin compartir informació crítica i coordinar-se en temps real independentment del lloc on es trobin.
Per als ciutadans, el canvi serà poc visible tecnològicament, però potencialment determinant quan es produeixi una crisi: que els serveis que han de respondre a una inundació, un incendi, una apagada o una operació de rescat puguin continuar parlant entre ells quan les xarxes convencionals fallen o quan els equips arriben des de l’altra banda d’una frontera.
