‘Tu em vas prometre una història d’amor’ i ‘L’alegria que passa’ es representaran en català amb sobretítols en xinès, mentre ‘Thauma’ hi portarà el seu univers visual sense paraules
El català sonarà aquest setembre als escenaris de Xangai. Entre els dies 5 i 20, la metròpoli xinesa acollirà vuit funcions de tres produccions sorgides de l’escena catalana: Tu em vas prometre una història d’amor, Thauma i L’alegria que passa. Una coincidència poc habitual que reunirà dramatúrgia contemporània, teatre visual i musical en una de les ciutats amb més activitat cultural de l’Àsia.
La presència catalana tindrà, a més, una dimensió lingüística remarcable. Tu em vas prometre una història d’amor i L’alegria que passa mantindran el català sobre l’escenari i incorporaran sobretítols en xinès. L’obra d’Helena Tornero també es podrà seguir amb sobretítols en anglès. Serà una de les primeres vegades que el públic xinès tindrà l’oportunitat d’assistir a una programació teatral en llengua catalana d’aquesta envergadura.
Les tres produccions compten amb el suport de l’Institut Ramon Llull i són fruit dels contactes establerts els darrers anys entre programadors xinesos i companyies, festivals i equipaments culturals de Catalunya.
Dues estrenes asiàtiques a l’ACT de Xangai
Tu em vas prometre una història d’amor i Thauma formaran part de l’ACT Shanghai Contemporary Theatre Festival, on totes dues celebraran la seva estrena asiàtica. El festival, organitzat pel Shanghai Dramatic Arts Centre, se celebra des del 2005 i s’ha convertit en un espai de connexió entre creadors internacionals, artistes locals i públic xinès.
L’ACT busca acostar a Xangai les propostes més innovadores de les arts escèniques contemporànies i, al llarg de dues dècades, ha consolidat una audiència jove i interessada en els nous llenguatges teatrals.
L’edició del 2026 té com a lema Cançons d’innocència i d’experiència, inspirat en l’obra homònima del poeta anglès William Blake. La programació es mou entre dues mirades que el festival considera oposades però complementàries: la capacitat de sorprendre’s davant del món i la reflexió que neix del temps, les pèrdues i l’experiència.
Les produccions catalanes encaixen en aquests dos extrems. Una es pregunta com es pot continuar parlant de l’amor en ple segle XXI; l’altra recupera la sorpresa com a origen de la imaginació.
Encara podem escriure una història d’amor?
La primera producció catalana que arribarà als escenaris xinesos serà Tu em vas prometre una història d’amor, escrita per Helena Tornero i dirigida per Israel Solà. El muntatge es representarà els dies 5 i 6 de setembre al D6 Studio del Shanghai Dramatic Arts Centre.
Produïda per la Sala Beckett i el Grec Festival de Barcelona 2025, l’obra parteix d’una pregunta aparentment senzilla: com es pot escriure una història d’amor al segle XXI? La resposta es desplega mitjançant una estructura fragmentada, amb diferents personatges, perspectives i escenaris.
Les històries transiten per Roma, París, Polònia i l’interior d’un tren. Al darrere de totes elles hi ha una persona que prova d’escriure sobre l’amor en un temps en què els relats romàntics tradicionals ja no semblen suficients per explicar la intimitat, el desig i les relacions contemporànies.
L’espectacle no busca reproduir una història sentimental convencional, sinó revisar els models amb què hem après a imaginar l’amor. El mateix festival xinès destaca que les preguntes plantejades per l’obra, tot i arribar de Catalunya, poden ressonar entre creadors i espectadors situats a l’altra punta del món.
Les funcions tindran una durada aproximada de noranta minuts i es faran en català amb sobretítols en xinès i anglès. Després de la representació del 5 de setembre hi haurà un col·loqui amb el públic. La programació també inclourà una conversa amb Helena Tornero i Víctor Muñoz, de la Sala Beckett.
‘Thauma’, una hora de teatre sense paraules
Els dies 9 i 10 de setembre serà el torn de Thauma, una creació de Magda Puig Torres i Andreu Martínez Costa, fundadors de la companyia La Mula. El muntatge es podrà veure al Drama Salon del Shanghai Dramatic Arts Centre i també hi celebrarà la seva estrena asiàtica.
Coproduïda pel Teatre Lliure i Nilak, Thauma és una proposta sense diàlegs ni argument convencional. Sobre l’escenari, objectes misteriosos, formes inesperades, cossos, llums i criatures estranyes semblen adquirir vida pròpia. Tot plegat construeix el que els seus creadors defineixen com un poema escènic.
El títol prové del grec antic i es pot traduir com a sorpresa, admiració o meravella. La peça parteix de la idea que la capacitat de pensar neix de l’estranyesa davant del món, però no intenta explicar aquest concepte amb paraules. Vol que l’espectador l’experimenti.
La Mula combina teatre visual, objectes, titelles, moviment i una escenografia treballada artesanalment. Les imatges no estan al servei d’una narració lineal, sinó que busquen activar la imaginació i provocar curiositat, humor, inquietud o fascinació.
L’espectacle dura aproximadament una hora i no necessita sobretítols perquè no conté diàlegs. La seva naturalesa visual li permet travessar fronteres lingüístiques i entrar en contacte directe amb el públic xinès. Després de cadascuna de les dues funcions se celebrarà un col·loqui amb els espectadors.
Dagoll Dagom porta Santiago Rusiñol a Xangai
La tercera producció catalana es presentarà fora de la programació de l’ACT. L’alegria que passa, l’adaptació musical del clàssic de Santiago Rusiñol produïda per Dagoll Dagom, ocuparà l’escenari del Shanghai Culture Square, un dels principals equipaments escènics de la ciutat.
El muntatge oferirà quatre funcions entre el 18 i el 20 de setembre. Té direcció escènica de Marc Rosich, direcció musical d’Andreu Gallén i direcció coreogràfica d’Ariadna Peya.
L’obra contraposa la vida grisa i rutinària d’un poble amb l’arribada d’una companyia d’artistes ambulants, que hi introdueix una promesa de llibertat, desig i canvi. L’adaptació de Dagoll Dagom trasllada el text modernista al llenguatge del musical contemporani, amb la música i la dansa com a motors de la història.
La seva representació a Xangai tindrà una càrrega simbòlica especial. Una obra fonamental del patrimoni literari català arribarà a un públic culturalment molt allunyat del context en què va ser escrita, però ho farà sense renunciar a la seva llengua. Les quatre funcions es representaran en català amb sobretítols en xinès.
El resultat d’un interès construït durant anys
La coincidència de tres produccions catalanes a Xangai en menys de tres setmanes no és un fenomen improvisat. Durant els darrers anys, programadors i responsables d’equipaments xinesos han visitat festivals, teatres i espais de creació de Catalunya per conèixer-ne els artistes i establir noves vies de col·laboració.
Aquests contactes han anat obrint les portes dels circuits culturals xinesos a la dramatúrgia contemporània, el teatre visual, els espectacles d’objectes i les produccions musicals creades a Catalunya. La programació d’aquest setembre confirma que aquell interès ja comença a convertir-se en una presència concreta als escenaris.
Xangai escoltarà una obra contemporània en català, descobrirà un univers visual que no necessita paraules i rebrà una nova lectura musical de Santiago Rusiñol. Tres maneres d’entendre el teatre que projecten internacionalment la creativitat catalana sense deixar la llengua a casa.
