El Constitucional estudia si el Suprem ha d’amnistiar els líders independentistes, la inversió estrangera creix un 68,5% a Catalunya, denuncien la mort d’una dona desnonada a l’Hospitalet, les filles de Zapatero declararan pel cas Plus Ultra i Begoña Gómez serà jutjada per malversació i tràfic d’influències

El Constitucional decideix sobre l’amnistia

El ple del Tribunal Constitucional aborda aquest dimarts el primer recurs presentat pels líders independentistes contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l’amnistia al delicte de malversació. Els magistrats examinaran el cas de Jordi Turull a partir d’una ponència del conservador José María Macías que proposa desestimar-lo, però que previsiblement no obtindrà prou suports. La resolució definitiva s’espera per al ple del 6 d’octubre, quan la majoria progressista podria donar la raó a Turull o resoldre abans el recurs de Dolors Bassa.

El criteri establert determinarà la resposta als recursos de la resta de condemnats i exiliats. Si el Constitucional conclou que l’exclusió de la malversació vulnera els seus drets, el Suprem podria amnistiar Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, mentre que el jutge Pablo Llarena podria aixecar les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.

La inversió estrangera creix un 68,5% a Catalunya

Catalunya va captar 2.358,6 milions d’euros d’inversió estrangera entre el gener i el juny, un 68,5% més que durant el mateix període del 2025, segons les dades del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. L’augment supera àmpliament el registrat al conjunt de l’Estat espanyol, on la inversió va créixer un 31,2%, fins als 12.446 milions. Catalunya va concentrar el 18,9% del capital estranger, tot i que l’estadística assigna les operacions al territori on les empreses tenen la seu i no necessàriament on es materialitza la inversió.

Corea del Sud encapçala la classificació a Catalunya amb 565 milions d’euros, una xifra dues-centes vegades superior a la del primer semestre de l’any passat. També destaquen Portugal, amb 500,75 milions; Alemanya, amb 370,5 milions, i el Japó, amb 220,76 milions. En canvi, la inversió procedent dels Estats Units ha disminuït un 73%.

Denuncien un suïcidi després d’un desnonament

El Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet i l’Associació de Veïns de Santa Eulàlia han denunciat que una dona de 54 anys es va suïcidar el 7 de setembre, cinc mesos després de ser desnonada del seu habitatge i en un context de problemes de salut mental. Segons les entitats, la veïna havia perdut la feina, no podia assumir els pagaments de la hipoteca i havia arribat a un acord per continuar al pis amb un lloguer social, però l’immoble va ser venut posteriorment a un fons d’inversió.

La nit anterior al desnonament, executat el 15 d’abril, la dona va ser traslladada a urgències psiquiàtriques després d’amenaçar de llevar-se la vida, però va rebre l’alta hores després i el jutjat va mantenir el llançament. Les entitats reclamen investigar les actuacions de les administracions, els serveis sanitaris i els òrgans judicials, revisar els protocols davant situacions de risc de suïcidi i depurar possibles responsabilitats. També han convocat una concentració el 3 d’octubre a la plaça de Pius XII de l’Hospitalet.

Les filles de Zapatero, investigades pel cas Plus Ultra

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha citat Alba i Laura Rodríguez, filles de l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, perquè declarin com a investigades el 30 de novembre en la causa sobre les presumptes irregularitats en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, valorat en 53 milions d’euros. El magistrat investiga si l’empresa de màrqueting de totes dues, Whathefav, va servir per canalitzar o encobrir pagaments relacionats amb un possible tràfic d’influències. Zapatero ha defensat que la societat només cobrava per serveis de màrqueting i ha negat qualsevol irregularitat.

Paral·lelament, Calama ha donat tres dies a l’expresident perquè aporti la documentació sobre les joies intervingudes al seu despatx, taxades inicialment en 1,3 milions d’euros, i ha encarregat un informe gemmològic per determinar-ne l’origen, l’antiguitat, els materials i el valor actual. La investigació d’aquestes peces se segueix en una causa separada per possibles delictes fiscals i de contraban.

Begoña Gómez serà jutjada per dos delictes

El jutge Juan Carlos Peinado ha obert judici oral contra Begoña Gómez, dona del president del govern espanyol, per presumptes delictes de tràfic d’influències i malversació de cabals públics. La seva assessora, Cristina Álvarez, serà jutjada per malversació, i totes dues hauran de comparèixer davant d’un jurat popular. La Fiscalia i les defenses en reclamen l’absolució, mentre que l’acusació popular, encapçalada per Hazte Oír, demana tretze anys de presó per a Gómez i sis per a Álvarez.

L’Audiència Provincial de Madrid ja havia obligat el jutge a retirar de la causa els delictes de corrupció en els negocis i apropiació indeguda. Peinado no ha imposat mesures cautelars, però ha reclamat a Gómez les cinc últimes declaracions de la renda per calcular eventuals responsabilitats econòmiques. La Moncloa considera que la instrucció ha estat arbitrària, denuncia una persecució judicial i defensa la innocència de Gómez.