Els Totxos han convertit els castells en un punt de trobada entre catalans i francesos a Occitània. En només tres anys, la colla ha completat bona part de la gamma de sis i ha construït una comunitat intergeneracional al voltant del Casal Català de Tolosa
Els castells poden ser una tradició, una afició o una manera d’entendre la vida col·lectiva. Fora de Catalunya, però, també es converteixen en una poderosa eina per mantenir el vincle amb el país, fer comunitat i acostar la cultura catalana a persones que no hi havien tingut mai cap contacte.
Aquesta és la història dels Castellers de Tolosa, coneguts com els Totxos, una de les colles internacionals que més ha crescut tècnicament durant els darrers anys. La presidenta de l’entitat, Marta Marimon, i el cap de colla, Lluís Armengol, han explicat aquesta evolució en una entrevista al programa Aletes arreu del món, de RAB Ràdio.
La colla va començar a caminar a finals del 2022 i, en poc més de tres anys, ha passat de reunir una quinzena de persones a descarregar bona part de la gamma de sis. Més enllà dels resultats, els Totxos han aconseguit una fita encara més valuosa: que catalans, francesos i persones d’altres procedències facin seus els castells.
Una colla nascuda gairebé per casualitat
La idea de crear una colla castellera a Tolosa feia temps que rondava pel cap de Marimon i Armengol, que aleshores compartien pis. Ell havia format part durant prop de quatre anys dels Castellers de Sant Cugat, els Gausacs, i coneixia de prop el funcionament tècnic d’una colla. Ella no tenia experiència castellera, però mantenia una vinculació estreta amb el Casal Català de Tolosa.
L’empenta definitiva va arribar després de la pandèmia, quan van trobar a Facebook el missatge d’un casteller de París que es traslladava a Tolosa i preguntava si hi havia alguna colla a la ciutat. No n’hi havia, però la pregunta va servir per convocar una primera reunió a través dels canals de la comunitat catalana local.
Els Totxos van néixer des del primer moment com una activitat del Casal Català de Tolosa, i no com una associació independent. Aquesta estructura els va proporcionar una base social, capacitat de comunicació i suport per accedir a espais, finançament i subvencions. La colla es va convertir així en el segon projecte casteller actiu dins l’estat francès, després dels Castellers de París. Revista Castells ja en va documentar l’arrencada el desembre del 2023.
Per què es diuen els Totxos?
El sobrenom de la colla connecta directament amb Tolosa de Llenguadoc, coneguda com la Ciutat Rosa pel color terracota dels maons que caracteritzen bona part del seu centre històric. El totxo és, alhora, un símbol de la ciutat que els acull i un element de construcció, una doble referència que encaixa amb l’essència castellera.
El color també va inspirar la camisa de la colla, mentre que la facilitat per pronunciar “Totxos” tant en català com en francès va acabar de convèncer-ne els impulsors.
Aquesta convivència entre les dues llengües també es reflecteix als assajos. Amb l’arribada de participants francesos sense coneixements previs sobre Catalunya, les explicacions tècniques es van començar a fer majoritàriament en francès, especialment perquè les instruccions de seguretat han de ser enteses per tothom. La terminologia castellera, en canvi, s’ha mantingut en català.
La comunicació de la colla combina totes dues llengües i ja hi ha membres francesos que s’han interessat per aprendre català. Paraules, expressions i indicacions que inicialment resultaven desconegudes han acabat entrant en el vocabulari habitual dels assajos.
Una colla de famílies, estudiants i castellers de fins a 80 anys
Un dels punts forts dels Totxos és la diversitat d’edats. A diferència d’altres colles internacionals formades principalment per estudiants catalans que només resideixen temporalment a l’exterior, a Tolosa hi ha diverses famílies, canalla d’entre sis i tretze anys, joves, adults i persones de més de setanta anys. Fins i tot tenen un casteller de prop de 80 anys.
El gruix principal se situa entre els vint i els trenta-cinc anys, però el caràcter intergeneracional permet mantenir l’activitat durant els mesos d’estiu, quan una part dels estudiants marxa de la ciutat.
També hi ha parelles joves de la colla que han començat a tenir fills. “Tenim enxanetes en construcció”, ironitza Marimon durant l’entrevista.
Del primer 3 de 6 a l’ambició de continuar pujant
El creixement tècnic dels Castellers de Tolosa s’ha accelerat especialment durant el darrer any i mig. La colla ha completat bona part de la gamma de sis i ha descarregat estructures com el 3 de 6, el 4 de 6, el 3 de 6 amb agulla i la torre de 6.
La introducció d’un segon dia d’assaig ha estat determinant. La sessió dels dilluns permet treballar individualment, formar nous castellers i preparar estructures que després es porten a l’assaig general dels dimecres. A això s’hi afegeixen el boca-orella i el bon ambient intern, que han ajudat a incorporar nous membres.
“El 98% dels castellers no havia fet castells abans”, assenyala Marimon. Alguns ni tan sols coneixien aquesta tradició abans d’arribar a la colla. Armengol recorda l’emoció dels participants francesos després de descarregar el primer 3 de 6: “Quan veus gent que fa un any no sabia què eren els castells i que ara plora perquè n’hem descarregat un, t’adones que els castells tenen alguna cosa”.
El repte dels locals i el finançament
Trobar un espai adequat és una de les principals dificultats per a qualsevol colla castellera de l’exterior. Cal un local gran, amb prou alçada, ben comunicat amb transport públic i preparat per treballar amb seguretat.
Els Totxos assagen en espais vinculats al Casal Català i al Centre Cultural Bonnefoy, on van trobar un projecte interessat en les arts i en les activitats intergeneracionals. El canvi a un local més cèntric i ampli també els ha proporcionat més visibilitat i ha facilitat l’arribada de nous participants.
La colla es finança amb el suport del Casal, petites activitats pròpies i actuacions remunerades en festes locals d’Occitània. En territoris sense tradició castellera, aquestes exhibicions sovint són percebudes com un espectacle o una animació cultural. Per als Totxos, però, continuen sent diades planificades amb objectius tècnics propis.
El pilar de cinc i els castells de set, a l’horitzó
Després de l’actuació de represa a Pamiers, celebrada el 29 d’agost, els Totxos afronten un calendari de tardor que inclou la Diada dels Pirineus a Ordino, una trobada amb la Jove de Sitges i la Fira de Sant Andreu de Vinsà.
La colla havia volgut participar també en la trobada de colles internacionals del Concurs de Castells de Tarragona, però finalment va quedar fora de la llista. Davant el cost del desplaçament i la impossibilitat de fer-hi una actuació completa, els tolosans van descartar el viatge.
La mirada ja està posada en la trobada internacional prevista a Andorra el 2027. El pilar de cinc és l’estructura que tenen més avançada, mentre que els castells de set es treballen de manera puntual com un objectiu de futur. Armengol demana prudència, però admet que les primeres proves conviden a l’optimisme.
L’entrevista completa amb Marta Marimon i Lluís Armengol es pot veure a Aletes arreu del món, al canal de YouTube de RAB Ràdio.
