L’entitat denuncia que el català continua sense ser una prioritat transversal del Govern i assenyala especialment Salut, Empresa i Drets Socials
Plataforma per la Llengua posa un suspens al primer any llarg de desplegament del Pacte Nacional per la Llengua. L’entitat considera que l’acord, signat el maig del 2025 amb l’objectiu de capgirar el retrocés social del català, encara no ha provocat el canvi de rumb que prometia: segons la seva avaluació, només el 38,8% de les actuacions que s’havien d’haver completat abans d’acabar el 2025 s’han executat íntegrament. En canvi, gairebé una tercera part —el 30%— no s’han començat a aplicar.
El president de l’organització, Òscar Escuder, i la vicepresidenta, Mireia Plana, han presentat aquest dimarts un balanç molt crític amb la resposta de l’executiu de Salvador Illa. La principal conclusió és que la signatura del Pacte, ara fa gairebé setze mesos, no ha representat el punt d’inflexió que necessitava la llengua.
Plataforma per la Llengua no abandona de moment l’acord, però adverteix que la continuïtat de l’entitat no es pot donar per descomptada. Escuder ha explicat que esperen no haver-ne de sortir perquè l’objectiu continua sent que el Pacte funcioni. Ara bé, reclama un canvi immediat en el ritme d’execució i, sobretot, en la implicació política del conjunt del Govern.
Dues lectures molt diferents del mateix desplegament
El balanç de l’entitat contrasta amb el que va presentar la Generalitat el maig passat. Aleshores, el Govern va assegurar que ja havia completat 123 de les 206 mesures del Pacte, més del 62%, amb 27 actuacions en una fase avançada, 43 en marxa i només quatre sense començar. També va xifrar en 256 milions d’euros els recursos mobilitzats durant el primer any.
La diferència entre el 62% anunciat per l’executiu i el 38,8% calculat per Plataforma per la Llengua és un dels elements més rellevants de la nova avaluació. L’entitat ha revisat la informació publicada pel Departament de Política Lingüística i hi ha afegit comprovacions pròpies, aplicant un criteri més exigent sobre què es pot considerar una actuació realment acabada.
A més, la seva anàlisi se centra específicament en les mesures que havien d’estar executades abans del 31 de desembre del 2025. Per tant, les dues xifres no parteixen necessàriament del mateix univers ni del mateix sistema de classificació. La discrepància, però, reforça una de les crítiques de l’organització: el Pacte no disposa d’indicadors prou precisos, calendaris verificables ni mecanismes d’avaluació que permetin saber, sense interpretacions, què s’ha complert i què continua pendent.
El document aprovat el 2025 recull més de 200 actuacions distribuïdes en nou grans objectius i 21 àmbits sectorials, des de l’educació i la sanitat fins al món laboral, la cultura, la justícia, l’Administració i les tecnologies lingüístiques. El Govern també s’hi va fixar l’horitzó d’incorporar 600.000 nous parlants de català entre el 2025 i el 2030.
La llengua continua tancada en un sol departament
Plataforma per la Llengua reconeix la feina del Departament de Política Lingüística, però denuncia que bona part de l’executiu encara actua com si la protecció del català fos responsabilitat exclusiva d’aquesta conselleria. Segons l’entitat, aquesta manca de transversalitat és un dels principals obstacles perquè el Pacte tingui efectes reals en la vida quotidiana.
Les crítiques es concentren especialment en els departaments de Salut, Empresa i Drets Socials. En aquest darrer cas, la meitat de les actuacions assignades encara no havien començat a aplicar-se el juliol passat. L’organització també detecta mancances en l’exigència del català a l’Administració, en el sistema educatiu i en l’atenció sanitària i assistencial.
Escuder reclama que Salvador Illa assumeixi directament el lideratge polític del desplegament i situï la llengua entre les prioritats efectives de totes les conselleries. A parer de l’entitat, un pacte qualificat de nacional no pot quedar reduït a un programa gestionat per un únic departament.
Aquesta crítica també apunta a la mateixa naturalesa de l’acord. Plataforma per la Llengua considera que, malgrat el seu nom, el document funciona sobretot com un pla d’actuació de la Generalitat i no ha aconseguit establir compromisos estables entre administracions, partits i societat civil que sobrevisquin als canvis de govern. El Pacte va ser subscrit políticament pel PSC, ERC i els Comuns, però no va obtenir el suport de Junts ni de la CUP.
Educació, salut i empresa, entre les prioritats
L’entitat prepara ara un paquet de propostes immediates per accelerar l’actuació en sis grans àmbits: educació, consum, empresa i treball, salut i cures, esport i lleure, i mitjans públics.
En l’ensenyament, reclama garantir que tot l’alumnat acabi l’etapa obligatòria amb un domini ple del català i reforçar-ne l’ús a la formació professional i les universitats. També demana que es respecti de manera efectiva el dret dels estudiants a rebre docència i ser avaluats en la llengua anunciada als plans acadèmics.
En sanitat, l’organització alerta de l’augment de queixes per vulneracions dels drets lingüístics i exigeix un calendari concret per fer complir la legislació vigent. En el món econòmic, reclama que s’apliquin les obligacions ja establertes per la Llei de política lingüística, el Codi de consum i la normativa comercial, i que es garanteixi l’atenció en català.
Plataforma per la Llengua també vol que el coneixement de la llengua tingui un valor real en la carrera professional, que l’esport i el lleure es converteixin en espais de socialització en català i que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals exerceixi amb més determinació la seva funció de referent lingüístic.
El diagnòstic de l’entitat és contundent: les actuacions aprovades ja eren, al seu parer, poc ambicioses i disposaven d’un pressupost insuficient. Si, a més, el desplegament queda a mig fer, el Pacte corre el risc de convertir-se en una suma de compromisos institucionals sense capacitat real per frenar el retrocés del català.
