La XVIII Trobada de Casals Catalans d’Europa, celebrada aquest cap de setmana a Luxemburg, ha conclòs amb una mirada posada en el futur: renovar i ampliar les comunitats, transformar el model de gestió i reforçar el treball en xarxa. El finançament i la relació amb la Generalitat han protagonitzat alguns dels debats més intensos de les jornades. La XIX Trobada, a Madrid.
Com ha de ser un casal català del segle XXI? Aquesta ha estat una de les preguntes centrals de la XVIII Trobada de Casals Catalans d’Europa, celebrada a Luxemburg. Després de dos dies de debat, intercanvi d’experiències i treball entre les comunitats participants, les conclusions dibuixen un model de casal entès, sobretot, com un espai de comunitat i de trobada, intergeneracional i compromès amb el foment de la llengua catalana.
Llengua, comunitat, participació, renovació generacional, organització sostenible i treball en xarxa són els sis grans conceptes que sintetitzen bona part de les reflexions de la trobada. Uns reptes que les entitats volen afrontar en un moment en què molts casals han de repensar tant la manera d’organitzar-se com la seva capacitat per incorporar noves persones i connectar amb generacions més joves.
Tres grans prioritats per als pròxims cinc anys
Les conclusions estableixen tres prioritats de cara als pròxims cinc anys: renovar i ampliar la comunitat, transformar el model de gestió dels casals i treballar més en xarxa.
La renovació generacional apareix com un dels grans reptes. Durant la cloenda, diferents representants van assenyalar les dificultats que tenen especialment les entitats històriques per incorporar joves i garantir el relleu de les persones que durant anys han assumit responsabilitats.
Oriol Làzaro, director general de la Catalunya Exterior, va reivindicar la funció de les comunitats a l’hora de mantenir viva la cultura catalana més enllà del país i va defensar la necessitat d’avançar conjuntament entre les entitats i les institucions.
Des dels mateixos casals també es va posar sobre la taula la necessitat de formar les persones que hauran d’assumir la direcció i la gestió de les entitats en el futur. El relleu, segons les conclusions, no consisteix únicament a trobar nous membres per a les juntes, sinó també a preparar una nova generació capaç d’adaptar les comunitats catalanes a formes diferents de participació i associacionisme.
Menys pes sobre les juntes i una gestió més sostenible
Un altre dels debats ha estat què haurien de deixar de fer els casals. Una de les conclusions és clara: cal evitar que tota la feina i tota la responsabilitat recaiguin sobre les juntes directives.
La voluntat és avançar cap a estructures més participatives, capaces de repartir responsabilitats entre més persones i d’implicar la comunitat en el funcionament quotidià de les entitats. L’objectiu és aconseguir organitzacions més sostenibles i evitar que la continuïtat d’un casal depengui permanentment d’un grup reduït de voluntaris.
Al mateix temps, les entitats volen aprofundir en el concepte de comunitat sense convertir-se simplement en centres de serveis. El casal del segle XXI, segons el model plantejat a Luxemburg, ha de continuar sent un espai amb vida pròpia, capacitat de generar vincles i sentiment de pertinença.
L’ensenyament reglat del català i projectes d’entitats
L’evolució de l’ensenyament de la llengua a les comunitats catalanes de l’exterior ha estat un dels temes destacats de la Trobada. Diverses comunitats han avançat en el reconeixement curricular del català i reclamen una adaptació dels models de suport des de l’administració.
Durant la cloenda, a més a més, diverses entitats com la Federació de Colles Castelleres Internacionals i Òmnium van fer presentacions de les seves activitats.
El finançament, un dels debats més intensos
El finançament de les comunitats catalanes de l’exterior va generar un dels debats més intensos de la trobada.
Algunes de les intervencions de la cloenda van evidenciar el malestar existent. Els representants dels casals van recordar que una part molt important de la seva activitat es desenvolupa gràcies al voluntariat i van reclamar que el sistema de subvencions sigui més coherent amb la feina de difusió de la llengua, la cultura, la literatura i la realitat catalana que desenvolupen als seus respectius països.
Aquesta preocupació també queda vinculada a una altra de les conclusions de les jornades: la necessitat de buscar noves aliances i noves fonts de recursos que permetin reforçar la sostenibilitat de les entitats.
Els casals reclamen menys burocràcia a la Generalitat
La relació entre les comunitats catalanes de l’exterior i la Generalitat també ha ocupat una part important de les discussions.
Les conclusions recullen diverses demandes: reduir la burocràcia, disposar de més previsibilitat, aclarir la relació dels casals amb les delegacions del Govern i millorar la coordinació dels calendaris per evitar que diferents activitats dirigides a les comunitats catalanes coincideixin en les mateixes dates.
La trobada ha servit, precisament, perquè aquestes preocupacions arribessin directament als responsables institucionals. En la valoració final de les jornades es va destacar la participació institucional i la possibilitat que les conclusions elaborades a Luxemburg serveixin per traslladar les demandes de les comunitats catalanes als òrgans de relació amb el Govern.
Més xarxa entre els catalans d’Europa
Una altra idea reiterada és que els casals han de compartir més coneixement, experiències i recursos entre ells.
Les jornades han permès comprovar que moltes entitats afronten problemes similars, però també que han desenvolupat respostes diferents i iniciatives que poden ser útils per a altres comunitats. Convertir aquest coneixement acumulat en una xarxa més activa és una de les línies de treball que surten reforçades de Luxemburg.
Aquesta cooperació també hauria de permetre que les comunitats catalanes tinguin més capacitat per desenvolupar projectes conjunts, compartir eines i evitar haver de trobar individualment solucions a problemes que són comuns.
Fer visible a Catalunya la realitat de la Catalunya Exterior
Les conclusions també assenyalen un repte que va més enllà del funcionament intern dels casals: fer més visible a Catalunya què passa a la Catalunya Exterior.
Les comunitats desenvolupen activitats culturals, educatives i socials durant tot l’any, però una part considerable d’aquesta realitat continua sent poc coneguda dins del país. Reforçar aquesta connexió en les dues direccions és, per tant, una altra de les prioritats plantejades.
En aquest sentit, la llengua i la cultura continuen ocupant una posició central. Els casals volen mantenir i reforçar la seva funció com a espais de transmissió del català, especialment entre les noves generacions i les famílies que viuen fora de Catalunya.
La XIX Trobada, a Madrid
Durant la cloenda de la trobada de Luxemburg, es va acordar que l’edició de 2027 serà organitzada pel Cercle Català de Madrid, que celebrarà el seu 75 aniversari. La XIX Trobada serà una més del llarg reguitzell d’activitats, actes i esdeveniments que programa l’entitat catalana de la capital espanyola.
La XVIII Trobada de Casals Catalans d’Europa es tanca així amb un full de ruta que combina continuïtat i transformació: preservar la funció històrica dels casals com a punts de trobada de les comunitats catalanes, però adaptar-ne l’organització, la participació i les formes de cooperació a una realitat social molt diferent de la que va veure néixer moltes d’aquestes entitats.
El repte que queda després de Luxemburg és convertir les conclusions en accions: incorporar noves generacions, distribuir millor les responsabilitats, garantir estructures sostenibles, reforçar la xarxa europea i mantenir la llengua i la cultura com a elements vertebradors de les comunitats catalanes a l’exterior.
