Leonardo Alvarado analitza a Context Mèxic les eleccions al Brasil, el conflicte territorial a Hondures, el feminicidi d’una estudiant a Morelos i els reptes de la relació amb els Estats Units
Mèxic afronta una etapa marcada per diversos fronts oberts: la violència contra les dones, els conflictes territorials, la impunitat i les tensions econòmiques i comercials amb els Estats Units. A Context Mèxic, l’analista Leonardo Alvarado també ha posat el focus en les eleccions al Brasil, la situació política de l’Amèrica Llatina i el paquet econòmic presentat per la presidenta Claudia Sheinbaum.
El Brasil, una peça clau per a l’equilibri llatinoamericà
Alvarado ha començat el repàs de l’actualitat regional amb les eleccions presidencials al Brasil, que considera decisives per al futur polític de l’Amèrica del Sud. El país és la principal economia de la regió i, segons l’analista, el resultat pot tenir conseqüències més enllà de les seves fronteres.
Les enquestes atorguen avantatge al president Lula da Silva davant del seu rival, Jair Bolsonaro, però Alvarado ha advertit que es tracta d’un escenari molt dividit i sense una majoria prou àmplia que permeti donar el resultat per garantit. En aquest sentit, ha recordat que les darreres eleccions celebrades en altres països de la regió també s’han resolt per marges molt estrets.
Per a Alvarado, el Brasil representa una de les darreres possibilitats de mantenir un govern amb una orientació social i humanitària en un context llatinoamericà cada vegada més disputat.
Un conflicte territorial i ambiental a Hondures
El programa també ha abordat les protestes davant de la Suprema Cort de Justícia d’Hondures per la situació d’una comunitat afrodescendent de la costa del Carib. El conflicte està relacionat amb la pèrdua de terres comunitàries i amb la impossibilitat de recuperar uns territoris que, segons l’anàlisi d’Alvarado, havien estat reconeguts en resolucions internacionals.
En paral·lel, una empresa vinculada a l’empresari mexicà Ricardo Salinas Pliego participa en la producció d’un programa de televisió enregistrat en una de les illes de la zona. La gravació del reality, produït per una companyia de l’Estat espanyol en associació amb empreses neerlandeses i britàniques, hauria generat problemes ambientals en un espai amb una important reserva ecològica.
Alvarado ha posat l’accent en l’afectació sobre les tortugues marines, que utilitzen la zona per pondre-hi els ous. La denúncia és que un territori que havia de funcionar com a santuari natural s’ha convertit, en la pràctica, en un plató televisiu.
Els dos conflictes van coincidir en el temps: les protestes per la pèrdua de terres i l’inici de la gravació del programa. Una periodista mexicana que havia cobert els fets hauria estat assetjada a l’aeroport quan tornava a Mèxic. Per a Alvarado, aquest episodi mostra les pressions que poden exercir els interessos empresarials quan una part de la realitat queda exposada públicament.
El cas de Cuautla i la violència contra les dones
Un dels punts més sensibles de l’anàlisi ha estat el cas d’una estudiant procedent de les Canàries que participava en un programa d’intercanvi universitari a Morelos i que va morir durant un intent de robatori a Cuautla.
Alvarado ha advertit que el cas no es pot presentar únicament com un crim aïllat o com una desgràcia causada per un delinqüent comú. La ciutat arrossega una història de violència contra les dones i els estudiants, amb alertes de violència de gènere actives des de fa més d’una dècada.
Les xifres varien segons les fonts i els col·lectius ciutadans consultats. Es parla de quatre estudiants assassinats durant l’any i de fins a 21 feminicidis a la zona, tot i que no totes les víctimes serien membres de la comunitat universitària. Alvarado ha subratllat que aquestes dades mostren l’existència d’un problema estructural que les institucions no han resolt.
La Universitat de Morelos, el municipi, el Govern de l’estat i el Govern federal comparteixen responsabilitats en la resposta a aquesta situació. L’analista considera que la universitat hauria d’haver informat millor els estudiants d’intercanvi sobre les condicions de seguretat del territori i haver adoptat mesures preventives.
Poders locals, impunitat i falta de coordinació
El cas de Cuautla també posa de manifest, segons Alvarado, les dificultats de coordinació entre les estructures municipals, els districtes electorals i les diferents administracions. Aquesta falta de correspondència pot crear buits de poder que acaben afavorint la consolidació de cl en familiars i xarxes d’influència.
L’analista ha relacionat aquesta situació amb altres conflictes de Morelos, com els problemes d’accés a l’aigua, els projectes d’un possible corredor industrial i la disputa pels recursos del territori. En aquest context, la seguretat ciutadana queda sovint relegada davant d’altres interessos polítics i econòmics.
La presidenta Sheinbaum ha impulsat una iniciativa per unificar la classificació dels delictes i dels feminicidis a escala nacional. Actualment, cada estat aplica criteris diferents segons el seu codi penal. Per a Alvarado, la reforma pot ser un pas endavant, però no resoldrà el problema si no s’acompanya d’un reforç de les fiscalies i d’una persecució efectiva dels delictes.
La relació amb els Estats Units i el problema del ‘huachicol fiscal’
En l’àmbit internacional, Alvarado ha analitzat les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre la seguretat a Mèxic. La presidenta Sheinbaum ha defensat que Mèxic està fent la seva part i ha plantejat què està fent l’altra banda, especialment en qüestions com el consum de drogues, el blanqueig de capitals i el tràfic d’armes.
Segons l’analista, el Govern mexicà ha presentat nombroses peticions d’extradició als Estats Units que encara no han estat resoltes. Algunes estarien relacionades amb casos especialment greus, com el d’Ayotzinapa.
Alvarado també ha parlat del denominat huachicol fiscal, una xarxa de contraban d’hidrocarburs que hauria provocat importants pèrdues per a l’Estat mexicà i per a Pemex. El cas afecta fins i tot membres de la Marina, que havien assumit el control de les duanes amb l’objectiu de reforçar la seguretat.
L’analista ha assenyalat que hi ha indicis que l’anterior secretari de Marina podia estar al corrent del funcionament de la xarxa, però ha remarcat que, ara com ara, no hi ha proves concloents. La qüestió central és si el Govern estarà disposat a investigar també les responsabilitats que puguin arribar a les més altes instàncies.
Indústria, T-MEC i el futur econòmic de Mèxic
La relació amb els Estats Units també està condicionada per l’evolució industrial i comercial. Mèxic ha incrementat les exportacions de components electrònics, fins al punt que ja superarien les d’automòbils cap al mercat nord-americà.
Alvarado considera que aquesta tendència obre una oportunitat tecnològica, però alerta del risc que Mèxic quedi reduït a un paper de simple maquilador. El futur del Tractat entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà —el T-MEC— serà un dels principals elements de tensió dels propers mesos.
La presidenta Sheinbaum també preveu reunir-se amb el president xinès, Xi Jinping, en el marc de la cimera de l’APEC. Per a Alvarado, aquesta trobada pot ser rellevant en un moment en què Mèxic estudia com substituir importacions xineses i, alhora, aprofitar les possibilitats de cooperació amb la Xina.
El paquet econòmic presentat pel Govern mexicà manté l’aposta pels programes socials, que han contribuït a millorar els ingressos de moltes famílies. Tot i això, Alvarado considera que els recursos destinats a Pemex, la Comissió Federal d’Electricitat, la indústria i les infraestructures són insuficients per assolir els objectius del denominat Pla Mèxic.
El pressupost preveu una certa reducció de la despesa corrent, però la deuda continua augmentant lleugerament. A més, gairebé la meitat de l’economia mexicana es manté en la informalitat, fet que limita la capacitat recaptatòria de l’Estat.
El debat sobre una reforma fiscal, les inversions necessàries en educació i sanitat i el futur de la indústria marcaran els propers mesos. Per a Alvarado, el Govern mexicà ha fet alguns passos importants, però encara ha de demostrar com finançarà els seus plans i com afrontarà unes desigualtats i una impunitat que continuen afectant el país.
