El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha obert la sessió tot anunciant nous serveis educatius i de lleure i ha reconegut la necessitat d’agilitzar les subvencions, mentre Jordi Gairín ha reivindicat una Catalunya exterior que ha crescut i ha construït xarxes pròpies.
Què ha de ser un casal català al segle XXI i com ha de relacionar-se amb la Generalitat? Aquestes dues preguntes han vertebrat la jornada de dissabte 26 de setembre de la Trobada de Casals Catalans d’Europa, a Luxemburg. La sessió ha arrencat amb les intervencions de Jordi Gairín, president del Centre Català de Luxemburg, l’entitat amfitriona; Oriol Lázaro, director general de la Catalunya Exterior, i Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior. A la taula també hi era el conseller de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, que havia protagonitzat la intervenció institucional de divendres.
L’obertura ha posat sobre la taula qüestions concretes —serveis, subvencions i accés a l’administració— i una reflexió sobre el paper de les comunitats en el futur del país. El fil compartit ha estat la necessitat de reconèixer tot allò que els catalans establerts fora poden aportar, a més de garantir-los suport per mantenir el vincle amb Catalunya.
Gairín reivindica la Catalunya que ha crescut fora
La benvinguda de Jordi Gairín ha tingut un component personal. El president del Centre Català de Luxemburg ha rebut Duch amb un “ben tornat a casa”, recordant que el conseller havia format part de la junta de l’entitat. Duch ha explicat després que havia viscut set anys a Luxemburg i que coneixia per experiència pròpia la feina dels casals.
Gairín ha descrit una quotidianitat feta de llengües, nacionalitats i famílies repartides per Europa, compatible amb sentir Catalunya a prop. A partir d’aquesta experiència, ha formulat una de les idees centrals del matí: “La Catalunya exterior no és només la Catalunya que va marxar, és també la Catalunya que ha crescut fora”.
Ha parlat de famílies, amistats, empreses, projectes i xarxes construïdes als països d’acollida, i del coneixement d’altres societats que aquesta trajectòria aporta. També ha reivindicat la feina quotidiana dels casals: acollir qui acaba d’arribar, organitzar un Sant Jordi o explicar Catalunya. Accions petites que, sostingudes durant anys i en moltes ciutats, acaben teixint una xarxa extensa.
Lázaro defensa la proximitat institucional i admet mancances
Oriol Lázaro ha recordat que la trobada europea de Lisboa, dos anys enrere, havia coincidit amb els seus primers dies al càrrec. A Luxemburg, ha volgut presentar la presència institucional com una expressió de la importància que el Govern atribueix a les comunitats.
El director general ha destacat la participació de dos consellers en aquesta edició: Jaume Duch i Xavier Vila, titular de Política Lingüística, que havia intervingut divendres i també era present dissabte al matí. Segons Lázaro, aquesta presència representa una novetat en les trobades europees.
El seu missatge ha inclòs un reconeixement de les dificultats: ha admès que l’administració es pot equivocar i que no sempre atén les entitats amb prou rapidesa, tot defensant la voluntat d’acompanyar-les.
Nous serveis i pagaments pendents de les subvencions
Duch ha anunciat que en els pròxims dies s’oferiran nous serveis en els àmbits de l’educació i el lleure, entre els quals ha esmentat clubs de lectura virtuals i activitats culturals del programa Descobreix Catalunya.
També ha informat d’avenços per conservar i digitalitzar els arxius de les comunitats, amb una referència especial a la documentació de l’exili català custodiada a Mèxic i Cuba. El conseller ha defensat que aquesta memòria forma part del patrimoni col·lectiu del país.
En l’àmbit administratiu, ha fixat com a objectiu que viure fora deixi de ser, tant com sigui possible, un obstacle per fer tràmits o accedir als serveis de la Generalitat. Ha vinculat aquesta millora a la identificació electrònica, l’atenció a distància i la coordinació entre departaments.
Recursos amb més previsibilitat
Davant dels representants dels casals, Duch ha reconegut que les entitats necessiten saber amb quins recursos comptaran i quan els tindran disponibles. Segons ha explicat, dijous s’havia publicat la resolució provisional de les subvencions del 2026 i s’estaven començant a resoldre els pagaments pendents del 20% del 2025.
El conseller ha expressat la voluntat de reduir retards i simplificar els procediments. Ha assenyalat que els mecanismes de suport s’han d’adaptar a entitats que treballen en països diferents i que sovint disposen de poc temps i poques persones per assumir la burocràcia.
Connectar el talent i donar espai als joves
“No necessitem només fer tornar talent. Necessitem connectar-lo.” Amb aquesta afirmació, Duch ha defensat una relació amb els professionals catalans a l’exterior que permeti vincular-los amb universitats, centres de recerca, empreses i institucions de Catalunya.
Ha atribuït als casals un paper rellevant per identificar persones i obrir portes que l’administració difícilment trobaria sola. També ha recuperat la proposta d’explorar un congrés centrat en els joves i la renovació de la presència catalana a l’exterior, sense presentar-lo com una convocatòria tancada.
Sobre el relleu generacional, ha defensat que els joves disposin d’espai per construir projectes propis. La continuïtat dels casals, ha apuntat, no pot descansar únicament a demanar-los que mantinguin allò que han creat les generacions anteriors.
Les entitats traslladen les seves inquietuds al Govern
Després del discurs de Duch, s’ha obert un torn d’intervencions en què les entitats han fet arribar les seves reflexions, queixes i inquietuds als representants del Govern. Amb els dos consellers a la taula, els participants han pogut exposar directament la seva mirada sobre la realitat de les comunitats i la relació amb l’administració catalana.
Aquest intercanvi ha donat veu a les entitats després de les intervencions institucionals i ha permès posar les seves preocupacions davant dels responsables de les polítiques d’acció exterior i de llengua.
Dos debats de fons, visita a Luxemburg i sopar de germanor
Les taules de treball han abordat els dos eixos previstos al programa: el casal català del segle XXI i la col·laboració estratègica entre la Generalitat i les comunitats. El Centre Català de Luxemburg ha plantejat aquesta edició amb dos grans blocs monogràfics per poder aprofundir-hi i arribar a propostes consensuades.
Les intervencions institucionals han ofert punts de partida per a aquesta feina: el valor de les xarxes construïdes des de fora, la necessitat de serveis accessibles i una relació en què les comunitats també participin en les prioritats del país.
Després de les taules de treball, els participants han fet una visita guiada a Luxemburg i la jornada s’ha tancat amb un sopar de germanor. El recorregut per la ciutat i el sopar han completat el programa de dissabte amb un espai de convivència entre els membres de les comunitats catalanes europees.
La redacció i validació de les conclusions està prevista per aquest diumenge. Segons el programa, el document Luxemburg 2026 haurà de recollir el model de casal, un posicionament conjunt i propostes amb calendari. Serà el pas per concretar les reflexions d’una trobada que RAB Ràdio segueix des de Luxemburg.
