Les efemèrides de la setmana recorren gairebé mil anys d’història: de la consagració de la catedral romànica de Vic a la independència d’Estònia, Letònia i Lituània, passant per Mary Santpere, l’autogovern aranès, Viking 2, Vicent Andrés Estellés i la prohibició de La Santa Espina.
Les efemèrides del 31 d’agost al 6 de setembre connecten episodis aparentment molt allunyats, però units per una mateixa voluntat de deixar empremta. Aquesta setmana viatgem de l’arquitectura romànica a l’exploració de Mart, de la memòria cultural catalana a la defensa de l’autogovern i de la repressió política a la recuperació de la sobirania.
31 d’agost: la consagració de la catedral romànica de Vic
El 31 d’agost de 1038 es va consagrar la nova catedral romànica de Sant Pere de Vic, impulsada pel bisbe i abat Oliba. La cerimònia va comptar amb la presència de Guifré, arquebisbe de Narbona, i dels bisbes d’Elna, Barcelona, Urgell i Carcassona.
L’edifici formava part de la gran renovació religiosa, política i cultural promoguda per Oliba, una de les personalitats més influents de la Catalunya medieval. La catedral romànica va ser substituïda al segle XVIII pel temple neoclàssic actual, però encara se’n conserven dos elements fonamentals: la cripta i el campanar, situat més enrere respecte de la façana moderna. La història del conjunt està documentada pel mateix Bisbat de Vic.
1 de setembre: neix Mary Santpere, la reina del Paral·lel
L’1 de setembre de 1913 naixia a Barcelona Maria Santpere i Hernáez, coneguda artísticament com a Mary Santpere. Actriu, vedet, cantant, humorista i presentadora, es convertiria en una de les figures més estimades i inclassificables de l’espectacle català.
Filla de l’actor Josep Santpere, una de les grans personalitats del vodevil barceloní, Mary va créixer envoltada de teatre. Va treballar als escenaris, el cinema, el circ, la ràdio i la televisió, sempre amb un sentit de l’humor que trencava els models femenins del seu temps. Ella mateixa es definia com una “estrella antitòpics”. La seva trajectòria va acabar convertint-la en la reina indiscutible del Paral·lel barceloní, tal com recorda el documental que li va dedicar RTVE.
2 de setembre: la darrera sessió del Conselh Generau d’Aran
El 2 de setembre de 1827, el Conselh Generau d’Aran es va reunir per darrera vegada abans de la desaparició de les institucions pròpies de la Vall. Aquell organisme d’autogovern estava format per sis consellers i sis prohoms, un per cadascun dels terçons aranesos.
El Conselh administrava els afers comuns, defensava els privilegis de la Vall i protegia un sistema polític propi que havia sobreviscut fins i tot al Decret de Nova Planta. La seva última reunió no va comportar una supressió legal immediata: el règim aranès va ser abolit formalment el 1834. L’autogovern no es recuperaria institucionalment fins al final del segle XX. L’Enciclopèdia Catalana documenta aquesta darrera sessió i la singularitat de l’organització política aranesa.
3 de setembre: Viking 2 aterra a Mart
El 3 de setembre de 1976, el mòdul d’aterratge de Viking 2 arribava amb èxit a Utopia Planitia, una extensa plana de l’hemisferi nord de Mart. La missió havia entrat en òrbita marciana unes setmanes abans i formava part d’un ambiciós programa científic compartit amb Viking 1.
Viking 2 va enviar milers d’imatges de la superfície, va estudiar l’atmosfera i el sòl i va dur a terme experiments concebuts per detectar possibles indicis de vida. Els resultats no van aportar proves definitives de microorganismes, però sí una activitat química inesperada que va condicionar les missions posteriors. La sonda va continuar transmetent informació fins al 1980, molt més enllà de la durada prevista inicialment, segons la NASA.
4 de setembre: neix Vicent Andrés Estellés
El 4 de setembre de 1924 naixia a Burjassot, a l’Horta de València, Vicent Andrés Estellés, una de les veus més poderoses de la poesia catalana contemporània.
Fill del forner del poble, Estellés va començar a escriure molt jove i va combinar durant dècades la literatura amb el periodisme. La vida quotidiana, l’amor, la mort, la fam, la repressió i la identitat col·lectiva travessen una obra extensa que va trobar una gran projecció amb títols com Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys.
La seva poesia parla des del carrer i des de la vida ordinària, amb un llenguatge directe, sensual i profundament vinculat al poble valencià. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana recull la seva trajectòria literària i periodística.
5 de setembre: Espanya prohibeix La Santa Espina
El 5 de setembre de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, el governador civil i militar de Barcelona, el general Carlos de Lossada, va prohibir la interpretació pública de La Santa Espina.
La sardana, amb música d’Enric Morera i text d’Àngel Guimerà, formava part de la sarsuela homònima estrenada el 1907. Amb el pas dels anys, però, s’havia convertit en una peça de gran càrrega simbòlica per la seva afirmació de la catalanitat.
Les autoritats espanyoles consideraven que la composició havia esdevingut un himne polític i van impedir que es toqués o es cantés als carrers, teatres, societats i aplecs. La prohibició, documentada per la revista Enderrock, va contribuir encara més a convertir La Santa Espina en un símbol de resistència cultural.
6 de setembre: l’URSS reconeix la independència de les nacions bàltiques
El 6 de setembre de 1991, el Consell d’Estat de la Unió Soviètica va reconèixer formalment la independència d’Estònia, Letònia i Lituània.
Les tres nacions havien estat ocupades i annexionades per l’URSS el 1940. Mig segle després, les mobilitzacions populars, la Revolució Cantada i la Via Bàltica van demostrar l’existència d’una voluntat política que el poder soviètic ja no podia contenir.
Lituània havia restaurat la independència el març de 1990, mentre que Estònia i Letònia van completar el procés l’agost de 1991, després del fracàs del cop d’estat de Moscou. El reconeixement soviètic del 6 de setembre confirmava que ja no hi havia marxa enrere i accelerava la desintegració definitiva de l’URSS. Un document del Consell de Seguretat de les Nacions Unides deixa constància explícita d’aquell reconeixement.
Les efemèrides del 31 d’agost al 6 de setembre ens recorden que la història es construeix des de molts espais: una catedral, un escenari, una institució de govern, la superfície d’un altre planeta, un poema, una sardana o una cadena humana. Set dates diferents que continuen explicant-nos qui som i com els pobles preserven la memòria, la cultura i la llibertat.
Les efemèrides de RAB són un espai creat per Josep Cuscó i dedicat a mantenir viva la memòria històrica.
