Les efemèrides de la setmana recorden l’extinció del tigre de Tasmània, els seixanta anys de Star Trek, l’Estatut de Catalunya del 1932, la primera emissió de TV3, la caiguda de Barcelona del 1714, el descobriment de Lascaux i el cop d’estat de Primo de Rivera.
Les efemèrides del 7 al 13 de setembre ens proposen un viatge que comença amb la desaparició d’una espècie i acaba amb l’inici d’una dictadura. Entremig, trobem una sèrie de televisió que va imaginar el futur, dues dates fonamentals de la història contemporània de Catalunya, una derrota convertida en símbol nacional i el descobriment accidental d’un dels grans tresors de l’art prehistòric.
7 de setembre: mor l’últim tigre de Tasmània conegut
El 7 de setembre de 1936 moria al zoo de Hobart, a Tasmània, l’últim exemplar conegut de tigre de Tasmània en captivitat. Malgrat el seu nom popular, no era un tigre, sinó un marsupial carnívor caracteritzat per les franges fosques que li cobrien la part posterior del cos.
Durant dècades, els ramaders el van acusar d’atacar el bestiar i les autoritats van arribar a oferir recompenses per capturar-lo o matar-lo. La caça, la destrucció de l’hàbitat i les malalties van empènyer l’espècie cap a l’extinció. La protecció legal va arribar el juliol del 1936, només dos mesos abans de la mort de l’últim exemplar conegut.
La data s’ha convertit a Austràlia en una jornada dedicada a recordar les espècies amenaçades i les conseqüències irreversibles que pot tenir l’activitat humana sobre la natura.
8 de setembre: Star Trek comença el seu viatge
El 8 de setembre de 1966, la cadena nord-americana NBC emetia el primer episodi de Star Trek. La sèrie creada per Gene Roddenberry presentava una tripulació que recorria l’univers a bord de l’Enterprise, amb el capità Kirk i el senyor Spock al capdavant.
L’audiència inicial no va ser extraordinària i la producció original només es va mantenir durant tres temporades. Tanmateix, les reposicions i la mobilització dels seguidors van donar una segona vida a aquell univers. Pel·lícules, noves sèries, novel·les i convencions van convertir Star Trek en un dels grans fenòmens de la cultura popular.
Seixanta anys després de l’estrena, la seva visió optimista del futur continua vigent: exploració científica, cooperació entre pobles i una humanitat que ha après a superar una part dels seus conflictes.
9 de setembre: s’aprova l’Estatut de Catalunya del 1932
El 9 de setembre de 1932, les Corts republicanes aprovaven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El projecte havia estat redactat a Núria i ratificat massivament per la ciutadania catalana l’agost del 1931, però la seva tramitació va quedar encallada durant més d’un any.
El text aprovat a Madrid reduïa algunes de les aspiracions inicials, però va permetre consolidar la Generalitat republicana, desplegar competències pròpies i convocar les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya, celebrades el novembre del 1932.
L’autogovern recuperat tindria una vida convulsa i breu. Va ser suspès després dels Fets d’Octubre del 1934, restablert el 1936 i definitivament abolit després de la victòria franquista.
10 de setembre: TV3 fa la primera emissió experimental
El 10 de setembre de 1983, TV3 feia la seva primera emissió experimental amb la transmissió d’un partit entre el Barça i l’Osasuna des del Camp Nou. Encara faltaven uns mesos per a l’inici de la programació regular, que arribaria el gener del 1984, però aquella retransmissió demostrava que una televisió íntegrament en català era possible.
TV3 es convertiria en una de les principals eines de normalització lingüística i en una peça central de l’espai comunicatiu català. Informatius, sèries, documentals, programes infantils, esports i entreteniment van contribuir a ampliar la presència social del català i a crear referents compartits per diverses generacions.
11 de setembre: Barcelona cau després del setge borbònic
L’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques de Felip V entraven a Barcelona després de catorze mesos de setge. La ciutat havia mantingut la resistència en defensa de les institucions i constitucions catalanes dins la Guerra de Successió.
Els combats finals es van concentrar en diversos punts de la muralla. Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, va resultar ferit mentre portava la bandera de Santa Eulàlia. La derrota va obrir un període de repressió que culminaria amb els decrets de Nova Planta i la liquidació de les institucions pròpies del país.
Amb el temps, aquella derrota es va transformar en la Diada Nacional, una afirmació de continuïtat nacional. Catalunya no commemora una victòria militar, sinó la resistència i la voluntat de continuar existint com a poble.
12 de setembre: quatre adolescents descobreixen Lascaux
El 12 de setembre de 1940, quatre adolescents i un gos anomenat Robot descobrien una obertura als boscos de la Dordonya, a França. En entrar-hi, van trobar les parets cobertes de representacions prehistòriques de cavalls, cérvols, bòvids i altres animals.
La cova de Lascaux contenia centenars de figures pintades o gravades feia milers d’anys. El descobriment va transformar el coneixement sobre l’art paleolític i va demostrar la gran capacitat tècnica, simbòlica i narrativa dels nostres avantpassats.
L’afluència massiva de visitants va començar a deteriorar les pintures i la cova original es va tancar al públic el 1963. Actualment, les reproduccions permeten contemplar-ne els tresors sense posar en perill el conjunt original.
13 de setembre: Primo de Rivera inicia el cop d’estat
El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, encapçalava des de Barcelona un cop d’estat contra el sistema constitucional. El rei Alfons XIII no va defensar el govern legítim i va confiar el poder al militar.
La dictadura va dissoldre les Corts, suspendre les garanties constitucionals i imposar la censura. A Catalunya, el règim va perseguir el catalanisme, va prohibir símbols nacionals, va restringir l’ús públic de la llengua catalana i va acabar liquidant la Mancomunitat.
Primo de Rivera va abandonar el poder el gener del 1930, quan ja havia perdut bona part dels suports polítics, militars i socials. La seva dictadura va contribuir a desacreditar la monarquia d’Alfons XIII i va preparar el camí cap a la proclamació de la República.
Les efemèrides de RAB recorden que la història no és únicament una successió de dates, sinó una eina per entendre com s’han construït les societats, les cultures i les identitats. L’espai està dedicat al seu creador, Josep Cuscó, des de Santiago de Xile.
