CATALUNYA

Un jutjat investiga l’expulsió de cantaires amb estelades de la Sagrada Família durant la visita del Papa

La justícia reclama les gravacions dels fets i ordena identificar el comandament que va decidir expulsar i encapsular els participants

La justícia investigarà l’actuació policial contra un grup de cantaires expulsats de la Sagrada Família durant la visita del papa Lleó XIV a Barcelona, a principis de juny. La intervenció es va produir després que alguns dels participants intentessin mostrar unes partitures que duien una estelada impresa al dors.

La Secció d’Instrucció número 29 del Tribunal d’Instància de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada pel col·lectiu d’advocats Acció Cassandra. El jutjat considera que hi ha prou elements per obrir diligències i determinar com es van prendre les decisions, qui les va ordenar i si l’actuació dels agents va vulnerar els drets fonamentals dels afectats.

La querella atribueix als responsables de l’operatiu possibles delictes de detenció il·legal comesa per funcionari públic, prevaricació administrativa, vulneració dels drets fonamentals i discriminació per motius ideològics o nacionals.

La denúncia es dirigeix contra el responsable de l’operatiu policial, els seus superiors jeràrquics, els agents de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra que van executar les ordres i qualsevol altra persona, institució o entitat que pugui haver tingut una responsabilitat directa en els fets.

Lluís Llach a la concentració davant la Sagrada Família amb una estelada, en protesta a la visita del Papa.
Un jutjat investiga l’expulsió de cantaires amb estelades de la Sagrada Família durant la visita del Papa - Font: RAB Ràdio

El jutjat vol identificar qui va donar les ordres

En la resolució d’admissió, el magistrat assenyala que cal practicar les diligències necessàries per reconstruir els fets. Entre les primeres mesures acordades hi ha el requeriment als Mossos d’Esquadra i a la Policia Nacional perquè identifiquin el comandament que dirigia el dispositiu i que va ordenar l’encapsulament i el confinament dels cantaires a l’exterior del temple.

Aquesta identificació serà clau per establir la cadena de comandament i aclarir si les decisions van respondre a criteris estrictament relacionats amb la seguretat de l’acte o si van estar condicionades per l’exhibició de simbologia independentista.

El jutjat també ha ordenat obtenir les gravacions de les càmeres de seguretat de l’interior de la basílica. Igualment, ha reclamat les imatges captades per les càmeres de la via pública situades al perímetre on es va dur a terme l’encapsulament.

Les gravacions haurien de permetre determinar com es va produir l’expulsió, quines instruccions van donar els agents, durant quant de temps es va limitar la mobilitat dels cantaires i quin tracte van rebre els participants, inclosos els membres dels cors infantils.

Una possible discriminació ideològica i nacional

Acció Cassandra defensa que els fets no es poden presentar com una simple incidència logística o un desacord relacionat amb l’organització de la visita papal. El col·lectiu considera necessari investigar si hi va haver una actuació arbitrària contra ciutadans catalans motivada per l’exhibició de les estelades.

El president de l’entitat, l’advocat Lluís Gibert, ha valorat que l’admissió de la querella demostra que els fets tenen prou gravetat perquè siguin examinats en el marc d’una investigació penal amb totes les garanties.

Gibert també ha remarcat que la decisió d’identificar els comandaments policials, preservar les gravacions i prendre declaració als testimonis obre la porta a determinar si es va produir alguna cosa més greu que una mala gestió de l’acte. Segons l’advocat, cal aclarir si l’expulsió i l’encapsulament van constituir una actuació lesiva contra els drets fonamentals dels afectats.

El col·lectiu posa un èmfasi especial en el tracte dispensat als cors infantils presents a l’acte. Segons la querella, l’actuació policial va començar després que alguns cantaires intentessin exhibir les partitures amb l’estelada al dors, una circumstància que podria reforçar la hipòtesi d’un tracte discriminatori per raons ideològiques o nacionals.

L’admissió a tràmit no significa que el jutjat doni per provats els delictes denunciats ni que atribueixi responsabilitats penals concretes. La investigació haurà d’aclarir ara qui va ordenar l’operatiu, amb quina justificació i si la resposta policial va ser proporcional o va vulnerar els drets dels participants.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds