En Xordi i la Xènia descobreixen que ingressar el botí al banc que acabes de robar no és una gran idea, que algunes lleis semblen simples recomanacions i que, a Yucatán, gairebé qualsevol animal pot amagar un bruixot
Aparcar damunt la vorera està malament. En Xordi ho sap, ho reconeix i fins i tot estaria disposat a participar en una jornada de sensibilització sobre mobilitat urbana. El que no pensa fer és pagar la multa. No cal radicalitzar-se.
Així comença el cinquè capítol dels RABiüts, el programa de RAB Ràdio que demostra que dues criatures de roba poden tenir més criteri que moltes criatures amb nòmina pública. Aquesta setmana, en Xordi i la Xènia viatgen des d’un banc de la Filadèlfia del segle XVIII fins a les llegendes maies de Yucatán, amb una parada inevitable a Barcelona, capital mundial de trobar noves maneres de no solucionar un problema.
El lladre que va tornar al banc amb els diners
El 31 d’agost de 1798, dos homes van entrar al Bank of Pennsylvania, a Filadèlfia, i se’n van endur 162.821 dòlars. Una fortuna que avui equivaldria aproximadament a 4,5 milions de dòlars o, segons els càlculs immobiliaris d’en Xordi, a un pis de trenta metres quadrats a Barcelona. Sense balcó, naturalment.
El robatori estava ben preparat. Els lladres no van deixar signes evidents d’entrada forçada i probablement van obrir la cambra cuirassada amb una clau falsa. Professionalitat, discreció i planificació. Tot semblava indicar que els responsables havien executat el cop perfecte.
Fins que va aparèixer Isaac Davis, el cervell de l’operació. O, més ben dit, el turmell de l’operació.
Després de participar en el robatori, Davis va començar a ingressar els diners. On? Al mateix banc que acabava de robar. Una maniobra financera tan sofisticada que el converteix en un candidat ferm al títol de pare fundador del blanqueig de capitals mal fet.
El banc, després d’una investigació d’una complexitat extraordinària, va sospitar d’aquell home sense recursos coneguts que apareixia amb una quantitat sorprenent de diners. Davis va acabar confessant. La conclusió històrica és clara: si robes un banc… No. La Xènia no permet completar aquesta frase. Els RABiüts són un programa educatiu, però fins a cert punt.
Quan una llei es converteix en PowerPoint
Després de l’efemèride inútil —però enormement instructiva—, el programa aterra a Barcelona. L’Ajuntament ha admès que prioritza la sensibilització i la informació abans que les inspeccions als establiments que incompleixen la normativa lingüística.
El cas va sortir arran de les denúncies presentades contra 76 establiments. El resultat sancionador va ser contundent: cap multa. La resposta municipal va consistir a informar, advertir i sensibilitzar.
En Xordi ho interpreta com una revolució del dret administratiu. Si aquesta fórmula funciona amb la normativa lingüística, per què no aplicar-la a tota la resta? Aparcar a la zona blava sense tiquet podria compensar-se amb tres fullets informatius. Saltar-se un semàfor vermell mereixeria una campanya de conscienciació. I deixar de pagar l’IBI quedaria resolt compartint a Instagram una infografia sobre la importància dels impostos municipals.
No seria un ciutadà insolvent, sinó un contribuent sensibilitzat.
La qüestió, però, és menys divertida del que sembla. La normativa no diu que estaria bé, si no és gaire molèstia, que els comerços utilitzessin el català. Estableix obligacions concretes, com ara que la retolació fixa sigui almenys en aquesta llengua.
Quan una administració opta indefinidament per informar en comptes de fer complir una norma, la llei corre el risc de deixar de ser una llei i convertir-se en un PowerPoint:
«Article primer: estaria bé. Article segon: si pot ser. Article tercer: ja ens direu alguna cosa. Article quart: entre tots fem ciutat.»
I el cinquè, inevitablement, queda reservat a l’etiqueta #Sensibilització.
Durant anys s’ha parlat de protegir, fomentar, promoure, impulsar i dinamitzar el català. Però quan arriba el moment de fer complir una norma que precisament el protegeix, tot queda en una conversa amable. És una política lingüística molt sostenible: no desgasta gens la llei.
De Barcelona a Yucatán, passant pels aluxes
Els RABiüts acaben la seva ruta a Mèxic, on RAB Ràdio Mèxic ha recuperat sis contes, llegendes i faules maies en català. Són històries tradicionals de les comunitats de Yucatán, preservades en llengua maia i traslladades ara al català.
La sèrie presenta criatures com els aluxes, uns éssers petits i entremaliats que s’assemblen força als protagonistes del programa, amb la diferència que els aluxes treballen. També hi apareix una senyora esquirol que ocupa un niu i després es nega a tornar-lo. Segons en Xordi, una mostra que a Yucatán ja coneixien l’especulació immobiliària molt abans que Barcelona.
La col·lecció inclou igualment les aventures de Joan el Gegant i el puma, el misteriós Bruixot gat, L’òliba i la història de La X-Tabay, una criatura que apareix de nit i atrau especialment els homes que tornen beguts a casa.
La Xènia en diu tradició oral maia. En Xordi ho compara amb les quatre de la matinada a la sortida de Luz de Gas. Cultura comparada, sosté ell. Antropologia aplicada.
Més enllà dels gags, la sèrie resumeix una de les idees essencials de RAB: Catalunya exterior no consisteix únicament a portar Catalunya pel món, sinó també a aconseguir que el món parli català.
I si una nit, enmig de Yucatán, algú veu una figura misteriosa sota una ceiba, sempre pot fer-li la pregunta decisiva: el rètol està almenys en català? En cas contrari, no cal espantar-se. Primer la sensibilitzarem.
