Salvador Illa signa acords amb les regions de Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Lviv, mentre Jaume Collboni renova l’aliança entre Barcelona i la capital ucraïnesa
Catalunya i Barcelona han reforçat aquest dijous des de Kíiv el seu compromís polític, humanitari i econòmic amb Ucraïna. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha formalitzat acords de cooperació amb tres regions del país, mentre que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha renovat amb el batlle de Kíiv, Vitali Klitxkó, el conveni que uneix les dues capitals des del 2022.
Tots dos han arribat a Kíiv en tren des de Varsòvia, acompanyats pel conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. La coincidència de les dues delegacions ha donat a la visita una dimensió institucional singular, en un moment d’intensificació dels atacs russos contra infraestructures i població civil.
Illa, primer president de Catalunya que visita oficialment Ucraïna des de l’inici de la invasió russa, ha vinculat directament la defensa del país amb el futur del continent. “Els ucraïnesos no només es defensen a ells mateixos, sinó que ens defensen a tots els europeus”, ha afirmat a la seva arribada a la capital.
Tres acords per a la reconstrucció d’Ucraïna
La Generalitat ha establert un marc estable de cooperació amb Zaporíjia, Dnipropetrovsk i Lviv, tres territoris especialment afectats per les conseqüències humanitàries, econòmiques i socials de la guerra. Els compromisos inclouen des de la reconstrucció d’infraestructures fins a la salut, l’energia, la recuperació industrial i l’acostament d’Ucraïna a la Unió Europea.
Amb Zaporíjia, una de les regions més castigades pel conflicte, s’ha signat un memoràndum d’entesa per intensificar l’assistència a la població i estudiar la participació catalana en la rehabilitació d’infraestructures crítiques. La cooperació també abraçarà la recuperació dels serveis essencials i la reactivació de l’activitat econòmica i industrial.
L’acord amb Dnipropetrovsk se centrarà en la reconstrucció i la recuperació local, però també en la integració europea d’Ucraïna. Catalunya oferirà cooperació en àmbits com l’eficiència energètica i la salut, dos sectors especialment pressionats després d’anys d’atacs i destrucció.
En el cas de Lviv, les dues administracions han signat una carta d’intencions per reforçar les relacions institucionals i facilitar l’intercanvi de coneixement. L’objectiu és contribuir tant a la resposta immediata davant la guerra com a la revitalització econòmica i social del territori a mitjà termini.
Durant la visita, Illa també té previstes reunions amb representants de la Federació d’Empresaris d’Ucraïna, l’ambaixadora de la Unió Europea i diverses activistes polítiques i socials. L’agenda inclou igualment un acte de reconeixement a la tasca humanitària que desenvolupa sor Lucía Caram al país.
Suport a l’entrada d’Ucraïna a la Unió Europea
El president ha reiterat el suport de Catalunya a l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea i ha defensat que el procés avanci “al més aviat possible”. També s’ha mostrat partidari de destinar els actius russos immobilitzats a finançar la reconstrucció del país.
Illa ha reclamat igualment la fi dels atacs contra civils, intensificats els darrers dies. “El futur d’Ucraïna és el futur d’Europa i de Catalunya”, ha remarcat, situant la cooperació catalana dins d’un compromís europeu més ampli.
Barcelona i Kíiv amplien l’aliança iniciada el 2022
Paral·lelament, Jaume Collboni i Vitali Klitxkó han renovat l’acord de col·laboració entre Barcelona i Kíiv. El nou document dona continuïtat a l’aliança establerta l’any 2022 i amplia els àmbits de treball conjunt.
La cooperació inclourà projectes de resiliència energètica, accessibilitat, urbanisme, educació, salut, cultura, transport i seguretat pública. Després de la signatura, Barcelona ha lliurat a Kíiv material i vehicles dels Bombers procedents del darrer comboi enviat des de la capital catalana.
Collboni ha explicat que la missió pretén contribuir al manteniment de la vida quotidiana en una ciutat sotmesa a l’amenaça constant dels atacs russos. L’alcalde ha destacat la capacitat de resistència de la població i el funcionament de les institucions, les escoles i els hospitals malgrat la guerra.
“Avui mateix renovem l’acord de col·laboració entre les nostres ciutats”, ha assenyalat Collboni com a exemple que Kíiv continua activa i manté obertes les seves relacions internacionals.
De Sarajevo a Kíiv
La visita de l’alcalde forma part d’una missió que va començar diumenge a Sarajevo. Collboni ha establert un paral·lelisme entre el suport que Barcelona va oferir a la capital bosniana durant el setge dels anys noranta i l’actual cooperació amb Kíiv.
“Cap ciutat europea que sigui atacada ha de ser obviada ni oblidada per la resta de ciutats europees”, ha defensat. Aquesta idea inspira una diplomàcia municipal que Barcelona vol orientar cap a la cultura de la pau, la defensa dels serveis públics i la col·laboració entre societats civils.
Des del 2023, Kíiv és una ciutat prioritària dins del programa de subvencions de Barcelona destinat a organitzacions no governamentals. La renovació de l’acord ha de facilitar nous projectes entre entitats de totes dues capitals, tant a Ucraïna com a Catalunya.
L’agenda de Collboni a Kíiv es completarà amb una intervenció davant el plenari extraordinari de l’Ajuntament de la ciutat, convocat en plena escalada dels bombardejos russos. La presència conjunta del Govern i de l’Ajuntament de Barcelona evidencia la voluntat de convertir la solidaritat amb Ucraïna en acords concrets i en una cooperació preparada per a la reconstrucció del país.
