El programa de RAB Ràdio Mèxic torna amb una conversa sobre la construcció social de la violència, els mandats de masculinitat i la necessitat de prevenir les agressions des de l’educació, l’escolta i el pensament crític.
La violència no comença sempre amb una agressió. També es pot alimentar de frases apreses a casa, de comportaments premiats a l’escola o d’expectatives sobre com s’han de comportar els homes i les dones. Aquesta és la mirada que proposa Pensaveus, que enceta temporada a RAB Ràdio amb una conversa sobre la construcció social de la violència i els mecanismes que poden convertir-la en una conducta acceptada.
Miriam Aymamí i Leonardo Alvarado comparteixen aquest retorn amb Ana Paula Martínez Garrido, Jamie Carbonell Zamora i Bianca Pérez Espinoza, amb trajectòries vinculades a la ciència forense, la psicologia, la sociologia i la investigació sobre gènere. Des del context de Mèxic, les convidades plantegen un debat que interpel·la també la comunitat catalana arreu del món: quines formes de violència reproduïm sense adonar-nos-en i com podem començar a transformar-les?
Què és la construcció social de la violència?
Les especialistes expliquen que parlar de construcció social significa observar els factors culturals i els aprenentatges que influeixen en la manera d’actuar. En el cas de la violència, això implica identificar les normes, els discursos i les relacions que poden normalitzar-la o, fins i tot, afavorir-la.
La conversa situa aquestes dinàmiques en espais quotidians com la família, l’escola i la feina. Les convidades relacionen l’exercici de la violència amb la voluntat de mantenir relacions de poder i jerarquies, i proposen examinar com es transmeten aquestes pautes entre generacions.
Des d’aquesta perspectiva, entendre un acte violent requereix ampliar la mirada: preguntar-se què ha passat, però també quins aprenentatges i quines condicions han contribuït a fer-lo possible.
«Els homes no ploren»: masculinitat i vulnerabilitat
Un dels eixos del programa és la relació entre determinats mandats de masculinitat i l’exercici de la violència. Les convidades descriuen una educació que exigeix als homes mostrar fortalesa, evitar la vulnerabilitat i defensar la seva posició davant dels altres.
Expressions com «els homes no ploren» o la instrucció de tornar un cop quan algú agredeix poden transmetre que la resposta violenta és esperable. Segons exposen, quan la tristesa, la por o la fragilitat es penalitzen, l’enuig pot acabar ocupant un lloc central com a emoció socialment acceptada.
El debat assenyala que aquestes expectatives també poden perjudicar els mateixos homes, dificultant que reconeguin el patiment, demanin ajuda o participin en espais de cura. Les especialistes defensen la necessitat d’obrir espais segurs d’escolta on aquestes experiències es puguin expressar i reconèixer.
Els estereotips també poden amagar les víctimes
El llenguatge té un paper destacat en aquesta construcció. La manera d’anomenar les víctimes i els agressors condiciona com interpretem els fets i quines experiències som capaços d’identificar.
Les convidades qüestionen l’associació automàtica entre home i agressor, o entre dona i víctima. Alerten que aquests esquemes poden invisibilitzar, per exemple, els homes que pateixen violència sexual i reforçar la idea que no poden mostrar-se vulnerables.
La proposta és revisar els biaixos amb què ens acostem a cada situació. Reconèixer els patrons de gènere exigeix, alhora, escoltar les experiències concretes i evitar que els estereotips impedeixin detectar una agressió o acompanyar qui l’ha patida.
Investigar la violència més enllà dels protocols
L’experiència de les convidades en l’àmbit forense aporta una altra distinció: identificar qui ha comès un acte violent i reconstruir el context que l’ha fet possible són tasques diferents i complementàries.
Durant la conversa, destaquen la importància d’analitzar els vincles personals, l’entorn familiar i els possibles antecedents de violència. Aquesta informació permet entendre processos que una descripció aïllada dels fets pot deixar fora.
Les especialistes també assenyalen els límits d’aplicar protocols de manera rígida davant de situacions complexes. Reclamen una mirada capaç de tenir en compte les particularitats de cada cas i els diferents factors que hi intervenen.
Prevenir abans que arribi la resposta a una crisi
En abordar la realitat mexicana, les convidades qüestionen que les respostes institucionals es concentrin sovint en l’aprovació de noves normes o protocols després de casos greus. Reclamen més atenció a la prevenció de la violència i als aprenentatges que la sostenen.
El pensament crític apareix com una eina transversal: serveix per revisar les conductes individuals, però també per examinar les pràctiques educatives i les respostes institucionals. Les transformacions estructurals necessiten temps, remarquen, i comencen per reconèixer allò que s’ha arribat a considerar normal.
Amb aquesta conversa, Pensaveus recupera el seu espai de reflexió a RAB Ràdio i convida l’audiència a mirar de prop les paraules, els hàbits i les relacions amb què conviu cada dia.
Mira l’episodi de Pensaveus al canal de YouTube de RAB Ràdio i participa en el debat: quines expressions o conductes hauríem de deixar de transmetre a les noves generacions?
