El llibre Los muros del exilio recupera la trajectòria artística i personal del matrimoni valencià, així com la seva contribució a l’art mexicà
La memòria de l’exili republicà i la relació entre l’art mexicà i els artistes que hi van arribar després de la Guerra Civil són el punt de partida de Los muros del exilio. Manuela Ballester y Josep Renau en México, un llibre de la historiadora de l’art Dina Comisarenco Mirkin.
L’obra, publicada per Bonilla Artigas Editores, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la Universitat de València, ressegueix la trajectòria de dos artistes valencians que van continuar desenvolupant la seva obra a Mèxic. En una conversa amb Miriam Aymamí al programa Connexió Mèxic de RAB Ràdio, Luis Rius, autor del pròleg del llibre, n’ha destacat el valor documental, artístic i humà.
Un llibre d’art que funciona com un museu portàtil
Per a Luis Rius, els llibres d’art que aconsegueixen combinar una recerca sòlida amb una proposta visual acurada es converteixen en “museus ambulants” o “museus portàtils”. Segons explica, no només permeten aprofundir en el coneixement d’una obra o d’una trajectòria, sinó que també ofereixen una experiència estètica a través de les imatges, el disseny i la tipografia.
En el cas de Los muros del exilio, Rius posa en valor tant la reproducció de les obres com la incorporació dels diaris de Manuela Ballester. Aquests materials permeten acostar-se a la dimensió més íntima d’una artista que, durant molts anys, ha quedat en un segon pla en els relats sobre el matrimoni Renau-Ballester.
Per a l’autor del pròleg, la recerca de Dina Comisarenco destaca pel rigor conceptual i, alhora, per una escriptura accessible i suggeridora. Una de les seves aportacions principals és precisament la perspectiva de gènere, que ja es fa visible en el títol del llibre: Manuela Ballester hi apareix abans que Josep Renau.
Recuperar la veu de Manuela Ballester
Rius considera que els diaris de Ballester són una de les grans aportacions metodològiques del llibre. A través d’aquest testimoni, el lector pot compartir les alegries, les frustracions, els dubtes i les dificultats d’una dona que va ser artista, esposa i mare, però també una peça fonamental en el funcionament de la família i dels projectes artístics del matrimoni.
La trajectòria de Manuela Ballester apareix marcada per un esquema que Luis Rius defineix com a clarament patriarcal. Mentre Josep Renau participava en nombroses activitats socials i polítiques, Ballester assumia bona part de les responsabilitats quotidianes i familiars, sovint en detriment de la seva pròpia obra.
El llibre també mostra els moments en què l’artista intentava trobar espais de solitud per poder escriure, pensar o descansar. Rius explica que aquestes escenes poden evocar les experiències de moltes dones de generacions anteriors, que van sostenir projectes familiars i professionals sense obtenir sempre el reconeixement que mereixien.
La perspectiva de gènere, però, no redueix la importància de Josep Renau ni qüestiona la dimensió de la seva obra muralística. Al contrari, permet entendre amb més precisió la complexitat de la trajectòria de tots dos artistes i les desigualtats que van marcar la seva vida compartida.
La contribució de Renau i Ballester al muralisme mexicà
Un dels episodis que el llibre analitza és la participació del matrimoni en el mural Retrato de la burguesía, realitzat al Sindicat Mexicà d’Electricistes. L’obra va ser concebuda per l’anomenat Equip Internacional d’Arts Plàstiques, integrat per David Alfaro Siqueiros, Josep Renau, Luis Arenal Bastar, Antonio Rodríguez Luna, Antonio Pujol, Miguel Prieto i Manuela Ballester.
Luis Rius explica que la investigació de Dina Comisarenco permet reconèixer millor el paper de Ballester en la culminació del mural. La seva participació, segons aquesta lectura, hauria quedat durant molt de temps invisibilitzada.
El projecte va viure diverses dificultats. Siqueiros va haver d’allunyar-se’n arran de la seva implicació en l’intent d’assassinat de Lev Trotski, mentre que Antonio Rodríguez Luna va iniciar un altre projecte. En aquest context, Manuela Ballester hauria tingut un paper decisiu en la finalització de l’obra, sense rebre inicialment el reconeixement corresponent.
Rius considera que aquest mural és una de les obres més significatives del muralisme mexicà i subratlla que la recerca del llibre ajuda a revisar les atribucions i els silencis que han condicionat la història de l’art.
El mural España hacia América
Un altre dels episodis destacats és el mural España hacia América, realitzat per Josep Renau al Casino de la Selva de Cuernavaca i finalitzat l’any 1951. L’obra plantejava una interpretació del mestissatge i de les relacions entre la península Ibèrica i Mèxic.
Segons Luis Rius, Renau hi proposava una visió complexa, dolorosa però també equilibrada, amb una mirada orientada cap al futur. Aquesta interpretació va generar tensions amb alguns sectors de la cultura mexicana de l’època.
El mural també va provocar el rebuig de Diego Rivera, que havia representat Hernán Cortés d’una manera molt negativa en una obra propera. Rius assenyala que Rivera defensava una lectura molt crítica de la presència espanyola a Mèxic, mentre que Renau intentava plantejar una síntesi cultural diferent.
La proposta de Renau tampoc no va ser ben rebuda per Siqueiros, en un moment en què el discurs oficial mexicà no semblava favorable a aquesta mena d’interpretació de les relacions entre les dues cultures. Tot i que del mural només se’n conserven alguns fragments, Rius en reivindica la importància artística i conceptual.
Superar una memòria compartimentada de l’exili
Per a Luis Rius, una de les grans virtuts del llibre és que no tracta l’exili republicà com una realitat separada de la història de l’art mexicà. Els artistes exiliats hi van arribar amb unes experiències i unes perspectives pròpies, però, amb el temps, van passar a formar part de la vida cultural del país i van contribuir a enriquir-la.
Rius defensa que cal superar una visió compartimentada que separi l’art mexicà de l’art produït pels exiliats. En aquest sentit, compara el cas de la pintura amb el de la poesia, àmbit en què ja es van elaborar antologies que incorporaven els poetes de l’exili a la tradició literària mexicana.
També assenyala que aquesta revisió s’està produint a través del col·leccionisme, les exposicions i les investigacions impulsades per institucions com el Museu Reina Sofía, la Universitat de València o l’Institut Cervantes.
Una història d’artistes, però també de família
La investigació de Dina Comisarenco es basa en fonts documentals, materials visuals i documents personals. Entre aquests materials hi ha diversos documents cedits pel nét de Josep Renau i Manuela Ballester, Carlos Renau.
Aquests testimonis permeten entrar en la intimitat d’una família marcada per l’exili, la creació artística, les dificultats econòmiques i el compromís polític. El llibre mostra els artistes, però també les persones que hi ha darrere de les obres: les seves passions, les seves melancolies, les seves lluites i les seves estratègies de supervivència.
Luis Rius, que va acceptar escriure el pròleg de l’obra, recomana especialment la lectura de Los muros del exilio per la seva capacitat d’obrir noves perspectives sobre Manuela Ballester, Josep Renau, l’exili republicà i la història de l’art mexicà.
La conversa completa amb Luis Rius es pot escoltar a Connexió Mèxic, el programa de RAB Ràdio dedicat a l’actualitat, la cultura i les relacions entre Catalunya i Mèxic.
