L’entitat, nascuda a Barcelona fa 70 anys, alerta que la desigualtat econòmica també condiciona la democràcia
La riquesa de Catalunya està repartida de manera molt desigual: l’1% de la població amb més recursos en concentra aproximadament el 23%, mentre que la meitat amb menys recursos només disposa d’entre el 6% i el 7%. Són dades exposades pel director general d’Oxfam Intermón, Franc Cortada, en una entrevista amb l’ACN coincidint amb el 70è aniversari de l’organització.
Cortada sosté que la concentració de riquesa va més enllà de l’economia. Al seu parer, qui acumula poder econòmic també té més capacitat per influir en les decisions polítiques i en el debat públic. Per això defensa que reduir la desigualtat és també una qüestió de qualitat democràtica.
Set dècades des de Barcelona fins a 77 països
Oxfam Intermón va néixer a Barcelona el 1956. Avui treballa en 77 països i, segons el balanç de l’entitat, durant l’últim any ha donat suport a més de 14 milions de persones. A Catalunya té més de 120.000 socis, donants, activistes, voluntaris i compradors de comerç just.
L’organització celebra l’aniversari sota el lema Imaginar un món és crear-lo, amb una festa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en què està prevista la participació, entre d’altres, de Judit Mascó, Carles Francino i Ada Parellada. Cortada reconeix, però, que arribar als 70 anys té un regust agredolç: voldria que la feina de l’entitat deixés de ser necessària perquè les desigualtats s’haguessin reduït.
La seva trajectòria connecta l’arrelament a Catalunya amb una acció internacional cada cop més extensa. Cortada situa les dades catalanes dins d’una tendència mundial encara més pronunciada: segons les xifres que cita l’organització, l’1% més ric del planeta concentra el 45% de la riquesa, mentre que la meitat més pobra només n’acumula el 0,5%.
Quan treballar no garanteix arribar a final de mes
La distància entre els patrimonis més alts i la resta de la població conviu, segons Cortada, amb dificultats quotidianes per a moltes llars. El director d’Oxfam Intermón afirma que quatre de cada deu catalans diuen que no arriben a final de mes i que una proporció similar no podria assumir una despesa imprevista, com ara una reparació del cotxe o de l’escalfador.
També assenyala que hi ha persones que necessiten combinar dues o tres feines per cobrir les despeses. Entre els col·lectius que considera més exposats a la precarietat esmenta els joves amb dificultats per emancipar-se, la població migrada, les treballadores de la llar i de les cures i els temporers del camp.
Cortada reclama, a més, revisar com es reparteix la càrrega fiscal. Argumenta que l’IVA afecta tothom amb independència dels ingressos i que l’IRPF recau en bona part sobre les rendes del treball, mentre que les rendes del capital i els actius financers tenen un tractament diferent. És una de les raons per les quals considera insuficient mirar només els salaris quan s’analitza la desigualtat.
La influència dels grans patrimonis
Un dels advertiments centrals de Cortada és que l’acumulació de recursos pot traduir-se en una influència política desproporcionada. Segons explica, els grans patrimonis tenen més facilitat per fer arribar les seves demandes als governs i pressionar a favor de normes fiscals, empresarials o ajuts que els beneficiïn.
El director també vincula aquesta influència amb la propietat dels mitjans de comunicació. Sosté que la presència de milmilionaris entre els propietaris de grans grups mediàtics els dona capacitat per incidir en el relat públic. Són valoracions amb què vol subratllar que la participació electoral, per si sola, no garanteix que totes les persones tinguin el mateix pes en les decisions col·lectives.
Cooperació internacional sota pressió
L’aniversari arriba en un moment difícil per a la cooperació. Cortada alerta de retallades de l’ajuda al desenvolupament als Estats Units i en diversos països europeus. Explica que Oxfam Intermón ja ha hagut de reduir alguns programes i concentrar els recursos en llocs on considera que la seva intervenció és decisiva per a la supervivència de la població.
A Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, afirma, les aportacions no han patit retallades equivalents, però tampoc han crescut. Situa l’ajuda al voltant del 0,32% a Catalunya i del 0,3% a l’Estat, per sota de l’objectiu polític del 0,7% per al 2030. També critica els discursos que presenten les necessitats de la població d’aquí i les de l’exterior com si fossin incompatibles.
De cara als pròxims anys, Cortada identifica tres desafiaments per a Catalunya: adaptar els serveis públics i les cures a una població més nombrosa i envellida, respondre a l’emergència climàtica i evitar que la intel·ligència artificial obri noves bretxes laborals. La qüestió que uneix tots tres reptes, conclou, és si el país serà capaç d’afrontar-los sense ampliar les desigualtats.
