Acampada per l’habitatge a Barcelona, Marta Rovira amnistiada per l’1-O; Catalunya fixa l’objectiu de 19.000 empreses exportadores regulars, reclamen a la UE accelerar les renovables i els Vint-i-set obren la porta a finançar la modernització de la flota pesquera

Una acampada a la plaça Catalunya reclama mesures davant la crisi de l’habitatge

Unes 150 persones han iniciat aquest dimarts una acampada a la plaça Catalunya de Barcelona per reclamar el dret a l’habitatge, seguint l’exemple de la protesta instal·lada des de dissabte a la Puerta del Sol de Madrid. Els participants, que van començar plantant una vintena de tendes, van decidir en assemblea mantenir la mobilització durant la nit. La iniciativa havia començat a prendre forma dilluns, després d’una protesta davant del Palau de Congressos coincidint amb la presència del president del govern de l’Estat Espanyol, Pedro Sánchez.

Els convocants denuncien l’augment dels desnonaments, l’encariment dels lloguers i les dificultats d’accés a un habitatge digne, i reclamen que altres organitzacions del moviment per l’habitatge se sumin a l’acampada. La protesta coincideix amb l’aprovació pel Consell de Ministres de dos decrets amb mesures en matèria d’habitatge, que hauran de ser votats divendres al Congrés dels Diputats.

L’Audiència de Barcelona amnistia Marta Rovira per l’organització de l’1-O

L’Audiència de Barcelona ha aplicat la llei d’amnistia a l’exsecretària general d’ERC Marta Rovira pel delicte de desobediència relacionat amb l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. La decisió compta amb el suport de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat i amb l’oposició de Vox. Rovira havia marxat a Suïssa el març del 2018 abans de comparèixer davant del Tribunal Suprem i no va arribar a ser jutjada en aquesta causa.

Després de la derogació del delicte de sedició, la seva situació processal va quedar reduïda a un delicte de desobediència i el procediment va passar del Suprem a l’Audiència de Barcelona. Rovira va tornar temporalment a Catalunya el juliol del 2024, després que l’Audiència Nacional arxivés la causa de Tsunami Democràtic que l’afectava, i posteriorment va tornar a establir-se a Suïssa.

Catalunya es fixa arribar a 19.000 empreses exportadores regulars el 2030

El Govern ha aprovat l’Estratègia d’internacionalització de l’economia catalana 2026-2030, un full de ruta amb deu línies d’actuació i 27 iniciatives destinat a ampliar la presència de les empreses catalanes als mercats internacionals. L’objectiu és arribar a les 19.000 empreses que exportin regularment l’any 2030, aconseguir que 2.000 companyies comencin a exportar i que 3.500 disposin de filials a l’exterior.

L’estratègia també planteja superar les 2.000 empreses amb exportacions anuals de més de cinc milions d’euros, incrementar el pes dels productes i serveis de més valor afegit —especialment els tecnològics— i aconseguir que cada empresa exportadora operi, de mitjana, en cinc països. El pla arriba en un context internacional marcat per les tensions comercials i inclou l’obertura, a finals del 2026, d’una nova oficina d’ACCIÓ a Nova Delhi.

L’Estat Espanyol, Portugal i Luxemburg demanen accelerar el desplegament de les renovables

Els governs de l’Estat Espanyol, Portugal i Luxemburg han reclamat a la Comissió Europea un nou full de ruta per accelerar la implantació de les energies renovables a la Unió Europea. En una carta dirigida al comissari europeu d’Energia, Dan Jørgensen, els tres governs defensen que reduir la dependència dels combustibles fòssils és imprescindible per reforçar la sobirania energètica i la competitivitat de la indústria europea.

També reclamen un marc específic per a les renovables amb vista al 2040, amb un objectiu comunitari que permeti orientar les inversions dels pròxims anys. La proposta inclou reforçar les xarxes elèctriques i les interconnexions, ampliar l’emmagatzematge d’energia i avançar en l’electrificació, en paral·lel a l’objectiu europeu de reduir un 90% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2040 respecte dels nivells del 1990.

La UE obre la porta a finançar la renovació i modernització de les flotes pesqueres

Els estats membres de la Unió Europea han acordat la seva posició negociadora perquè els pescadors puguin utilitzar recursos del futur pressupost comunitari 2028-2034 per modernitzar embarcacions i, en determinats casos, adquirir-ne de noves. Si la mesura supera la negociació amb el Parlament Europeu, suposarà un canvi rellevant en el suport comunitari al sector, amb l’objectiu d’impulsar la transició energètica, millorar les condicions laborals a bord i facilitar el relleu generacional.

El text incorpora salvaguardes perquè aquestes inversions no comportin un increment de la capacitat pesquera: en determinades operacions, qualsevol nova capacitat haurà d’anar precedida de la retirada d’una capacitat equivalent. L’acord assolit pels ministres d’Agricultura i Pesca és encara parcial, perquè la quantitat de diners disponible dependrà de la negociació definitiva del pressupost plurianual de la UE.

La frase del dia

“Em fa llàstima el cinema francès perquè no té diners. Em fa llàstima el cinema nord-americà perquè no té idees.” — Jean-Luc Godard, cineasta franco-suís i una de les figures fonamentals de la Nouvelle Vague.