El Govern reconeix la projecció internacional del cuiner català Ferran Adrià i el lideratge científic de la directora del sincrotró ALBA Caterina Biscari
El cuiner Ferran Adrià i la física Caterina Biscari, directora del sincrotró ALBA, rebran les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya del 2026. El Govern distingeix així dues trajectòries que, des d’àmbits molt diferents, han contribuït a projectar Catalunya internacionalment i a convertir-la en un espai de referència per a la creativitat i el coneixement.
El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts la concessió de la màxima distinció honorífica que atorga la Generalitat. Segons l’executiu, les medalles reconeixen la trajectòria «extraordinària» d’Adrià i Biscari i la seva contribució al país. El president de la Generalitat, Salvador Illa, n’ha anunciat els noms mitjançant un vídeo publicat a les xarxes socials.
Les distincions es lliuraran el pròxim 8 de setembre, a les sis de la tarda, durant un acte institucional al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, encapçalat pel president del Govern. L’acte formarà part de les celebracions institucionals prèvies a la Diada Nacional de Catalunya.
Ferran Adrià, una revolució sorgida d’elBulli
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, Ferran Adrià és una de les figures més influents de la gastronomia contemporània. El Govern en reconeix especialment la capacitat transformadora i la contribució a la renovació del llenguatge culinari, una feina que va situar la cuina catalana entre els grans referents mundials.
Des d’elBulli, ubicat a cala Montjoi, a Roses, Adrià va impulsar una manera radicalment nova d’entendre la gastronomia. La seva recerca va modificar tècniques, processos de creació i formes de presentar els aliments, però també la mateixa concepció de l’experiència culinària. El restaurant va esdevenir un laboratori des del qual es qüestionaven les fronteres entre la cuina, la ciència, el disseny i l’art.
El treball desenvolupat per Adrià i el seu equip va exercir una influència profunda sobre diverses generacions de cuiners i creadors d’arreu del món. Més enllà dels plats i de les tècniques que van popularitzar el restaurant, el seu llegat també inclou una nova manera d’investigar, documentar i compartir el coneixement gastronòmic.
El Govern remarca que aquesta capacitat d’innovació va ajudar a consolidar la cuina catalana com una de les més prestigioses internacionalment. Durant anys, el nom d’elBulli va atreure professionals, crítics i amants de la gastronomia de nombrosos països fins a convertir Roses en un punt central del mapa culinari mundial.
Després del tancament d’elBulli com a restaurant, Adrià va continuar aquesta tasca al capdavant d’elBullifoundation. La fundació manté viu el llegat del projecte i treballa per estudiar la gastronomia com un camp de coneixement, ordenar-ne els processos creatius i oferir eines que puguin ser útils als professionals del sector.
La Medalla d’Or de la Generalitat se suma a una llarga llista de reconeixements. Adrià ha rebut, entre altres distincions, el Premi Nacional de Gastronomia al Millor Cap de Cuina, la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit Turístic i la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts. A aquests guardons personals cal afegir-hi els nombrosos premis que van acreditar elBulli com el millor restaurant del món.
Caterina Biscari, lideratge científic des de Catalunya
La segona persona distingida aquest 2026 és Caterina Biscari, directora del sincrotró ALBA des del 2012. El Govern en destaca el lideratge científic i la contribució decisiva a consolidar aquesta infraestructura, situada a Cerdanyola del Vallès, com un centre internacional de referència.
Nascuda a Sicília i doctora en Física, Biscari va desenvolupar una part important de la seva trajectòria en algunes de les principals institucions científiques europees abans d’arribar a Catalunya. Va treballar al CERN, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear, i als Laboratoris Nacionals de Frascati, a Itàlia.
També va participar en projectes com el Centre Nacional d’Hadroteràpia Oncològica de Pavia, dedicat a aplicar tecnologies avançades al tractament del càncer. Aquesta experiència en grans infraestructures i equips científics internacionals va precedir la seva incorporació a l’ALBA, que dirigeix des de fa catorze anys.
Sota la seva direcció, el sincrotró s’ha consolidat com una de les infraestructures científiques més importants de Catalunya i del sud d’Europa. Les seves instal·lacions permeten estudiar la matèria a escala atòmica i molecular mitjançant una llum de gran intensitat, amb aplicacions en àmbits molt diversos.
La recerca que es desenvolupa a l’ALBA té incidència en disciplines com la biomedicina, els nous materials, la nanotecnologia, l’energia, el medi ambient i l’estudi del patrimoni cultural. La infraestructura acull investigadors de procedències diverses i facilita projectes que requereixen una tecnologia difícilment accessible en laboratoris convencionals.
El Consell Executiu considera que Biscari ha contribuït a reforçar la projecció exterior de la ciència feta des de Catalunya i a connectar el sistema català de recerca amb les principals xarxes europees. La seva trajectòria també l’ha convertida en una figura destacada dins els espais internacionals de coordinació i decisió científica.
El Govern posa igualment en relleu el paper de la física italiana en la visibilització de les dones dins la ciència. La seva presència al capdavant d’una infraestructura de la dimensió de l’ALBA representa un referent femení en un sector on les dones encara tenen menys presència en els càrrecs de màxima responsabilitat.
Dues trajectòries amb una mirada internacional
Amb la concessió de les medalles a Ferran Adrià i Caterina Biscari, la Generalitat reconeix dues personalitats vinculades per la innovació i la recerca constant, malgrat haver desenvolupat la seva carrera en camps aparentment allunyats.
Adrià va convertir un restaurant de la Costa Brava en un centre mundial de creativitat gastronòmica. Biscari ha contribuït a fer del sincrotró ALBA una infraestructura oberta a la comunitat científica internacional. Tots dos representen, segons el Govern, la capacitat de generar coneixement des de Catalunya i compartir-lo amb el món.
