La creació catalana amb més de cinquanta artistes, arquitectes, dissenyadors i comissaris participaran aquest 2026 en 36 festivals, biennals i centres culturals de dotze països
De la conca del Ruhr a Nova York, passant per Lió, Basilea, Bordeus, Porto o Bogotà. La creació catalana tornarà a tenir una presència destacada en alguns dels escenaris internacionals més influents de l’art contemporani, la fotografia, l’arquitectura i la cultura digital. Més de cinquanta professionals del país han estat incorporats a les programacions de 36 festivals, biennals, museus i centres d’art de dotze països durant aquest 2026.
Entre les cites més destacades hi ha Manifesta 16 Ruhr, la Biennal d’Art Contemporani de Lió, l’International Center of Photography de Nova York i Ars Electronica, a Àustria. La participació compta amb el suport de la línia de subvencions de l’Institut Ramon Llull (IRL) destinada a facilitar que artistes, arquitectes, dissenyadors i comissaris catalans entrin o consolidin la seva posició dins els circuits internacionals.
La convocatòria disposa enguany de 420.000 euros, 80.000 més que el 2025. De les 42 sol·licituds presentades se n’han seleccionat 36, corresponents a setze festivals, cinc biennals i quinze equipaments culturals. Creada el 2024, la línia arriba a la tercera edició amb un pressupost i una presència exterior més amplis.
Josep Bohigas, al capdavant de Manifesta 16 Ruhr
Una de les participacions amb més projecció serà la de Manifesta 16 Ruhr, una de les biennals culturals itinerants més importants d’Europa. L’edició d’aquest any està comissariada per l’arquitecte català Josep Bohigas i s’articula sota el lema This is not a church.
La proposta explorarà la transformació d’edificis religiosos en desús i el seu possible paper com a espais compartits en una regió marcada per la reconversió industrial i els canvis socials. Dins la programació hi haurà treballs de Cabosanroque, Curro Claret, Llorenç Barber i Penique Productions, quatre noms que parteixen de disciplines diferents, però que comparteixen l’interès per l’espai, el so, els objectes i l’experiència col·lectiva.
La petjada catalana també serà especialment visible a la 18a Biennal d’Art Contemporani de Lió, un dels grans esdeveniments de l’art contemporani a França. Hi participaran Lúa Coderch, Núria Güell, Laia Estruch i Luz Broto, artistes amb trajectòries consolidades i obres que sovint qüestionen les relacions de poder, els usos de l’espai i les convencions socials.
Laia Abril exposarà a Nova York
La fotografia tindrà un dels seus punts culminants a la tardor. L’International Center of Photography de Nova York presentarà On Rape, de Laia Abril, en la que serà la primera exposició del projecte als Estats Units.
L’obra forma part d’A History of Misogyny, la recerca de llarg recorregut amb què Abril analitza les estructures socials, polítiques i institucionals que sostenen diferents formes de violència contra les dones. On Rape aborda la cultura de la violació sense limitar-se als casos individuals i posa el focus en els sistemes que permeten, silencien o normalitzen les agressions.
Altres fotògrafs i investigadors vinculats a Catalunya participaran en exposicions i festivals del Regne Unit, França i Portugal. Entre els noms programats hi ha Joan Fontcuberta, Joan Alvado, Anna Jornet, Natasha Christia, Manuel Outumuro i Txema Salvans.
Art digital, tecnologia i intel·ligència artificial
La projecció exterior també s’estén als territoris en què l’art dialoga amb les dades, la tecnologia i la intel·ligència artificial. La creació digital catalana serà present a Ars Electronica, a Àustria, una de les trobades mundials de referència en aquest àmbit, i al Festival Internacional de la Imagen de Colòmbia.
En diferents cites europees hi participaran Domestic Data Streamers, Playmodes, Taller Estampa, Lolo & Sosaku, Mónica Rikić i Laura Clos «Closca». Les seves propostes inclouen des d’instal·lacions immersives i experiments sonors fins a reflexions crítiques sobre l’automatització, els algoritmes i la manera com la tecnologia condiciona la percepció del món.
Aquesta presència resulta especialment significativa en un moment en què els límits entre arts visuals, disseny, ciència i innovació són cada vegada més permeables. Els festivals tecnològics s’han convertit en espais estratègics per establir col·laboracions, accedir a nous públics i donar continuïtat internacional als projectes.
Flores & Prats porten el seu «patrimoni emocional» a Bordeus
En arquitectura, una de les propostes principals és Emotional Heritage, la primera exposició monogràfica a França de l’estudi barceloní Flores & Prats. La mostra es pot visitar al centre d’arquitectura arc en rêve de Bordeus fins al gener de 2027.
L’exposició revisa la trajectòria de l’estudi i la seva manera d’entendre la rehabilitació arquitectònica. En lloc de tractar els edificis existents com simples estructures que cal conservar o substituir, Flores & Prats els interpreten com espais que acumulen memòria, usos i vincles emocionals. Maquetes, dibuixos i materials de treball permeten descobrir el procés que hi ha darrere dels seus projectes.
La llista de programacions internacionals inclou igualment la Biennale Gherdëina, a Itàlia; la Contour Biennale, a Bèlgica; el Festival d’Automne à Paris, i institucions com la Galeria Municipal do Porto, el Museum Haus Konstruktiv i la Kunsthalle Basel.
França, principal destinació
França concentra onze de les 36 programacions subvencionades i es converteix en la destinació principal de la convocatòria. La segueixen Itàlia, amb sis projectes, i Suïssa, amb quatre. La distribució confirma el pes dels circuits europeus, però la presència a Nova York i Colòmbia amplia l’abast de les propostes més enllà del continent.
Entre els més de cinquanta professionals inclosos en les diferents programacions també hi ha Lydia Ourahmane, Albert Serra, Eva Fàbregas, Franc Aleu, Joan Pallé, Dora García, Anna Moreno, Antoni Miralda, Antoni Muntadas, Eulàlia Rovira, Carlos Casas, Daniel Steegmann Mangrané, Jordi Antas, Àngels Miralda, Francesc Ruiz i Claudia Pagès Rabal.
Més enllà de la xifra, la selecció dibuixa un panorama creatiu divers, amb autors de diverses generacions i llenguatges. La coincidència de tants noms catalans en equipaments de referència no respon a una única exposició exterior, sinó a una xarxa de programacions independents. És precisament aquesta dispersió —en països, institucions i disciplines— la que mostra fins a quin punt la creació catalana està guanyant espai dins el mapa internacional de l’art contemporani.
