Les mobilitzacions es repartiran entre Barcelona, Girona i Amposta, mentre les entitats sobiranistes aspiren a convertir l’Onze de Setembre en un punt d’inflexió després d’anys de desmobilització
Catalunya celebra aquest divendres una nova Diada Nacional amb diverses carpetes polítiques encara obertes. L’aplicació efectiva de la llei d’amnistia, el possible retorn del president Carles Puigdemont, la fragmentació de l’independentisme i l’auge de l’extrema dreta condicionen una jornada en què les entitats sobiranistes intentaran recuperar la mobilització ciutadana.
A les portes del desè aniversari del moment culminant del procés, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i la resta d’organitzacions convocants volen deixar enrere el desencís dels darrers anys. La manifestació tornarà a ser descentralitzada, amb convocatòries simultànies a Barcelona, Girona i Amposta a partir de les cinc de la tarda.
El lema escollit, «Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur. Independència», combina la responsabilitat individual amb la força de l’acció col·lectiva. Les entitats sostenen que l’independentisme comença a sortir d’una llarga etapa de desorientació i aspiren a fer de la Diada un nou punt de partida.
L’amnistia continua sense arribar a tots els afectats
La jornada se celebra novament sense que la llei d’amnistia s’hagi aplicat plenament. Malgrat l’aval europeu a la norma, Carles Puigdemont continua sense poder tornar amb garanties a Catalunya, a l’espera que es resolguin els procediments judicials que encara l’afecten.
El Tribunal Constitucional té previst començar el 22 de setembre les deliberacions sobre els recursos d’empara presentats per persones que no s’han pogut beneficiar de la llei. Les decisions que adopti podrien tenir conseqüències directes sobre la situació del president a l’exili i modificar de nou l’escenari polític català.
Aquest bloqueig manté oberta una de les principals ferides derivades de la repressió contra el referèndum de l’1 d’Octubre. L’amnistia, aprovada per tancar judicialment aquella etapa, encara no ha comportat el retorn a la normalitat política de tots els represaliats.
Tensió al Fossar de les Moreres
L’auge de l’extrema dreta independentista també plana sobre els actes de la vigília. L’Esquerra Independentista ha convocat una mobilització al Fossar de les Moreres per rebutjar la presència de la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, en aquest espai de memòria dedicat als defensors de Barcelona morts durant el setge de 1714.
La protesta, convocada sota el lema «Unitat antifeixista per una terra de tothom», ha rebut el suport d’organitzacions com Unitat contra el Feixisme i el Racisme, el Sindicat de Llogateres i la Crida LGTBI. La disputa reflecteix una de les tensions que han guanyat pes dins el moviment independentista: el debat sobre els límits polítics i ideològics de la reivindicació nacional.
Dues columnes confluiran al centre de Barcelona
A Barcelona, la manifestació tindrà dues columnes que avançaran des de punts oposats fins a trobar-se a la plaça de Catalunya. La primera, concebuda com la representació del present, sortirà de la cruïlla de la Gran Via amb el carrer de Casanova i passarà per la ronda de la Universitat.
La segona columna, vinculada simbòlicament al futur, sortirà de la Via Laietana. Les dues marxes confluiran a la plaça de Catalunya, on se celebraran els parlaments polítics. Les entitats defineixen el present com una Catalunya que no es resigna i que manté vives les reivindicacions socials i nacionals. El futur representa el país que es vol construir, amb la independència com a pont entre tots dos moments.
L’ANC ha reunit les set persones que han presidit l’organització per fer una crida conjunta a la participació. L’actual direcció considera que el moviment està començant a superar «l’etapa de dol» posterior al 2017 i que la voluntat de mobilització torna a emergir.
Òmnium Cultural celebrarà al migdia el seu acte polític a l’Arc de Triomf i organitzarà durant tota la jornada la Festa per la Llibertat al passeig de Lluís Companys. El programa començarà a les deu del matí i culminarà amb els concerts de La Gossa Sorda i les sessions de DJ Trapella i CJ K-ZU.
Cinquanta anys de la Diada de Sant Boi
Els actes institucionals tindran com a principal referència la Diada de Sant Boi del 1976, la primera gran mobilització de l’Onze de Setembre després del franquisme. Cinquanta anys més tard, el Govern reivindica l’esperit d’«unitat dins la diversitat» d’aquella concentració.
Sant Boi ja ha acollit un acte commemoratiu amb la participació del president de la Generalitat, Salvador Illa. El Govern també ha substituït l’habitual acte institucional de Madrid per una commemoració a Extremadura, programada per als dies 16 i 17 de setembre, amb l’objectiu de recordar la immigració extremenya que va arribar a Catalunya durant les dècades de 1960 i 1970.
Les delegacions del Govern a l’exterior també celebraran la Diada amb conferències, concerts, recitals i trobades institucionals. Aquest desplegament permetrà que les comunitats catalanes escampades pel món participin en una commemoració que transcendeix les fronteres administratives del país.
El cartell institucional, obra del creador visual Javier Jaén, recrea la llegenda de l’origen de la senyera mitjançant centenars d’empremtes dactilars tenyides de vermell.
Ofrenes, cultura i portes obertes
El president Illa pronunciarà la vigília el tradicional missatge institucional des del Palau de la Generalitat. L’Onze de Setembre començarà amb les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge de 1714.
El Teatre Nacional de Catalunya acollirà l’acte institucional central. A més de recordar la manifestació de Sant Boi, l’espectacle incorporarà les commemoracions dedicades a Antoni Gaudí, Clementina Arderiu, Josep Vallverdú i el president Josep Irla. Entre els artistes anunciats hi ha Lorena Nogal, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Alosa, Andrea Motis, Naïm Smaili i Monique.
El Parlament iniciarà, al seu torn, la commemoració del Mil·lenari de les Assemblees de Pau i Treva amb una hissada solemne de la senyera davant la façana de la cambra. Hi participaran representants de les principals institucions i dels àmbits polític, social, cultural i econòmic.
Durant la jornada també obriran gratuïtament les portes diversos edificis i equipaments, entre els quals el Palau de la Generalitat, el Parlament, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Una Diada institucional, cultural i reivindicativa que servirà per mesurar fins a quin punt l’independentisme és capaç de recuperar la iniciativa al carrer.
