Luz Broto, Lúa Coderch, Laia Estruch i Núria Güell participaran en la Biennal de Lió, que reunirà prop d’un centenar de creadors internacionals
La creació contemporània catalana tindrà una presència destacada a la 18a Biennal d’Art Contemporani de Lió, una de les cites més influents del sector a Europa. Luz Broto, Lúa Coderch, Laia Estruch i Núria Güell hi presentaran projectes que exploren les relacions humanes, la memòria, l’arquitectura, el cos i les estructures de poder.
La Biennal se celebrarà del 19 de setembre al 13 de desembre en diversos espais de Lió i la seva regió. L’edició d’enguany, comissariada per Catherine Nichols, porta per títol Passer d’un rêve à l’autre —Passar d’un somni a l’altre— i reunirà prop d’un centenar d’artistes internacionals.
La participació de les quatre creadores compta amb el suport de l’Institut Ramon Llull, la Fundació Úniques i Catapulta. La seva inclusió en el programa reforça la projecció exterior de l’art català i situa Catalunya dins un aparador que habitualment rep prop de 300.000 visitants.
Luz Broto transforma els hàbits quotidians de Lió
Luz Broto presentarà Put Oneself in the Place of the Other, un projecte construït al voltant de l’empatia, la confiança i la interdependència entre persones.
La proposta inclou la presentació, al Musée des Tissus, del llibre homònim produït inicialment en el marc de Manifesta 14. També desplegarà per diferents punts de Lió vuit protocols traduïts al francès.
Mitjançant instruccions senzilles, Broto convida els participants a intercanviar objectes, claus, trajectes o costums amb altres persones. Aquestes alteracions de la rutina busquen transformar la manera de percebre l’entorn urbà i els vincles que s’hi estableixen.
L’artista barcelonina treballa des de fa més d’una dècada sobre les estructures, sovint invisibles, que condicionen la vida col·lectiva. La seva obra s’ha pogut veure en institucions com el MACBA i el Secession de Viena, entre altres espais internacionals.
Lúa Coderch revisita el Pavelló Mies van der Rohe
Lúa Coderch presentarà a Les Grandes Locos International Style [Pavilion], una investigació sobre el Pavelló Alemany de Barcelona, projectat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich.
L’artista reprodueix alguns elements arquitectònics de l’edifici mitjançant escultures inflables de grans dimensions. A partir d’aquesta reinterpretació, analitza com es construeixen la memòria i el valor cultural, així com les economies associades a les icones de l’arquitectura moderna.
Nascuda a Iquitos, al Perú, i resident a Barcelona, Coderch combina la instal·lació, l’escultura i la narració en treballs que defineix com a dispositius d’investigació. Ha exposat en centres com l’S.M.A.K. de Gant, el MACBA, el Museu Tàpies i el MUAC de Ciutat de Mèxic.
Laia Estruch converteix el pas del públic en una performance
Laia Estruch també ocuparà l’espai de Les Grandes Locos amb Carrau, una instal·lació creada específicament per a aquesta edició de la Biennal.
La peça està formada per tres grans portes inflables que reaccionen al pas dels visitants. Entrar, sortir i travessar aquests llindars es converteix així en una acció performativa.
Estruch situa la seva pràctica en la frontera entre l’escultura, la performance i la investigació vocal. En aquest projecte torna a explorar la relació entre el cos, la veu, la respiració, el moviment i l’espai arquitectònic. La instal·lació planteja, alhora, una reflexió sobre els espais de transició: l’interior i l’exterior, l’abans i el després.
La seva obra ha arribat a institucions com el Museo Reina Sofía, el MNAC, el MACBA, la Triennal de Kortrijk i el Casal Solleric.
Núria Güell assenyala les contradiccions del mercat de l’art
Núria Güell participarà en la Biennal amb Degenerate Political Art. The Epstein-Lang Connection, una obra que investiga les connexions entre el mercat artístic, l’evasió fiscal i la construcció de prestigi cultural.
El projecte adopta la forma d’una galeria d’art registrada en un paradís fiscal i instal·lada dins la mateixa Biennal. Des d’aquest dispositiu, Güell posa el focus en les relacions entre poder econòmic, filantropia i indústria cultural, i qüestiona els mecanismes amb què el sistema de l’art produeix i legitima valor.
L’artista de Vidreres ha construït una trajectòria marcada per la crítica a les estructures legals, polítiques i econòmiques. Les seves intervencions acostumen a incorporar procediments administratius i situacions reals per provocar debat més enllà dels espais expositius. La seva obra ha format part de la Biennal de Malta, Manifesta 14, l’S.M.A.K. de Gant i el MNAC.
Un gran aparador internacional per a l’art català
Creada el 1991, la Biennal d’Art Contemporani de Lió s’ha convertit en el principal esdeveniment d’aquest àmbit a França i en una plataforma de referència internacional. Les seves exposicions es distribueixen per diversos edificis i espais públics de la ciutat i la regió.
La trobada rep habitualment uns 300.000 visitants, mentre que les actuacions i intervencions instal·lades a l’espai públic poden arribar a superar els 2,7 milions d’espectadors.
La participació simultània de Broto, Coderch, Estruch i Güell permetrà mostrar a Lió quatre aproximacions molt diferents a la creació actual. Una presència plural que amplia la visibilitat de l’art català i consolida la seva entrada en els grans circuits culturals europeus.
