La primera trobada de la Catalonia Global Talent Initiative (CGTI) reuneix a San Francisco professionals catalans de la tecnologia, el capital risc i la intel·ligència artificial i obre el debat sobre com transformar idees en impacte
La Catalonia Global Talent Initiative (CGTI) ja és una realitat. La nova xarxa internacional de talent català ha celebrat a San Francisco la seva primera trobada amb una representació especialment qualificada de professionals catalans establerts a la Bay Area, amb perfils vinculats a la tecnologia, l’emprenedoria, el capital risc, la intel·ligència artificial i altres sectors d’alt valor afegit en empreses com Meta, Google, Netflix, Adobe o Apple, entre d’altres.
La cita, celebrada en coincidència amb la Diada Nacional de Catalunya, ha estat el punt de partida d’un projecte que vol connectar professionals catalans establerts en alguns dels principals ecosistemes econòmics i de coneixement del món. San Francisco és el primer node d’una xarxa que aquest 2026 també preveu trobades a Londres, Brussel·les i Guadalajara, a Mèxic.
La premissa de CGTI és senzilla: Catalunya disposa d’una quantitat extraordinària de talent repartit arreu del món, però aquest talent sovint no està connectat. La iniciativa vol convertir aquesta realitat dispersa en una xarxa activa capaç de facilitar contactes, compartir coneixement i generar oportunitats entre professionals que, tot i tenir interessos complementaris, difícilment arribarien a trobar-se.
De la idea a l’impacte
La primera sessió ha volgut aprofitar precisament un dels grans actius de San Francisco: la cultura que envolta la creació, el finançament i el creixement de nous projectes.
Sota el títol “From idea to impact. How to pitch, fund and scale ideas in the age of AI”, la conversa ha recorregut tota la cadena que separa una idea inicial de la seva transformació en un projecte capaç de créixer: com explicar-la, com aconseguir que algú hi cregui, què busquen els inversors i fins a quin punt la intel·ligència artificial està modificant les regles del joc.
La taula ha reunit Antonia Soler-Blasco, vicepresidenta de Màrqueting de Fieldwire i responsable de Hilti Venture; Anna Piñol, sòcia del fons de capital risc NFX, i Lluís Garcia Pueyo, director d’Enginyeria a Meta. La conversa ha estat moderada per Joan Morales, president de la Bay Area Catalan Network. Els tres ponents representen, precisament, diferents moments del recorregut que va de la idea al mercat: construir una proposta, aconseguir capital i executar-la i escalar-la.
Una bona idea no és suficient
Una de les primeres conclusions de la conversa ha estat que tenir una bona idea no garanteix que els altres hi creguin. Soler-Blasco ha situat el primer repte en una pregunta aparentment elemental: a qui volem convèncer? No és el mateix presentar una proposta a un inversor que a un client, un equip o un responsable dins d’una empresa. Entendre l’audiència, construir credibilitat i transmetre confiança són, segons la directiva catalana, tres elements fonamentals per defensar una idea.
També ha advertit d’un error freqüent entre les persones que coneixen profundament un projecte: voler explicar-ne massa detalls. Qui escolta una proposta per primera vegada necessita entendre ràpidament els punts essencials. La simplicitat, per tant, no significa tenir una idea menys sofisticada, sinó saber fer-la comprensible.
La seva experiència als Estats Units també li ha permès detectar una diferència cultural: la importància de defensar les idees amb confiança. Una actitud que, segons va explicar, es treballa especialment en l’entorn nord-americà i de la qual els professionals catalans poden extreure aprenentatges.
Què busca un inversor?
La conversa ha passat després de la capacitat de convèncer a una de les preguntes determinants per a qualsevol projecte emprenedor: què fa que un inversor decideixi continuar escoltant?
Anna Piñol ha explicat que una de les primeres coses que intenta entendre quan analitza una proposta és per què aquella idea encara no existeix i, sobretot, què sap aquella persona que els altres no saben.
Els projectes més interessants apareixen sovint després d’un punt d’inflexió —moltes vegades tecnològic— que permet fer alguna cosa que poc abans era impossible. Però la tecnologia per si sola tampoc és suficient. L’inversor necessita detectar una perspectiva diferencial i, al mateix temps, confiar en la capacitat del fundador per executar la idea i convèncer clients, treballadors i futurs socis.
En les fases inicials d’inversió, com pre-seed i seed, Piñol ha remarcat especialment el pes de les persones i de l’equip. Un equip extraordinari pot despertar interès fins i tot quan l’inversor encara no està convençut de la idea, perquè pot haver detectat una realitat que la resta del mercat encara no ha sabut veure.
La IA permet fer més, però fer més no significa crear més valor
La intel·ligència artificial ha protagonitzat el tercer gran bloc de la sessió. Lluís Garcia Pueyo ha constatat que les barreres d’entrada s’han reduït considerablement i que avui és possible construir productes amb una velocitat impensable fa només uns anys. Però ha introduït una distinció especialment rellevant enmig de l’actual explosió de la IA: no s’ha de confondre volum amb valor.
Un enginyer pot generar molt més codi que abans, però això no significa automàticament obtenir resultats proporcionalment millors. I una demostració espectacular d’un producte tampoc garanteix que aquest producte funcioni quan arribi a milions d’usuaris.
Aquí apareix un dels conceptes més interessants plantejats durant la sessió: la confiança a escala. Quan la intel·ligència artificial intervé en àmbits sensibles —des dels diners fins a la gestió de campanyes publicitàries— els errors poden destruir ràpidament la confiança de l’usuari. Portar aquests sistemes a escala exigeix, per tant, talent, coneixement de machine learning i una disciplina d’enginyeria que la IA encara no substitueix.
Garcia Pueyo també ha explicat que equips molt petits poden fer avui coses que fa cinc anys requerien especialistes diferents. Un enginyer experimentat pot treballar amb eines d’IA en àmbits que abans quedaven fora de la seva especialització. Però aquesta acceleració planteja alhora un nou interrogant: com formarem els professionals joves si una part dels processos que permetien adquirir experiència desapareixen o són assumits per les màquines?
De San Francisco a una xarxa global
Més enllà del debat sobre emprenedoria i tecnologia, la trobada ha servit per presentar públicament el model de CGTI davant dels seus primers membres potencials.
La iniciativa començarà connectant quatre ecosistemes internacionals: San Francisco, al voltant de l’emprenedoria, el capital risc i la intel·ligència artificial; Londres, amb les finances; Brussel·les, amb les relacions internacionals, i Guadalajara, amb el món editorial. L’objectiu és incorporar nous ecosistemes durant el 2027.
CGTI tampoc vol limitar-se a organitzar trobades presencials. El projecte treballa en una plataforma que permeti mantenir actives les relacions, el coneixement i les oportunitats generades a les sessions, així com en un algoritme destinat a detectar connexions amb potencial entre els membres i proposar-les. La idea no és acumular contactes, sinó identificar les persones que haurien de parlar entre elles.
La primera sessió de San Francisco ha demostrat, a més, la dimensió i la diversitat d’aquest capital humà. La sala plena ha reunit catalans que ocupen posicions rellevants en diferents àmbits de l’ecosistema tecnològic i empresarial de la Bay Area, convertint la mateixa trobada en una primera demostració pràctica de la idea que impulsa CGTI: el talent català ja és global; el repte és connectar-lo.
San Francisco ha estat el primer pas. La trobada s’ha acabat, però, com es va recordar durant la presentació inaugural, la xarxa tot just comença.
