MÓN

El Suprem argumenta que la llei de nets por “alterar” el cens electoral

La suspensió decretada pel tribunal afecta les inscripcions al CERA vinculades a la Llei de Memòria Democràtica, però exclou els descendents que acreditin l’exili dels pares o avis. El govern espanyol reclama una resolució abans de les eleccions del 2027

El Tribunal Suprem ha suspès cautelarment els efectes electorals de la inscripció al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de les persones que han obtingut la nacionalitat mitjançant l’anomenada llei de nets. La decisió pot afectar milers de ciutadans que viuen fora de l’Estat espanyol, entre els quals hi pot haver descendents de catalans emigrats o exiliats.

La mesura no anul·la la nacionalitat concedida ni paralitza de manera general la Llei de memòria democràtica. Tampoc no impedeix que continuï la tramitació dels expedients d’inscripció al cens. El que queda suspès temporalment és l’efecte electoral d’aquestes inscripcions fins que el Suprem dicti una sentència definitiva.

L’alt tribunal ha adoptat la decisió a petició de Vox i Iustitia Europa, que havien reclamat la suspensió immediata de la incorporació d’aquest col·lectiu al cens. La Sala Contenciosa Administrativa n’ha estimat parcialment la petició.

Què passa amb les persones que encara tramiten la inscripció?

Les persones nacionalitzades a través de la disposició addicional vuitena de la Llei de memòria democràtica podran continuar tramitant la inscripció al CERA. Una vegada completat l’expedient, però, la inscripció quedarà sense efectes electorals mentre no hi hagi una sentència ferma.

La resolució també afecta les persones que ja havien estat incorporades al CERA. En aquests casos, no se les elimina formalment del cens, però se suspèn cautelarment el dret a participar en processos electorals.

Per tant, la decisió no qüestiona directament la nacionalitat reconeguda, sinó un dels drets que se’n deriven: el sufragi. Aquesta distinció és especialment important per als residents a l’exterior, perquè la nacionalitat continua vigent i es poden mantenir altres tràmits administratius, consulars o documentals.

Seu del Tribunal Suprem, que ha suspès cautelarment inscripcions electorals al CERA vinculades a la llei de nets.
Seu del Tribunal Suprem, que ha suspès cautelarment inscripcions electorals al CERA vinculades a la llei de nets.

Una excepció per als descendents d’exiliats

La suspensió no s’aplicarà a les persones que acreditin davant del consolat que són fills o nets de ciutadans que van haver d’exiliar-se. Per beneficiar-se d’aquesta excepció caldrà aportar la certificació corresponent sobre el vincle familiar i la situació d’exili.

Aquesta previsió pot ser especialment rellevant per als descendents de catalans que van marxar després de la Guerra Civil i la dictadura franquista, molts dels quals es van establir en països com Mèxic, l’Argentina, Xile, França o Veneçuela.

La llei de nets va obrir l’accés a la nacionalitat a diversos col·lectius nascuts a l’exterior. No tots els beneficiaris, però, han obtingut la nacionalitat estrictament per ser descendents directes d’una persona exiliada. Aquesta diferència és la que ara pot determinar si la suspensió electoral s’aplica o no en cada cas.

Davant la falta de concreció sobre el procediment, les persones afectades hauran de consultar el consolat que els correspon per saber quina documentació s’acceptarà, si han d’aportar nous certificats i en quin estat es troba la seva inscripció al CERA.

El Suprem veu un risc per a la transparència electoral

En dues interlocutòries pràcticament idèntiques, el Suprem argumenta que la incorporació d’un nombre elevat de nous electors pot representar un perill “fonamentat, real i seriós” per a l’objectivitat i la transparència dels processos electorals.

Segons les dades recollides en la resolució, el CERA ha augmentat en més de 408.000 persones des del 2023. El tribunal considera que, si no s’apliqués ara la mesura cautelar, una futura sentència contrària a aquestes inscripcions podria arribar massa tard o resultar molt difícil d’executar.

La decisió no ha estat unànime. La magistrada Alicia Millán hi ha formulat un vot particular en què adverteix que la suspensió impedeix temporalment l’exercici d’un dret polític a persones que ja tenen reconeguda legalment la nacionalitat. També qüestiona que la mesura es basi en el risc hipotètic d’una alteració electoral futura.

El govern de l’Estat reclama una decisió ràpida

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha advertit que la resolució limita un “dret fonamental” i ha expressat el suport del govern de l’Estat als arguments del vot particular.

Torres ha defensat que les persones a les quals s’ha reconegut la nacionalitat han de poder exercir els drets que hi estan associats. També ha reclamat al Tribunal Suprem que resolgui el procediment tan aviat com sigui possible i, en qualsevol cas, abans de les eleccions generals previstes per al 2027.

El ministre ha remarcat que no es pot pressuposar la intenció de vot dels nous nacionalitzats i ha qualificat el procediment derivat de la Llei de memòria democràtica de legal i reparador. Segons Torres, seria “inconcebible” arribar a les pròximes eleccions amb ciutadans que, tot i tenir reconeguda la nacionalitat, no poguessin votar.

ILP-vot-exteior-RAB
El Suprem argumenta que la llei de nets por "alterar" el cens electoral - Font: RAB Ràdio

Què han de comprovar els catalans de l’exterior?

Els residents a l’exterior que hagin obtingut la nacionalitat mitjançant aquesta llei haurien de comprovar tres qüestions:

  • Si la seva inscripció al CERA ja està completada o encara es troba en tramitació.
  • Si la resolució del Suprem ha deixat temporalment sense efectes electorals aquesta inscripció.
  • Si poden acreditar documentalment que el pare, la mare, l’avi o l’àvia van patir l’exili.

La situació és provisional i pot canviar quan el Tribunal Suprem resolgui el fons dels recursos. Mentrestant, les oficines consulars seran el punt de referència per aclarir cada expedient i determinar si la persona afectada queda inclosa en l’excepció prevista per als descendents d’exiliats.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds