El Museu d’Història de Catalunya recorda els cinc recitals celebrats al Palau d’Esports de Barcelona entre l’octubre de 1975 i el febrer de 1976, encara sota la repressió franquista
El Museu d’Història de Catalunya recupera un dels episodis més emblemàtics de la Nova Cançó i de la lluita per les llibertats amb l’exposició 50 anys dels concerts de la Transició. La mostra reconstrueix els cinc recitals que Raimon, Lluís Llach i Quico Pi de la Serra van oferir al Palau d’Esports de Barcelona entre l’octubre de 1975 i el febrer de 1976.
Comissariada per Fermí Puig i produïda pel Grup Enderrock i el festival Barnasants, l’exposició es podrà visitar gratuïtament fins al 15 de novembre. El recorregut no es limita a rememorar unes actuacions musicals històriques, sinó que les situa en un període encara marcat per la censura, la violència policial i la persecució política.
La música com a espai de llibertat
El relat de l’exposició comença el 27 de setembre de 1975, amb les darreres execucions del franquisme, i acaba el 27 de febrer de 1976, data del concert de Pi de la Serra. Durant aquells sis mesos, la música en català va esdevenir un espai d’expressió col·lectiva i de reivindicació democràtica.
Raimon va actuar al Palau d’Esports el 30 d’octubre de 1975, quan encara faltaven unes setmanes per a la mort del dictador. Ho va fer amb una dotzena de cançons censurades. Lluís Llach va protagonitzar tres recitals consecutius els dies 15, 16 i 17 de gener de 1976, mentre que Quico Pi de la Serra va tancar aquell cicle el 27 de febrer.
Les cançons van adquirir aleshores una dimensió que anava molt més enllà de la cultura. Els concerts es convertien en llocs de trobada on el públic podia expressar, sovint de manera indirecta, unes demandes polítiques que continuaven sent perseguides al carrer.
La repressió no va acabar amb la mort de Franco
L’exposició qüestiona el relat d’una Transició pacífica i sense ruptures. A través dels concerts i dels episodis que els van envoltar, mostra com la censura i la repressió franquistes van continuar actives després de la mort del dictador.
El recorregut recorda les execucions del setembre de 1975, l’exili de Joan Manuel Serrat, les manifestacions del febrer de 1976 a Barcelona i les prohibicions que afectaven els cantautors catalans. També documenta el cas de Raimon a Madrid, on el febrer de 1976 només es va autoritzar un dels quatre concerts que tenia previstos.
Fermí Puig aporta, a més, un testimoni personal d’aquells dies. Durant un dels recitals de Llach, uns 200 joves es van reunir a l’exterior del Palau d’Esports per escoltar-lo. Quan va començar a sonar L’Estaca, el grup es va posar a cantar i la policia va carregar contra els assistents, que van haver de fugir de Montjuïc en direcció a la plaça d’Espanya.
L’episodi sintetitza els límits de la suposada obertura política del moment: les autoritats podien tolerar la presència dels joves a l’exterior del recinte, però no que convertissin una cançó en una expressió col·lectiva contra la dictadura.
Fotografies, entrades i documents originals
La mostra reuneix fotografies de Manel Armengol, Pilar Aymerich i Francesc Fàbregas, juntament amb entrades originals dels cinc concerts, documents d’època i materials audiovisuals de Francesc Bellmunt. També incorpora peces procedents de l’arxiu personal del mateix Fermí Puig.
Els textos del recorregut són obra de Joaquim Vilarnau, autor del llibre Trencant el silenci: Els recitals de la Transició. El conjunt permet reconstruir tant l’experiència viscuda a l’interior del Palau d’Esports com el clima polític i social que envoltava les actuacions.
De la Nova Cançó a la protesta actual
L’exposició també posa en diàleg la cançó protesta del segle XX amb les expressions musicals reivindicatives actuals. L’objectiu és observar com han canviat els llenguatges, els formats i les causes polítiques durant els darrers cinquanta anys, però també quins elements de continuïtat es mantenen.
La iniciativa forma part del projecte commemoratiu impulsat per Barnasants. La programació va començar el gener passat amb l’espectacle Llach gener 76, que recreava el recital del cantautor al Palau d’Esports. La commemoració continuarà amb un documental que s’estrenarà el 4 de novembre al Festival In-Edit i que posteriorment s’emetrà dins del programa Sense ficció de TV3.
