Edicions Sidillà publica un epistolari inèdit que permet entrar al taller literari de l’autora i resseguir el camí que va de la Catalunya republicana a la casa de Romanyà
Abans de convertir-se en l’autora catalana més universal, Mercè Rodoreda va ser una jove que compartia feina, ideals i complicitats amb altres dones al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. La Guerra Civil i l’exili van dispersar aquell grup, però no en van esborrar els vincles. Dècades després, Rodoreda va reprendre el contacte amb tres d’aquelles amigues: Susina Amat, Julieta Franquesa i Carme Manrubia.
Les cartes que van intercanviar durant els anys de maduresa han quedat reunides ara a Mercè Rodoreda. Cartes a les amigues retrobades. De la Catalunya republicana a Romanyà, publicat per Edicions Sidillà, de la Bisbal d’Empordà. El llibre, de més de 400 pàgines, permet acostar-se a una Rodoreda poc visible en les biografies: la dona que parla de salut, de cases, de viatges, d’amistats i de les petites inquietuds de cada dia, però també l’escriptora que comenta els llibres que està preparant, comparteix dubtes i demana opinió sobre textos encara inèdits.
No és, per tant, una simple col·lecció de documents privats. És una porta lateral —i privilegiada— a l’univers d’una autora que va construir una de les obres més sòlides de la literatura europea del segle XX.
L’amistat que va sobreviure a la guerra i a l’exili
Rodoreda, Amat, Franquesa i Manrubia s’havien conegut durant la guerra del 1936-1939, quan treballaven al Comissariat de Propaganda. Eren dones joves vinculades a l’efervescència cultural de la Catalunya republicana, en un moment en què defensar la llengua i la cultura catalanes també formava part de la lluita política.
La derrota republicana va trencar aquell món. Rodoreda va emprendre un exili llarg i difícil que la va portar a França i, posteriorment, a Ginebra. Les seves amigues també van haver de reconstruir les seves vides enmig de la postguerra. Durant anys, els camins van quedar separats.
El retrobament va arribar als anys seixanta. A partir d’aleshores, la correspondència es va convertir en un espai on recuperar la confiança i l’esperit compartit de joventut. El volum aplega 170 cartes, escrites principalment entre les dècades dels seixanta i els vuitanta. El carteig més complet és el que Rodoreda va mantenir amb Susina Amat, tot i que també s’hi recullen cartes, postals i altres documents relacionats amb Julieta Franquesa i Carme Manrubia.
Aquelles missives uneixen dues èpoques essencials de la vida de l’autora: la Catalunya republicana que havia quedat enrere i la progressiva tornada al país, culminada a Romanyà de la Selva, l’indret de les Gavarres on Rodoreda va fer construir la casa en què passaria els últims anys.
Entrar al taller de Mercè Rodoreda
El principal atractiu del llibre és la naturalitat amb què la vida quotidiana i la literatura conviuen dins les cartes. Rodoreda hi parla de qüestions domèstiques, del pas del temps, de la salut i de persones del seu entorn, però l’escriptura apareix una vegada i una altra com una preocupació central.
La correspondència permet seguir els anys en què començava a consolidar-se el seu reconeixement, les seves novel·les eren traduïdes a altres llengües i els mitjans s’interessaven cada vegada més per ella. Al mateix temps, l’autora continuava treballant amb exigència i comentava amb les amigues obres com Mirall trencat, una de les grans novel·les de la literatura catalana contemporània.
En algunes cartes explica el seu mètode de treball; en d’altres, comparteix inseguretats o envia originals perquè les amigues els llegeixin. Entre la documentació recuperada hi ha també una versió del conte Semblava de seda, enviada des de Ginebra a Susina Amat el febrer del 1972, amb variants respecte del text que es publicaria dos anys després.
Aquest diàleg entre la creadora i les seves primeres lectores fa especialment valuós l’epistolari. Les cartes mostren que la literatura de Rodoreda no naixia en un territori aïllat: també es nodria de la conversa, de la memòria compartida i de la mirada d’un cercle de dones amb les quals podia parlar sense la distància imposada per la fama.
Una autora universal explicada des de la proximitat
Mercè Rodoreda és coneguda arreu del món per novel·les com La plaça del Diamant, Aloma, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar o Mirall trencat. La seva obra ha estat traduïda a més de quaranta llengües, però el prestigi internacional ha tendit a convertir-la en una figura solemne, gairebé apartada de la vida ordinària.
Aquestes cartes trenquen aquesta distància. Hi apareix una dona espontània, irònica i afectuosa, capaç de riure, queixar-se, recordar i confiar els seus neguits. També emergeix la petjada persistent de l’exili: el desarrelament, la necessitat de reconstruir els afectes i el retorn a un país que ja no era exactament el que havia deixat.
El recorregut que anuncia el subtítol del llibre —De la Catalunya republicana a Romanyà— és geogràfic, però sobretot vital. Comença en la joventut compartida abans de la desfeta, travessa dècades de separació i acaba a les Gavarres, en el paisatge que va impregnar l’última etapa creativa de Rodoreda.
El llegat d’Anna Maria Saludes
L’edició ha estat preparada per Anna Maria Saludes Amat i Araceli Bruch Pla. Saludes, filla de Susina Amat i una de les grans estudioses de Rodoreda, va custodiar durant dècades les cartes que la seva mare havia conservat. També va impulsar la reconstrucció dels diferents epistolaris i la seva contextualització.
La seva mort, l’octubre del 2025, va deixar el projecte inacabat. Bruch, que s’hi havia incorporat el 2022, va assumir la responsabilitat de completar la documentació i conduir el volum fins a la impremta. El llibre esdevé així també un homenatge al treball de Saludes i a una recerca desenvolupada durant molts anys, lluny de les presses editorials.
A més de les cartes, l’edició inclou introduccions, notes biogràfiques, un text de Giuseppe Grilli, records personals i un extens annex documental i gràfic. Aquest material ajuda a situar les quatre protagonistes i converteix el volum en una eina d’interès tant per als estudiosos com per als lectors que vulguin descobrir Rodoreda des d’una perspectiva més personal.
Publicat dins la col·lecció L’Illa Roja, el llibre ha coincidit amb el quinzè aniversari d’Edicions Sidillà. L’editorial de la Bisbal d’Empordà va commemorar l’efemèride el 29 d’agost amb una tarda literària i la presentació de l’epistolari, en un acte amb Laura Borràs i els editors Xavier Cortadellas i Judit Pujadó. Araceli Bruch no hi va poder assistir per motius de salut.
Amb aquesta publicació, els lectors no només recuperen unes cartes desconegudes. Recuperen una conversa interrompuda per la guerra i reconstruïda dècades després. I, sobretot, poden escoltar Mercè Rodoreda sense intermediaris: no pas com una figura de monument, sinó com una dona que escriu a les amigues mentre, carta rere carta, continua fent literatura.
