En el missatge institucional de la Diada, el president apel·la a recuperar la unitat de país per afrontar l’habitatge, l’educació, les infraestructures i el nou finançament
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha situat la cohesió social i la defensa de la convivència al centre del seu missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Davant l’auge dels discursos d’odi i de l’extrema dreta, el cap del Govern ha reivindicat Catalunya com una societat plural, construïda per persones d’orígens diversos i unida per un sentiment compartit de pertinença.
“A Catalunya som i volem continuar sent un sol poble”, ha proclamat Illa, que ha advertit que no es pot permetre que cap força política o social posi en risc la convivència. “A casa nostra, l’odi no hi té cabuda”, ha sentenciat.
El discurs presidencial ha combinat aquesta defensa de la cohesió amb una crida a recuperar la confiança en les institucions i en la capacitat col·lectiva del país. Illa ha reclamat que el mateix “sentit de país” que emergeix en els moments de dificultat es traslladi als grans problemes estructurals de Catalunya: l’accés a l’habitatge, la qualitat de l’educació, el funcionament de les infraestructures i la negociació d’un nou model de finançament.
“Ningú és més català que ningú”
Un dels eixos principals del missatge ha estat la definició d’una catalanitat oberta i integradora. Illa ha reivindicat la capacitat de Catalunya per incorporar persones nascudes en altres territoris i països, des d’Andalusia i Extremadura fins al Marroc o Colòmbia, i convertir-les en membres de ple dret de la comunitat nacional.
“Ningú és més català que ningú. Catalunya som tots i totes”, ha afirmat el president. Segons Illa, la diversitat de procedències i els vincles humans creats durant dècades han fet de Catalunya un país més ric i plural.
El cap de l’executiu ha emmarcat aquestes paraules en un moment de creixement de formacions d’extrema dreta i de proliferació de missatges que qüestionen la immigració i la diversitat cultural. Enfront d’aquests discursos, ha defensat que “el bé i l’esperança” ofereixen un camí més sòlid per construir un país humà i fort.
La Diada de Sant Boi com a referència
Illa també ha vinculat el seu missatge amb el cinquantè aniversari de la Diada de Sant Boi de Llobregat del 1976, la primera gran commemoració de l’Onze de Setembre autoritzada després de la mort del dictador Francisco Franco.
Aquella concentració, convocada per l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques, va reunir desenes de milers de persones sota el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. La mobilització va acabar celebrant-se a Sant Boi, on està enterrat Rafael Casanova, després que les autoritats impedissin que tingués lloc a Barcelona.
En l’acte commemoratiu celebrat aquest dimecres a Sant Boi, Illa ja havia reivindicat l’esperit transversal d’aquella jornada i havia assegurat que “el que reforça Catalunya no és tancar-se”. El president va descriure la concentració del 1976 com un moment en què el catalanisme plural va prendre consciència de la seva força i va contribuir a obrir el camí cap a la recuperació de les institucions d’autogovern.
En el missatge de la Diada, Illa ha recuperat aquesta referència històrica per reclamar una nova unitat d’acció davant els desafiaments del present. També ha posat com a exemple la resposta ciutadana i dels serveis públics durant els incendis d’aquest estiu.
Habitatge, educació, infraestructures i finançament
El president considera que aquesta voluntat compartida s’ha de traduir en acords concrets. Ha identificat l’educació, l’habitatge, les infraestructures i el finançament com a àmbits “crucials” que durant massa temps no han rebut els recursos ni la prioritat necessaris.
“Si cadascú es limita al seu propi interès, Catalunya perd. Si tots pensem i actuem en el conjunt del país, Catalunya guanya”, ha advertit. Amb aquestes paraules, Illa ha instat les forces polítiques i socials a superar els interessos particulars per facilitar solucions de país.
El president ha assegurat que el Govern està determinat a abordar aquests problemes, tot i que no ha anunciat mesures noves ni calendaris concrets. La referència al finançament arriba en plena discussió política sobre la reforma del sistema, una qüestió condicionada per les negociacions amb el Govern de l’Estat i per la necessitat de reunir prou suports parlamentaris.
Confiança i exigència col·lectiva
Illa ha definit Catalunya com un país capaç de fer realitat els seus objectius i ha situat la confiança com el “fil invisible” que connecta el passat amb el present. Per això, ha demanat renovar la confiança en el país, en les institucions i en les potencialitats de la societat catalana.
Alhora, ha defensat que cal “elevar el llistó de l’exigència i l’excel·lència col·lectives”. Segons el president, ni el conformisme ni el pessimisme formen part del tarannà català, que ha descrit com a treballador, imaginatiu i emprenedor.
Catalunya, Europa i els reptes globals
La intervenció també ha inclòs una mirada internacional. Illa ha alertat que la guerra d’Ucraïna posa en joc la seguretat i l’autonomia d’Europa i ha recordat el seu viatge institucional recent a Kíiv, durant el qual va traslladar personalment al president Volodímir Zelenski la solidaritat de Catalunya.
El cap del Govern ha reafirmat així el compromís català amb la pau i amb els valors fundacionals de la Unió Europea. Finalment, ha defensat una intel·ligència artificial orientada a preservar la dignitat de les persones i ha reclamat que la resposta al canvi climàtic estigui guiada per la ciència.
Amb aquest discurs, Illa ha volgut presentar la Diada com una jornada de reafirmació nacional, però també com una oportunitat per reclamar cohesió i acords davant els principals reptes socials, econòmics i democràtics de Catalunya.
