L’artista mallorquina conversarà aquest dimarts a París sobre una trajectòria que ha fet de la música catalana una eina de llibertat, memòria i diàleg entre cultures
Maria del Mar Bonet convertirà aquest dimarts, 8 de setembre, una aula de la Sorbona de París en un espai per recórrer seixanta anys de música, compromís i cultura mediterrània. La cantant mallorquina protagonitzarà una conversa pública sobre la dimensió artística, social i política d’una obra que ha contribuït decisivament a projectar la cançó catalana arreu del món.
La trobada, titulada Maria del Mar Bonet: cançó compromesa i mediterrània, començarà a les sis de la tarda a l’amfiteatre Quinet de la Sorbonne Université. L’artista dialogarà amb Michel Martínez Pérez, director del Centre d’Estudis Catalans de la universitat parisenca.
No serà només un repàs biogràfic. La conversa permetrà aprofundir en els grans fils que travessen l’obra de Bonet: la defensa de la llengua catalana, la llibertat creativa, la poesia, la memòria col·lectiva i una concepció de la Mediterrània com un territori cultural compartit, més enllà de les fronteres polítiques.
Una veu entre Mallorca i la Mediterrània
Des que va iniciar la trajectòria professional durant la dècada dels seixanta, Maria del Mar Bonet ha construït un repertori profundament arrelat a Mallorca, però obert als sons i a les tradicions de les diferents ribes mediterrànies. La seva música ha dialogat amb influències procedents de Grècia, Turquia, el nord d’Àfrica, Itàlia i altres territoris de la conca.
Aquesta mirada li ha permès fugir d’una idea estàtica del folklore. En mans de Bonet, la música d’arrel es transforma en una matèria viva, capaç de conversar amb el present i d’incorporar noves sonoritats sense perdre’n la identitat. Mallorca continua sent el seu punt de partida, però la Mediterrània n’ha esdevingut l’horitzó creatiu.
La poesia també ocupa un lloc central en aquest recorregut. Bonet ha posat veu a autors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu o Blai Bonet. Alhora, algunes de les seves interpretacions han quedat fixades en la memòria popular catalana, especialment Què volen aquesta gent?, convertida en una de les cançons més representatives de la denúncia de la repressió franquista.
El compromís de l’artista, però, no pertany només al passat. El seu treball més recent, L’aigua no cansa, torna a combinar la vinculació amb Mallorca, la poesia i una mirada crítica sobre qüestions contemporànies com la violència masclista, la degradació del territori o els efectes del turisme massiu a les Illes.
París, una ciutat decisiva en la seva trajectòria
La presència de Maria del Mar Bonet a la Sorbona té una càrrega simbòlica especial. París ocupa un lloc destacat en la seva història artística des del 27 d’abril de 1975, quan va actuar a L’Olympia en un dels recitals més emblemàtics de la Nova Cançó.
Aquell concert es va celebrar quan la dictadura franquista encara era vigent i la cultura catalana continuava sotmesa a la censura. L’actuació va donar lloc al disc en directe A l’Olympia, una obra que va marcar diverses generacions i que ha estat reeditada cinquanta anys després. La sala parisenca recorda aquell recital com una fita de la cançó catalana i del moviment cultural que va defensar l’ús públic del català mentre denunciava la dictadura i les injustícies socials.
La conversa a la Sorbona servirà també com a pròleg del retorn de Bonet a L’Olympia, previst per a l’11 d’octubre. L’artista tornarà al mateix escenari més de mig segle després amb un repertori que recuperarà algunes de les peces interpretades el 1975. El concert, però, tindrà una notícia pròpia a RAB quan se n’acosti la data.
Una trobada amb la cultura catalana a París
L’acte ha estat organitzat per l’Institut Ramon Llull, el Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona i la Delegació del Govern de Catalunya a França. La cita reforça la presència de la cultura catalana a la capital francesa i acosta al públic parisenc una artista que, sis dècades després de començar a cantar, manté intacta la capacitat d’unir creació, identitat i consciència crítica.
La conversa se celebrarà aquest dimarts, a les 18.00 hores, a l’amfiteatre Quinet de la Sorbonne Université, situat al número 46 de la rue Saint-Jacques.
