L’indicador encadena dos mesos de pujades i se situa en màxims de gairebé dos anys, però la demanda per comprar habitatge es manté forta malgrat l’encariment del finançament
L’euríbor torna a mirar cap al 3%. L’indicador que marca el preu de milions d’hipoteques variables tancarà l’agost al voltant d’aquest nivell, després de dos mesos consecutius de pujades i en la cota més elevada des de la tardor del 2024. El moviment anticipa quotes més cares per a les hipoteques variables que es revisin ara, però, de moment, no sembla suficient per frenar un mercat immobiliari que continua pressionat per l’escassetat d’habitatge i els preus elevats del lloguer.
La dada definitiva d’agost es coneixerà aquest dilluns, després de jornades en què l’euríbor diari ja ha superat el 3%. El 2,9% mensual no es veia des del setembre del 2024.
El canvi de tendència arriba, a més, en un moment delicat per als tipus d’interès. El Banc Central Europeu es prepara per tornar a examinar la seva política monetària al setembre enmig de les pressions inflacionistes vinculades, entre altres factors, a l’encariment de l’energia provocat pel conflicte a l’Orient Mitjà. Per als hipotecats, la qüestió és molt més concreta: quant més hauran de pagar cada mes?
Les hipoteques variables tornen a quedar exposades
La pujada de l’euríbor afecta principalment els préstecs a tipus variable, perquè la quota es calcula habitualment sumant un diferencial bancari a aquest indicador.
Per tant, quan arriba el moment de revisar la hipoteca —normalment cada sis o dotze mesos—, un euríbor més alt es tradueix en una quota superior.
David Serra, agent hipotecari i soci d’H2B, relativitza, però, l’impacte de l’increment actual. Considera que l’euríbor hauria de registrar una pujada molt més pronunciada perquè provoqués un canvi substancial en les quotes a llarg termini.
L’escenari tampoc no és comparable, segons Serra, amb el viscut el 2022 després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, quan la inflació i els tipus d’interès van experimentar una escalada extraordinàriament ràpida. Això no significa, però, que els titulars d’hipoteques variables puguin ignorar el canvi de tendència.
Tipus fix: torna a ser el refugi?
Davant la perspectiva que els tipus continuïn sota pressió, els especialistes consultats per l’ACN recomanen estudiar el pas cap a una hipoteca a tipus fix, especialment si les entitats financeres mantenen les ofertes actuals.
“Si aconsegueixen una hipoteca per sobre del 2,5% fixa s’estalviaran molts diners”, assegura Serra, que recomana als clients amb préstecs variables o mixtos que segueixin de prop l’evolució del mercat durant els pròxims mesos.
La recomanació reflecteix un canvi profund respecte d’anys enrere. Les hipoteques fixes ja són majoritàries a l’Estat espanyol. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística disponibles, el 61,7% de les hipoteques sobre habitatges signades al juny eren a tipus fix.
Fa una dècada, el panorama era pràcticament l’invers i les hipoteques variables dominaven clarament el mercat.
L’objectiu del tipus fix és senzill: eliminar la incertesa. El client sap des del primer dia quina quota pagarà, independentment del que faci l’euríbor. A canvi, aquesta seguretat pot comportar un tipus inicial superior al d’algunes ofertes variables.
Per què la compra d’habitatge no es frena?
La paradoxa és que ni la pujada del preu dels habitatges ni l’encariment progressiu del crèdit estan aconseguint, ara per ara, enfonsar la demanda. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, considera que el mercat s’està mostrant “poc sensible” a l’evolució de l’euríbor.
Una eventual nova pujada dels tipus d’interès podria provocar una certa frenada, admet, però no necessàriament un daltabaix en la concessió d’hipoteques.
La raó principal és estructural. “Hi ha una demanda molt sòlida, molt consistent. Hi ha una necessitat real de comprar habitatge i encara que pugin els tipus d’interès i els preus, aquesta demanda existeix”, explica Gorgues.
I a aquesta demanda s’hi afegeix un altre factor: la falta d’oferta.
Quan surten habitatges al mercat en zones amb molta pressió compradora, continuen trobant comprador malgrat unes condicions financeres menys favorables que fa uns mesos.
El lloguer també empeny cap a la compra
Els preus del lloguer són l’altre element que ajuda a explicar la resistència del mercat hipotecari.
Per a una part de les famílies que disposen dels estalvis necessaris per afrontar l’entrada d’un habitatge, pagar una hipoteca continua apareixent com una alternativa davant d’un mercat del lloguer car i amb poca oferta.
Això fa que el comportament de l’euríbor ja no expliqui per si sol l’evolució de les compravendes.
Fa uns anys, un fort augment dels tipus podia expulsar ràpidament una part considerable dels compradors. Ara, l’escassetat d’habitatge, la demanda acumulada i les dificultats per accedir al lloguer introdueixen més variables en l’equació.
Setembre, un mes clau
La mirada del mercat estarà posada ara en Frankfurt i Berlín. El Banc Central Europeu afrontarà al setembre una nova decisió sobre els tipus després que la inflació hagi tornat a quedar pressionada per l’encariment energètic. Els analistes consultats donen per probable una nova pujada de 0,25 punts percentuals.
Si es confirma, l’euríbor podria mantenir la pressió alcista durant les pròximes setmanes.
Per als hipotecats amb tipus variable, això significa tornar a mirar una dada que durant un temps havia deixat de provocar grans titulars. Per als qui busquen habitatge, la situació és diferent: el crèdit pot ser més car, però els preus elevats del lloguer i la falta d’oferta continuen mantenint viva la demanda de compra.
L’euríbor torna a pujar. De moment, però, el mercat immobiliari no sembla disposat a seguir-lo en la frenada.
