La XVIII Trobada de Casals Catalans d’Europa ha començat aquest divendres a Luxemburg amb la participació del conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, que ha anunciat que el Govern treballa en un pla coordinat entre quatre departaments per reforçar el suport lingüístic a les comunitats catalanes de l’exterior.
Luxemburg s’ha convertit aquest divendres en punt de trobada de les comunitats catalanes d’Europa. La XVIII Trobada de Casals Catalans d’Europa ha començat a la seu del Centre Català de Luxemburg amb una primera jornada marcada per la llengua, les necessitats de les entitats de l’exterior i la voluntat d’articular una relació més coordinada entre aquestes comunitats i les institucions catalanes.
La trobada, que s’allargarà fins diumenge, parteix enguany d’un plantejament diferent del d’edicions anteriors. En lloc de dispersar les sessions entre nombroses qüestions, l’organització ha optat per concentrar el treball en dos grans àmbits i dedicar-hi prou temps per arribar a conclusions i propostes concretes. L’objectiu declarat és reforçar els casals com a espais de cohesió, cultura i representació i, alhora, pensar quin paper han de tenir en la Catalunya exterior dels pròxims anys.
Francesc-Xavier Vila: «Les comunitats de l’exterior formen part de la comunitat lingüística»
Després de la recepció i les acreditacions, la sessió inaugural ha tingut com a protagonista el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila. La seva presència a Luxemburg ha situat la qüestió lingüística en un lloc destacat des del començament de la trobada.
En declaracions a RAB Ràdio, Vila ha subratllat que la creació de la Conselleria de Política Lingüística també ha de tenir conseqüències per als catalans que viuen fora del país. «Volem donar un senyal important de dir que sí, catalans de l’exterior, ens preocupen les vostres reivindicacions i les vostres necessitats», ha afirmat.
Un dels elements més rellevants avançats pel conseller és la preparació d’un pla coordinat entre Política Lingüística, Acció Exterior, Educació i Cultura, aquest darrer àmbit amb la participació de l’Institut Ramon Llull. Segons Vila, es tracta d’una fórmula inèdita: «Quatre departaments en un pla conjunt no havia existit mai». L’objectiu és coordinar millor els recursos i incrementar l’eficiència de les polítiques adreçades a la Catalunya exterior, particularment en l’àmbit de la llengua.
Vila ha defensat que les comunitats de l’exterior no s’han d’entendre com una realitat perifèrica respecte de la política lingüística del país. «Les comunitats catalanes d’exterior formen part de la comunitat lingüística», ha remarcat. El conseller ha posat especialment l’accent en les noves generacions nascudes fora de Catalunya i en la necessitat que puguin mantenir el vincle amb el català, també davant d’un eventual retorn per estudiar o viure al país. «És capital humà que tenim arreu del món», ha assenyalat.
Més recursos i eines per ensenyar català a l’exterior
El conseller també ha reconegut que les entitats li han traslladat tant experiències que funcionen com aspectes que necessiten millorar. Vila ha assegurat que el Govern treballa per «incrementar substancialment el suport» procedent dels diferents departaments implicats.
Entre les actuacions ja disponibles ha destacat els materials del curs de català de nivell A1 desenvolupat durant el curs passat, que poden ser utilitzats també a l’exterior. Vila ha vinculat les possibilitats d’ampliar les actuacions als nous pressupostos, tot advertint que les necessitats acumulades no es podran resoldre immediatament. «Hi ha molta feina per fer», ha reconegut.
La primera jornada ha continuat amb un espai de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) i un sopar informal amb productes catalans.
Dissabte, el futur dels casals i la relació amb la Generalitat
La trobada entrarà dissabte en la jornada de treball més intensa. A les 9.30 hores està prevista la intervenció del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, abans que els representants de les comunitats catalanes abordin els dos grans debats que vertebren aquesta edició.
El primer plantejarà una pregunta de fons: «Com ha de ser un casal català del segle XXI?». La sessió haurà de definir quins haurien de ser els elements bàsics d’una entitat social i cultural catalana a l’exterior, tenint en compte que els casals tenen dimensions, recursos i realitats molt diferents segons el país i la ciutat on desenvolupen la seva activitat.
A la tarda arribarà el segon gran debat: «Generalitat i comunitats catalanes a l’exterior: una relació de col·laboració estratègica. Com ens podem ajudar mútuament?». L’objectiu serà concretar quins suports necessiten les entitats, com es pot fer més útil i eficient la relació institucional i, també, què poden aportar les comunitats de l’exterior a Catalunya i a les seves prioritats de país. La jornada de dissabte acabarà amb una visita a Luxemburg i un sopar.
Diumenge, conclusions i un document amb calendari
La trobada no vol quedar-se només en el debat. Diumenge al matí els participants treballaran en la redacció i validació de les conclusions. Posteriorment s’obrirà un espai de presentació de projectes, amb iniciatives de la Federació Internacional de Colles Castelleres, l’Escola Catalana de Zúric, el Consell de la Catalunya Exterior, Òmnium Cultural i altres entitats. La cloenda institucional està prevista a les 12.15 hores.
