La historiadora de l’art argentina explica a RAB Ràdio com el seu primer viatge al país li va descobrir la cultura i la llengua catalanes, repassa el retorn amb la Coral Montserrat i reivindica els vincles culturals construïts des de La Plata
Tamara Siminkowich no té arrels catalanes, però un viatge a Catalunya va canviar la seva vida. Historiadora de l’art, música i secretària del Casal dels Països Catalans de La Plata, va visitar el país per primera vegada l’any 2017. Aquella experiència la va portar a descobrir l’arquitectura, la música, la llengua i la cultura catalanes i va obrir-li un vincle que, gairebé una dècada després, no ha deixat de créixer.
Aquest estiu hi ha tornat acompanyant la Coral Montserrat, que va participar en el 61è Festival Internacional de Cant Coral de Barcelona. En una conversa amb Rosita Torres a RAB Ràdio, Siminkowich defineix el viatge amb una sola paraula: «Oníric».
Un enamorament amb Catalunya nascut el 2017
Quan va arribar per primera vegada a Catalunya, Siminkowich cursava el tercer any de la llicenciatura d’Història de l’Art a la Universitat Nacional de La Plata. Fins aleshores, admet, coneixia molt poc la realitat cultural catalana.
«A través d’aquell viatge vaig conèixer l’arquitectura, la cultura, la música i la llengua. Em vaig enamorar completament», explica. Aquella descoberta també va despertar-li l’interès per aprendre català i va acostar-la al Casal dels Països Catalans de La Plata. Siminkowich subratlla que no té avantpassats catalans. La seva vinculació amb Catalunya no prové, doncs, d’una herència familiar, sinó d’una elecció cultural i personal: «Va ser un enamorament. Soc una catalanòfila».
Actualment, és secretària del Casal, comissària dels cicles d’art de l’entitat i integrant de Philia Coral Jove. També és bateria i manté una relació estreta amb diverses disciplines artístiques.
De La Plata al Palau de la Música Catalana
El retorn a Catalunya s’ha produït en el marc del viatge de la Coral Montserrat del Casal dels Països Catalans de La Plata, seleccionada per participar en el 61è Festival Internacional de Cant Coral de Barcelona. La trobada, celebrada del 6 a l’11 de juliol, va reunir formacions d’orígens diversos i va culminar amb un concert al Palau de la Música Catalana.
Siminkowich hi va viatjar com a acompanyant. Tot i formar part de Philia Coral Jove, va preferir no incorporar-se com a reforç a la Coral Montserrat perquè hauria hagut d’aprendre’n tot el repertori en poc temps. «Per a mi, tornar a Catalunya era un somni pendent i volia gaudir de l’experiència», recorda.
El programa va dur la coral a alguns dels espais més emblemàtics del país. Poc després d’arribar, el grup va cantar a la Sagrada Família. L’endemà ho va fer al monestir de Montserrat i, posteriorment, a Santa Maria del Pi i a Casserres. El punt culminant va arribar amb el concert de cloenda al Palau de la Música Catalana.
«Cada dia pensava: això no té sentit», explica Siminkowich per descriure la intensitat del que estava vivint. La Coral Montserrat hi va presentar un repertori amb música catalana, argentina i llatinoamericana. L’itinerari ja havia estat avançat per RAB Ràdio abans del viatge.
Art, arquitectura i una Barcelona plena de contrastos
La historiadora de l’art va aprofitar l’estada per visitar museus, edificis modernistes i galeries. Entre els llocs que tenia pendents del primer viatge hi havia la Casa Vicens, d’Antoni Gaudí, i el Recinte Modernista de Sant Pau, obra de Lluís Domènech i Montaner.
També va tornar al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Picasso, a més de recórrer galeries d’art de dimensions i orientacions molt diverses.
Siminkowich no observa grans diferències entre Barcelona i Buenos Aires pel que fa a la qualitat dels museus i dels espais expositius. Sí que hi detecta, però, comportaments diferents entre els visitants.
«A Barcelona vaig veure molts turistes als museus, però no tanta gent a les galeries. A Buenos Aires, en canvi, les galeries també reben molts visitants», assenyala. Tampoc no va trobar una presència especialment destacada de les noves tecnologies en els espais que va visitar, on predominaven la pintura, el dibuix i, puntualment, alguna instal·lació o performance.
La ciutat també li va mostrar una cara diferent de la que havia conegut el març del 2017. Aquesta vegada hi va arribar en ple estiu, amb temperatures molt altes i una forta presència turística.
«El que més em va sorprendre va ser la calor. Em va semblar pitjor que la de Buenos Aires», admet. Les platges, els restaurants i els museus eren plens, en una Barcelona molt més concorreguda que la que conservava en el record.
Vinaròs i les arrels de Raquel Forner
El viatge també va tenir una dimensió acadèmica i personal. Siminkowich es va desplaçar fins a Vinaròs, al Baix Maestrat, la ciutat d’origen del pare de la pintora argentina Raquel Forner, figura central de la seva recerca universitària.
El seu treball de final de grau, posteriorment convertit en llibre, porta per títol Huellas vinarocenses en Raquel Forner. El caso de la serie España (1937-1939). La investigació estudia com les arrels familiars de l’artista i l’impacte de la Guerra Civil van influir en aquella sèrie pictòrica.
Durant els darrers cinc anys, Siminkowich havia mantingut el contacte a distància amb investigadors i membres de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs. La visita li va permetre conèixer personalment Javier Sorlí Gellida, president de l’entitat, i les persones que l’havien ajudada durant el procés de documentació.
«Fins aleshores tot havia estat per internet i mitjançant reunions virtuals. Poder ser-hi va ser un somni fet realitat», afirma.
També va buscar el carrer dedicat a Raquel Forner i va recórrer els espais vinculats amb els orígens familiars de l’artista. Siminkowich considera possible que encara hi hagi a Vinaròs dibuixos o documents desconeguts relacionats amb Forner, una possibilitat que deixa oberta a futures investigacions.
De la guerra a l’exploració de l’espai
Raquel Forner, nascuda el 1902 i morta el 1988, va desenvolupar una trajectòria artística que travessa bona part del segle XX. Una de les etapes que més interessa Siminkowich és la dedicada a la Guerra Civil, vista i pintada des de Buenos Aires.
Les obres d’aquell període reflecteixen el patiment de la població civil i atorguen una presència molt significativa a les dones. Més endavant, l’artista va evolucionar cap a un llenguatge diferent, vinculat als viatges espacials, la Lluna i els éssers imaginaris. Aquesta transformació va donar lloc a diverses sèries centrades en l’exploració de l’univers i les inquietuds de la humanitat contemporània.
Un llibre inesperat a Arenys de Mar
Un dels moments més sorprenents del viatge va tenir lloc durant la visita a la historiadora de l’art Pilar Vélez, a Arenys de Mar. Pocs dies abans, Siminkowich havia vist a la botiga del Recinte Modernista de Sant Pau un llibre dedicat a Lluís Domènech i Montaner.
Va estar a punt de comprar-lo, però finalment va decidir no fer-ho perquè ja tenia massa llibres a l’equipatge. Tres dies després, Vélez li va lliurar un regal inesperat: exactament el mateix volum.
«Jo no sabia res i encara no la coneixia personalment. Era el mateix llibre que havia tingut a les mans tres dies abans», relata. Una altra coincidència que reforça el caràcter gairebé irreal amb què recorda l’estada.
El Casal de La Plata celebra trenta anys
El retorn de la Coral Montserrat coincideix amb un any especialment significatiu per al Casal dels Països Catalans de La Plata, que aquest 2026 celebra el trentè aniversari de la seva refundació.
L’entitat prepara per a l’octubre un sopar especial en homenatge a les persones que han format part de les diferents juntes directives. Al novembre, la Coral Montserrat, Philia Coral Jove, l’orquestra del Casal i formacions convidades d’altres casals oferiran una celebració musical amb un protagonisme especial del repertori català.
El Casal manté, a més, una activitat cultural constant. Recentment, ha inaugurat una exposició del grup Fotógrafos y Aficionados Diagonales Platenses, integrada per 49 imatges al voltant del món del treball. La programació es completa amb noves mostres, degustacions de cuina catalana, activitats corals, la biblioteca i l’arxiu.
Per a Siminkowich, aquesta vitalitat demostra que la cultura catalana també pot arrelar entre persones que no tenen ascendència catalana. La seva pròpia trajectòria n’és una mostra: un primer viatge, una llengua descoberta, una comunitat trobada a l’altra banda de l’Atlàntic i un retorn que resumeix amb una paraula: «Oníric».
