Prop de 600 especialistes participen en un congrés internacional que presenta noves recerques sobre crononutrició, càncer, envelliment, intel·ligència artificial i microbiota intestinal
No només és important què mengem, sinó també a quina hora ho fem. Aquesta és una de les idees que han centrat el 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular, celebrat durant quatre dies a Tarragona. La trobada ha reunit prop de 600 investigadors per compartir els últims descobriments sobre els mecanismes moleculars que regulen l’organisme i intervenen en malalties com el càncer o el Parkinson.
El congrés, coorganitzat pel Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha posat el focus en àmbits tan diversos com els rellotges circadiaris, la crononutrició, l’envelliment, la relació entre el teixit adipós i el càncer d’ovari o l’ús de la intel·ligència artificial en el desenvolupament de nous fàrmacs.
El cos no respon igual a totes hores
Una de les línies de recerca que ha tingut més protagonisme és l’estudi dels ritmes biològics. El nostre organisme disposa de diversos rellotges interns que regulen processos fisiològics i conductuals al llarg del dia. Aquests mecanismes influeixen en aspectes com la gana, el metabolisme, el descans o la resposta davant dels canvis de l’entorn.
Gerard Aragonès, professor del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV i copresident del comitè organitzador, ha destacat el caràcter transversal de les investigacions presentades. Segons ha explicat, l’època de l’any i el moment del dia poden tenir conseqüències directes sobre el comportament i el metabolisme.
Les investigadores Olga Ramich, de la Universitat de Potsdam-Rehbrücke, i Gisela Helfer, de la Universitat de Bradford, han presentat estudis amb animals sotmesos a períodes de llum molt curts. Els resultats apunten que les condicions lumíniques poden provocar diferències metabòliques importants.
Aquest camp connecta directament amb la crononutrició, una disciplina que estudia com l’hora dels àpats pot modificar la manera com el cos absorbeix i processa els nutrients. Fer una mateixa menjada al començament o al final del dia, per tant, pot tenir un impacte diferent sobre la salut.
“No és només què mengem, sinó quan mengem”, ha resumit Aragonès.
Dos rellotges diferents regulen la gana
El director de l’Institut de Neurobiologia de la Universitat de Lübeck, Henrik Oster, ha exposat les seves investigacions sobre la relació entre els ritmes circadiaris, el cervell i el sistema endocrí. El seu equip ha identificat dos rellotges cerebrals que intervenen en aspectes diferents de la gana.
Un d’aquests mecanismes es troba a l’hipotàlem i regula la denominada gana homeostàtica, vinculada a la necessitat de recuperar energia. L’altre se situa en neurones dopaminèrgiques de l’àrea tegmental ventral i està relacionat amb la gana hedònica: el desig de consumir aliments dolços o salats fins i tot quan ja estem tips.
Aquest segon rellotge pot ajudar a explicar per què, en determinats moments del dia, som més propensos a menjar per plaer i no per una necessitat energètica real.
Oster considera que un dels grans reptes científics és descobrir les vies moleculars que connecten aquests rellotges amb la conducta i la regulació fisiològica. Comprendre aquests processos podria permetre elaborar recomanacions nutricionals més precises i adaptar les dietes als ritmes biològics de cada persona.
Les investigacions també intenten determinar com interactuen els rellotges locals de diferents teixits i cèl·lules amb sistemes generals de l’organisme, com l’endocrí. Aquesta relació pot ser decisiva per entendre la capacitat del cos d’adaptar-se als canvis i resistir agressions que, amb el temps, poden afavorir l’aparició de malalties.
El teixit adipós, sota la lupa en el càncer d’ovari
El congrés també ha donat visibilitat a la recerca catalana que es desenvolupa fora del país. Aina Lluch, investigadora biomèdica de la Universitat de Marburg, a Alemanya, ha presentat el treball que duu a terme en un grup d’immunologia tumoral.
La seva investigació estudia com el teixit adipós pot influir en el desenvolupament del càncer d’ovari. L’equip analitza específicament el comportament dels adipòcits, les cèl·lules encarregades d’emmagatzemar el greix, i la seva interacció amb les cèl·lules canceroses i les del sistema immunitari.
L’objectiu és descobrir si aquesta relació contribueix a regular o afavorir l’establiment del tumor. Lluch ha assenyalat que els primers resultats ja permeten confirmar que aquesta interacció té efectes, tot i que la recerca encara ha de determinar-ne amb precisió els mecanismes.
Intel·ligència artificial i nous tractaments
Una altra de les qüestions abordades a Tarragona ha estat l’aplicació de la intel·ligència artificial al disseny de fàrmacs. Aquesta tecnologia pot accelerar la identificació de molècules candidates i ajudar a desenvolupar tractaments, però també planteja interrogants sobre la fiabilitat dels models, les seves limitacions i la validació dels resultats.
Els participants han debatut com es pot garantir que les eines d’intel·ligència artificial ofereixin prediccions rigoroses i aplicables a malalties que afecten una part important de la població.
La trobada es completa amb les reunions dels grups de treball de la societat científica i la conferència de clausura de John F. Cryan, investigador principal de l’APC Microbiome Ireland. La seva intervenció se centra en el potencial dels microorganismes intestinals per comprendre i tractar problemes de salut mental, un altre camp emergent que connecta la biologia molecular amb alguns dels grans reptes mèdics actuals.
