L’empresa catalana Sateliot estudiarà solucions de connexió directa amb satèl·lits per garantir les comunicacions de governs i serveis d’emergència quan fallin les xarxes terrestres
L’empresa catalana de telecomunicacions Sateliot participarà en el desenvolupament de nous serveis de connectivitat segura per a IRIS², la futura constel·lació de satèl·lits de la Unió Europea. La companyia amb seu a Barcelona ha estat seleccionada per l’Agència Espacial Europea (ESA) dins d’una nova fase destinada a explorar les capacitats que haurà d’oferir el sistema europeu davant de crisis, emergències o interrupcions de les xarxes convencionals.
L’ESA ha signat 18 contractes de consolidació, amb un pressupost global de 20 milions d’euros, que mobilitzaran prop de 80 empreses europees. Els acords es van formalitzar aquest dijous al Centre Europeu d’Astronomia Espacial, a Madrid, i permetran estudiar serveis i conceptes de missió vinculats a la capa de satèl·lits situada en òrbita terrestre baixa, coneguda com a Low-LEO.
Entre les aplicacions previstes hi ha les comunicacions governamentals protegides, la connexió d’operacions marítimes i aeronàutiques, la retransmissió de dades i l’activació de serveis espacials. L’objectiu és comprovar quines solucions poden integrar-se en el futur a IRIS², sempre que superin les fases de desenvolupament i validació.
Connexió directa sense antenes terrestres
Sateliot estudiarà casos d’ús relacionats amb l’internet de les coses —IoT, per les sigles en anglès— i amb la tecnologia Direct to Device. Aquest sistema permet connectar dispositius amb satèl·lits d’òrbita baixa sense haver de desplegar antenes o infraestructures terrestres específiques.
La proposta de l’empresa catalana es basa en els estàndards internacionals 3GPP, que fan possible la integració entre les xarxes mòbils convencionals i les xarxes no terrestres. A la pràctica, aquesta convergència ha de permetre que dispositius compatibles puguin continuar comunicant-se per satèl·lit quan es trobin en zones sense cobertura mòbil o quan una xarxa terrestre hagi quedat fora de servei.
Les aplicacions poden ser especialment rellevants per als serveis d’emergència, la protecció civil, la vigilància d’infraestructures, les operacions en zones marítimes o rurals i la continuïtat de les comunicacions governamentals durant una crisi. Sateliot haurà de definir com aquestes capacitats poden oferir connexions resilients i sota control europeu.
Una alternativa europea als sistemes estrangers
IRIS² és una de les principals apostes de la Unió Europea per reforçar la seva autonomia estratègica en l’àmbit espacial i digital. Les sigles corresponen a Infrastructure for Resilience, Interconnectivity and Security by Satellite, és a dir, infraestructura per a la resiliència, la interconnectivitat i la seguretat per satèl·lit.
El projecte vol garantir que les institucions europees i els estats membres disposin d’un sistema propi de comunicacions segures, sense dependre completament de constel·lacions controlades per empreses de fora d’Europa. La importància d’aquesta autonomia ha augmentat amb els conflictes geopolítics i amb la constatació que les xarxes de telecomunicacions són infraestructures essencials tant per a la població civil com per a la seguretat i la defensa.
La Comissió Europea és la responsable general d’IRIS², mentre que l’ESA actua com a autoritat de qualificació i validació de la infraestructura destinada als serveis governamentals. L’agència supervisa el desenvolupament dels segments espacials i terrestres, comprova el rendiment i la seguretat del sistema i estudia les futures ampliacions de la constel·lació.
La nova tanda de contractes també busca facilitar la participació de petites i mitjanes empreses en un programa dominat per grans operadors del sector aeroespacial. La incorporació de Sateliot situa una empresa sorgida de l’ecosistema tecnològic català en la fase de definició dels serveis que podrien marcar el futur de les comunicacions segures europees.
Segons l’ESA, les solucions seleccionades no s’incorporaran automàticament a IRIS². Primer hauran de demostrar la seva viabilitat tècnica i superar les corresponents decisions pressupostàries i programàtiques. Tot i això, els estudis obren la porta perquè la tecnologia desenvolupada des de Catalunya formi part de l’evolució de la xarxa europea de connectivitat per satèl·lit.
