Brussel·les proposa digitalitzar la Targeta Sanitària Europea i el document A1, crear un sistema europeu per comparar titulacions i reduir fins a cinc setmanes alguns procediments de reconeixement professional.
Treballar en un altre estat de la Unió Europea continua comportant, en molts casos, una quantitat considerable de tràmits administratius: acreditar la cobertura de la Seguretat Social, demostrar una titulació, aconseguir que una administració estrangera reconegui una qualificació professional o presentar documents expedits per organismes d’un altre país.
La Comissió Europea vol reduir bona part d’aquesta burocràcia amb el nou paquet de mobilitat laboral justa, presentat el 15 de setembre. El projecte combina cinc propostes legislatives i planteja canvis que afecten des de la Targeta Sanitària Europea fins al reconeixement de les qualificacions professionals i les competències de l’Autoritat Laboral Europea.
Per als catalans residents a l’exterior, una de les novetats més visibles seria poder disposar de documents socials europeus directament al telèfon mòbil.
La Targeta Sanitària Europea, dins la cartera digital
La Comissió proposa crear l’European Social Security Pass (ESSPASS), un sistema que permetria sol·licitar, rebre, guardar i acreditar digitalment diversos documents relacionats amb la Seguretat Social.
Entre aquests documents hi hauria la Targeta Sanitària Europea (TSE) i el document portàtil A1, especialment important per als treballadors desplaçats temporalment a un altre estat.
La documentació quedaria integrada en la Cartera Europea d’Identitat Digital, de manera que els ciutadans podrien acreditar els seus drets des del mòbil i les administracions o organismes autoritzats podrien comprovar-ne la validesa electrònicament. Segons la Comissió, actualment hi ha uns 256 milions de targetes sanitàries europees en circulació.
La reforma no pretén només substituir una targeta de plàstic per una versió digital. Un dels objectius és que els documents puguin ser verificats en temps real, reduint tant els tràmits administratius com les possibilitats de frau.
Què passarà amb el document A1?
El canvi pot tenir una incidència particular entre professionals que treballen temporalment en altres estats europeus. El document A1 serveix per acreditar a quin sistema de Seguretat Social està subjecte un treballador quan desenvolupa temporalment una activitat en un altre estat. És habitual, per exemple, en desplaçaments de treballadors efectuats per empreses, però també apareix en determinades situacions de professionals que treballen internacionalment.
La proposta europea preveu que sigui el primer gran document que s’incorpori al nou sistema digital. Si el reglament és aprovat, l’A1 hauria d’estar integrat a la cartera europea d’identitat digital un any després de l’entrada en vigor de la norma.
La Targeta Sanitària Europea i la resta de documents de Seguretat Social arribarien posteriorment, amb un termini màxim previst de tres anys.
La targeta física continua sent necessària ara
Aquí hi ha, però, una precisió important: la reforma encara no està en vigor. Per tant, un català que viatgi ara a França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg o qualsevol altre estat europeu ha de continuar utilitzant els procediments actuals. La proposta de la Comissió ha de ser negociada i aprovada pel Parlament Europeu i pel Consell abans que pugui començar el desplegament.
La Targeta Sanitària Europea actual continua permetent rebre l’assistència sanitària pública mèdicament necessària durant una estada temporal als 27 estats de la UE, així com a Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i el Regne Unit, en les mateixes condicions i amb els mateixos costos que les persones assegurades al país visitat.
Tampoc no s’ha de confondre amb una assegurança de viatge. No cobreix, per exemple, la sanitat privada, una repatriació o un viatge fet expressament per rebre un tractament mèdic. I quan una persona trasllada la seva residència habitual a un altre estat, en determinades situacions és el formulari S1 —i no la Targeta Sanitària Europea— el document pertinent per acreditar la cobertura sanitària.
Un canvi important per als professionals que marxen a treballar a l’exterior
L’altra gran pota de la reforma afecta el reconeixement de les qualificacions professionals, una qüestió especialment sensible per a qui es trasllada a un altre estat i vol exercir-hi una professió regulada.
Actualment, cada estat determina quines professions estan regulades. Això significa que una mateixa activitat pot exigir reconeixement oficial de la titulació en un país i no necessàriament en un altre. Abans de traslladar-se, per tant, continua sent imprescindible consultar la base europea de professions regulades.
La reforma vol crear un procediment digital europeu, amb terminis comuns i menys documentació repetida. També preveu que les titulacions puguin incorporar-se en format digital a la cartera europea d’identitat i verificar-se directament a la font que les ha expedit.
A més, un nou sistema vinculat a Europass permetria comparar més fàcilment les qualificacions dels diferents estats. La Comissió considera especialment problemàtic que, actualment, només dos estats de la UE permetin completar íntegrament el reconeixement d’una qualificació professional de manera digital i sense documentació física.
De tres mesos a cinc setmanes en el reconeixement automàtic
Un dels canvis més significatius afecta les professions que ja disposen de mecanismes de reconeixement automàtic.
Actualment aquest règim s’aplica, sempre que es compleixin els requisits europeus de formació, a set grans professions: metges, infermeres d’atenció general, llevadores, dentistes, farmacèutics, arquitectes i veterinaris.
En aquests casos, les autoritats poden disposar actualment de fins a tres mesos per prendre una decisió. La proposta de la Comissió pretén reduir aquest termini a un màxim de cinc setmanes, amb terminis vinculants per a les administracions.
Brussel·les també vol ampliar progressivament el sistema de reconeixement automàtic a altres professions. La primera prevista és la de fisioterapeuta, per a la qual la Comissió ha presentat un marc comú de formació.
Per a la resta de procediments de reconeixement, el canvi també seria notable, però el termini és diferent: la Comissió proposa que el procés complet no pugui superar les onze setmanes, amb terminis definits per a cadascuna de les fases.
Això permet precisar una de les idees que poden generar confusió sobre la reforma: no tots els títols professionals passaran a ser reconeguts en cinc setmanes. Aquest termini correspon al procediment automàtic; per al sistema general, el límit proposat és d’onze setmanes.
Menys traduccions, còpies compulsades i papers
La reforma també intenta atacar un dels problemes més habituals dels professionals que es mouen per Europa: haver de presentar repetidament documents que una altra administració europea ja ha emès.
La proposta preveu un flux de treball digital comú, amb titulacions verificables electrònicament, un únic punt d’entrada europeu disponible en totes les llengües oficials de la UE i terminis administratius comuns. En els procediments previstos per la reforma també es vol eliminar l’exigència de traduccions i còpies certificades quan la informació pugui ser comprovada digitalment.
No significa, però, que desapareguin totes les condicions per exercir una professió. Els estats podran continuar exigint, quan correspongui, requisits com el coneixement de la llengua o la inscripció en un col·legi o organisme professional. Les normes sobre professions regulades continuaran existint; el que Brussel·les vol simplificar és la manera d’acreditar que el professional compleix els requisits.
També per als títols obtinguts fora de la UE
El paquet introdueix igualment un canvi rellevant per als ciutadans europeus que hagin estudiat fora de la Unió i per als professionals procedents de tercers països.
La Comissió vol establir per primera vegada unes normes comunes europees per facilitar el reconeixement d’aquestes qualificacions. La proposta fixa procediments que, en determinats casos, haurien de completar-se en un màxim de quatre mesos.
L’objectiu declarat és doble: facilitar la mobilitat dels professionals que ja són a Europa i ajudar a cobrir la falta de personal qualificat en diversos sectors.
14 milions d’europeus viuen o treballen en un altre estat de la UE
La dimensió del problema explica l’abast de la reforma. Segons les dades de la Comissió, uns 14 milions de ciutadans europeus viuen o treballen de manera estable en un altre estat de la UE, prop de dos milions treballen en un país diferent d’aquell on resideixen i hi ha 3,64 milions de treballadors desplaçats temporalment.
Entre 2020 i 2024, les normes europees actuals ja van permetre el reconeixement de les qualificacions de més de 185.000 professionals en un altre estat, uns 140.000 dels quals treballaven en sectors essencials com la sanitat i l’educació.
Brussel·les calcula que, una vegada completament desplegat, el conjunt del paquet podria generar uns 6.000 milions d’euros en beneficis econòmics fins al 2040, principalment gràcies a la reducció dels tràmits, un reconeixement més ràpid de les qualificacions i una verificació més eficient dels documents socials.
Quan entrarien en vigor els canvis?
No hi ha encara una data definitiva. Les cinc propostes legislatives han d’iniciar ara la negociació entre el Parlament Europeu i el Consell.
Si finalment s’aproven, el desplegament serà gradual. El document A1 seria el primer document social que arribaria a la cartera digital, un any després de l’entrada en vigor del reglament ESSPASS. La Targeta Sanitària Europea i la resta de documents haurien d’estar digitalitzats en un termini màxim de tres anys.
En l’àmbit de les qualificacions, la Comissió preveu que les mesures per simplificar el reconeixement de titulacions de fora de la UE es despleguin en dos anys, mentre que les titulacions digitals i les noves normes de reconeixement de professions regulades haurien d’estar operatives en un termini aproximat de tres anys.
Per tant, per als catalans que ja viuen a l’exterior o que tenen previst marxar-hi pròximament, avui no canvia cap tràmit. Però si la reforma supera la negociació legislativa, Europa pot fer un pas considerable cap a un sistema en què demostrar la cobertura sanitària, la situació davant la Seguretat Social o una qualificació professional deixi de dependre de targetes, certificats, traduccions i documents expedits per administracions que encara no sempre es comuniquen entre elles.
