El país ja suma projectes tramitats per emmagatzemar 2.400 MW i té 1.800 MW més en procés, mentre Barcelona acull la primera Battery & Energy Storage Tech Europe
Catalunya vol convertir l’emmagatzematge energètic en un dels pilars de la seva transició cap a un model basat en fonts renovables. El país ja disposa de projectes de bateries tramitats que sumen 2.400 MW de potència, mentre que se n’estan tramitant més per 1.800 MW addicionals. Els primers grans parcs connectats a la xarxa elèctrica podrien començar a funcionar durant el 2027.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat el potencial d’aquest sector durant una visita a la primera edició de la Battery & Energy Storage Tech Europe, celebrada els dies 8 i 9 de setembre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.
“Si amb la implantació de renovables Catalunya té un cert endarreriment, en l’àmbit de l’emmagatzematge som absolutament pioners i líders”, ha assegurat Paneque. Segons la consellera, les bateries permetran disposar d’un sistema elèctric més segur i resilient, a més de facilitar energia més assequible als sectors socials i econòmics.
Què és la Battery & Energy Storage Tech Europe?
La Battery & Energy Storage Tech Europe és una fira i un congrés professional dedicats a les bateries industrials i als sistemes d’emmagatzematge d’energia. La seva primera edició a Barcelona ha reunit fabricants, empreses energètiques, desenvolupadors de projectes, enginyeries, centres de recerca, inversors i representants de les administracions.
Segons l’organització, la trobada ha congregat uns 2.000 professionals, més de 40 expositors i una setantena de ponents, amb representants de més de 700 empreses inscrites. Durant dues jornades, el saló ha abordat qüestions com la integració de les bateries a la xarxa elèctrica, la seguretat de les instal·lacions, els nous materials, el reciclatge, la regulació i el desplegament de projectes a gran escala.
La fira representa l’aposta de Barcelona per posicionar-se com un punt de trobada europeu d’una indústria destinada a ser decisiva durant les pròximes dècades. L’emmagatzematge és una peça imprescindible per aprofitar plenament l’electricitat generada amb energia solar i eòlica, però també un element estratègic per a la sobirania energètica i tecnològica europea.
El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha definit el congrés com una “aposta de futur” de la institució. Tot i tractar-se d’una fira especialitzada, ha destacat la resposta obtinguda en la primera edició i la voluntat que continuï creixent a Barcelona. La pròxima convocatòria ja està prevista per als dies 28 i 29 de setembre del 2027.
Emmagatzemar l’energia quan sobra
Els sistemes de bateries permeten guardar l’electricitat produïda en moments de molta generació i poca demanda per injectar-la a la xarxa quan és més necessària. En el cas de l’energia solar, això significa poder acumular durant les hores centrals del dia una part de la producció que no es consumeix i utilitzar-la al vespre o durant la nit.
Aquesta capacitat ajuda a equilibrar la xarxa, redueix el risc d’haver de desaprofitar energia renovable i pot contribuir a moderar les oscil·lacions del preu de l’electricitat. També reforça la resposta del sistema davant incidències o caigudes de producció.
“Les renovables ens permeten produir energia neta. L’emmagatzematge ens permet utilitzar-la amb intel·ligència i amb seguretat”, ha resumit Paneque. La consellera ha recordat que alguns episodis recents han posat de manifest la necessitat de reforçar la resiliència de la xarxa elèctrica.
Segons les dades exposades pel Govern, la dependència energètica exterior representa una factura anual d’uns 10.000 milions d’euros per a Catalunya. Per això, Paneque considera que les bateries han de deixar de ser vistes com un complement tecnològic i passar a ser una infraestructura industrial de primer ordre.
Els primers projectes, a Sant Julià de Ramis i Alcarràs
Els primers grans projectes podrien entrar en servei el 2027. Entre les instal·lacions previstes hi ha un parc de bateries independent a Sant Julià de Ramis, al Gironès, i un projecte híbrid vinculat a una planta fotovoltaica a Alcarràs, al Segrià.
Els projectes independents, coneguts com a stand-alone, no estan associats directament a un parc solar o eòlic concret. Es connecten a la xarxa per carregar-se quan hi ha electricitat abundant o més barata i descarregar-la quan augmenta la demanda. Els sistemes híbrids, en canvi, s’instal·len al costat d’una planta renovable per emmagatzemar-ne directament els excedents.
El desplegament encara topa amb obstacles administratius i amb les reticències d’alguns ajuntaments. El Govern confia que les primeres instal·lacions puguin actuar com a demostració de la seguretat i la utilitat d’aquesta tecnologia. El sector també reclama més informació pública sobre el funcionament dels parcs i l’aprovació del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables, conegut com a Plater.
El descens del cost de les bateries ha fet, a més, que un nombre creixent de projectes comencin a ser econòmicament viables. Això podria accelerar les inversions tant en grans instal·lacions com en sistemes més petits vinculats a indústries, edificis i comunitats energètiques.
Del liti al sodi i el zinc-aire
La cursa per l’emmagatzematge també és tecnològica. Un dels debats de la Battery & Energy Storage Tech Europe ha estat la recerca de materials alternatius al liti, un recurs de disponibilitat limitada, sotmès a una competència internacional creixent i concentrat en unes poques zones del planeta.
Entre les opcions que s’estudien hi ha les bateries de sodi. Tot i que poden emmagatzemar menys energia en el mateix volum que les de liti, disposen d’un material molt més abundant i podrien ser especialment adequades per a instal·lacions estacionàries, on el pes i l’espai tenen menys importància que en un vehicle elèctric.
A Catalunya, investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, adscrit al CSIC, també han desenvolupat una arquitectura per a bateries de zinc-aire que permetria augmentar-ne la potència fins a un 80% sense modificar-ne la química principal.
La reutilització, el reciclatge i el coneixement de la degradació de les bateries són altres fronts essencials. L’objectiu és prolongar-ne la vida útil, reduir la necessitat de primeres matèries i construir una cadena de valor més sostenible i menys dependent de proveïdors exteriors.
Bateries també per a edificis i comunitats energètiques
L’emmagatzematge no es limita als grans parcs industrials. La instal·lació de bateries en habitatges, edificis públics, empreses i comunitats energètiques permetria aprofitar millor l’electricitat produïda per les plaques fotovoltaiques.
En lloc d’abocar immediatament a la xarxa tota l’energia que no es consumeix, els usuaris podrien guardar-la i fer-la servir a la nit. Aquest model incrementaria l’autoconsum real, reduiria la dependència de la xarxa i podria rebaixar la factura elèctrica.
El creixement d’aquestes infraestructures, però, també planteja nous reptes en matèria de ciberseguretat. Els parcs de bateries són instal·lacions digitalitzades i connectades, de manera que la protecció dels seus sistemes de control serà tan important com la seguretat física dels equips.
Catalunya continua arrossegant un retard notable en el desplegament de les energies renovables, però el Govern assegura que durant el primer semestre del 2026 s’ha produït un punt d’inflexió en la fotovoltaica, que ha passat de 214 a 521 MW en servei. L’aposta per les bateries pot permetre que aquest creixement es tradueixi en una xarxa més estable i en una major capacitat per aprofitar l’energia neta produïda al país.
