Les Comunitats Catalanes a l’Exterior presents a la XVIII Trobada de Casals d’Europa emeten una declaració on plantegen reforçar el treball en xarxa, afrontar el relleu generacional i posar fi als retards i la incertesa en la gestió de les subvencions.
Les Comunitats Catalanes a l’Exterior reunides aquest cap de setmana a Luxemburg han tancat la XVIII Trobada de Casals Catalans d’Europa amb una crida a transformar profundament tant el funcionament de la xarxa associativa com la seva relació amb les institucions catalanes. La Declaració de Luxemburg, feta pública després de les jornades celebrades del 25 al 27 de setembre, recull les principals conclusions dels debats entre les entitats participants.
El document parteix del reconeixement dels casals i les comunitats catalanes com a espais de trobada, acollida i transmissió de la llengua i la cultura, però posa especialment l’accent en la necessitat d’adaptar aquestes estructures a una realitat social diferent de la que va donar origen a moltes de les entitats.
Segons la declaració, el casal del segle XXI ha de ser “obert i integrador” i ha de ser capaç d’incorporar persones nouvingudes, joves, adolescents i famílies joves no només com a participants en les activitats, sinó també en els espais on es prenen les decisions.
El relleu generacional, un dels grans reptes
Un dels eixos centrals del document és la continuïtat futura dels casals. Les entitats adverteixen que una part important de la feina continua recaient sobre grups reduïts de voluntaris i reclamen avançar cap a un model de responsabilitat compartida.
La proposta passa per combinar voluntariat, petites tasques distribuïdes entre més persones, formació i, quan sigui necessari, professionalització o suport tècnic. La declaració considera que el relleu generacional no es pot improvisar i defensa la necessitat de preparar ara les persones que hauran de gestionar les comunitats catalanes els pròxims anys.
Aquest canvi també implica preservar el coneixement acumulat per les generacions que han sostingut els casals fins ara i crear mecanismes perquè aquest bagatge es pugui transferir a nous equips.
De casals aïllats a una xarxa europea més coordinada
Un altre dels grans objectius sorgits de la trobada és reforçar les connexions entre les diferents Comunitats Catalanes a l’Exterior. El document aposta per compartir recursos, materials, contactes, eines digitals i experiències de gestió perquè la cooperació deixi de ser ocasional i passi a formar part del funcionament habitual de les entitats.
La declaració planteja també millorar les relacions amb associacions i institucions dels territoris on actuen els casals i reforçar la visibilitat a Catalunya de tota l’activitat desenvolupada a l’exterior.
En paral·lel, les entitats volen facilitar que una persona que marxa a viure fora del país pugui localitzar de manera senzilla la comunitat catalana més pròxima i integrar-s’hi.
Malestar pels retards en les subvencions
La Declaració de Luxemburg conté també una crítica explícita al funcionament actual de les subvencions de la Generalitat destinades a les Comunitats Catalanes a l’Exterior.
Les entitats expressen el “malestar” de molts casals pels retards tant en la resolució dels expedients com en els pagaments. Segons el document, aquesta manca de previsibilitat afecta especialment unes organitzacions que funcionen majoritàriament gràcies al voluntariat i dificulta la programació de les activitats.
Els casals reclamen que tot el procés —convocatòria, resolució i pagament— disposi d’un calendari estable, clar i conegut amb antelació.
També demanen simplificar els tràmits administratius i establir una relació més estable amb la Generalitat i les seves delegacions a l’exterior. El plantejament de les entitats és que reduir el temps dedicat a burocràcia permetria destinar més esforços als objectius que justifiquen la seva existència: la llengua, la cultura i la construcció de comunitat.
Una xarxa exterior al servei del país
La declaració, però, no es limita a plantejar demandes a l’Administració. Les comunitats reivindiquen també el valor que poden aportar a Catalunya.
Els casals recorden que disposen d’una xarxa activa distribuïda per diferents països, amb coneixement directe de les societats on estan implantats, capacitat d’acollida i connexions culturals, professionals, socials i institucionals.
A partir d’aquesta realitat, les entitats defensen que la relació entre les Comunitats Catalanes a l’Exterior i la Generalitat hauria de superar la lògica centrada principalment en subvencions, expedients i justificacions per avançar cap a “una col·laboració estratègica i estable”.
La trobada de Luxemburg va comptar amb la participació del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i de representants de la Direcció General de la Catalunya Exterior, encapçalats pel director general Oriol Lázaro. Les comunitats valoren positivament que els representants del Govern poguessin escoltar directament les inquietuds i les propostes plantejades durant la trobada.
Tres projectes prioritaris per al 2027
La Declaració de Luxemburg concreta aquesta voluntat de canvi en tres projectes que les Comunitats Catalanes a l’Exterior proposen impulsar durant el 2027.
El primer és la creació d’una Xarxa Digital de les CCE, que permeti connectar millor les entitats i compartir informació i recursos.
El segon és un programa de formació i relleu, destinat no només als responsables actuals dels casals, sinó també als socis, voluntaris i joves que potencialment poden assumir responsabilitats en el futur.
El tercer projecte és Catalunya Exterior Connecta, concebut com un circuit estable de connexió entre persones, empreses, universitats, institucions, delegacions del Govern i comunitats catalanes de l’exterior.
El missatge final de la declaració resumeix probablement el principal canvi de perspectiva plantejat a Luxemburg: passar d’un conjunt d’entitats que treballen de manera individual a una xarxa coordinada i substituir una relació predominantment administrativa amb les institucions per una relació basada en la cooperació.
La mateixa declaració ho sintetitza amb una pregunta que vol marcar el futur immediat de les comunitats catalanes a l’exterior: menys preguntar-se què necessiten les unes de les altres i més pensar què poden construir conjuntament.
