Catalunya tanca l’estiu turístic, la indústria catalana explora el sector de la defensa, el Parlament i la compra especulativa d’habitatges, la crisi de Ceuta i el «sí» mínim en referèndum islandès

Catalunya tanca una temporada turística marcada per l’eclipsi,

El sector turístic català tanca l’estiu amb satisfacció i ocupacions elevades a bona part del país, malgrat l’encariment dels allotjaments i la tendència dels visitants a fer estades més curtes. Els hotels van superar els 2,7 milions de viatgers al juliol, una xifra rècord, mentre que els càmpings preveuen arribar als 22 milions de pernoctacions durant el conjunt de l’any. La Costa Daurada, les Terres de l’Ebre, la Costa Brava i el Maresme han registrat ocupacions d’entre el 85% i el 95% en els moments de més demanda.

L’eclipsi solar del 12 d’agost va impulsar especialment les reserves a les comarques de Lleida, mentre que les onades de calor van disparar el consum elèctric dels càmpings i van reduir l’afluència als restaurants durant les hores centrals del dia. El balanç positiu conviu amb un augment dels preus hotelers del 33,9% respecte del 2019 i amb una despesa més continguda en la restauració.

La indústria catalana explora les oportunitats del sector de la defensa

Més d’un centenar d’empreses catalanes vinculades a l’automoció estan interessades a participar en projectes del sector de la defensa, segons el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya. Les companyies consideren que la fabricació de components, el manteniment de vehicles pesants, la robòtica, els sensors i els simuladors d’entrenament són àmbits en què poden aprofitar tecnologies que ja utilitzen amb finalitats civils. El sector veu aquesta diversificació com una possible via per protegir llocs de treball davant l’electrificació, la competència xinesa i el risc de deslocalització, tot i que admet que els resultats no arribarien fins d’aquí a uns quants anys.

La defensa representa actualment prop del 0,51% del PIB català, genera uns 1.800 milions d’euros de valor afegit brut i ocupa 28.000 persones. Un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona calcula que duplicar-ne la dimensió fins al 2030 podria crear 10.000 llocs de treball qualificats.

El Parlament reprèn el curs amb la regulació de la compra especulativa

El Parlament iniciarà el nou curs polític amb el repte de reformular la proposició de llei destinada a limitar la compra especulativa d’habitatges. El Consell de Garanties Estatutàries considera que el redactat actual pot vulnerar el dret a la propietat privada i la llibertat d’empresa, motiu pel qual el Govern presentarà una nova proposta a ERC, els Comuns i la CUP per reforçar-ne la seguretat jurídica.

La cambra també haurà d’abordar la reforma del reglament impulsada pel PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP per blindar les sancions als diputats que pronunciïn discursos d’odi. El curs inclourà un debat monogràfic sobre educació, la possible compareixença del president Salvador Illa per l’error en la mostra catalana de l’informe PISA 2025 i la tramitació de 14 projectes de llei i 44 proposicions de llei. El debat de política general se celebrarà entre el 29 de setembre i l’1 d’octubre.

La crisi migratòria de Ceuta entra en una nova fase política, judicial i europea

La Comissió Europea ja treballa en la petició d’ajuda presentada pel govern de l’Estat espanyol per gestionar les persones migrants que continuen a Ceuta després de l’entrada massiva del 30 i 31 de juliol. L’assistència podria implicar Frontex, Europol i l’Agència d’Asil de la UE en les tasques d’identificació, tramitació d’expedients, vigilància fronterera i retorns, que el comissari europeu Magnus Brunner ha situat com a prioritat. Paral·lelament, el PP ha anunciat que es personarà en la causa oberta a l’Audiència Nacional i ha demanat la compareixença al Senat de la directora del CNI per aclarir quina informació tenia el govern espanyol abans de la crisi.

Als carrers de Ceuta, més d’un centenar de persones s’han manifestat pacíficament contra la gestió de l’executiu de Pedro Sánchez, mentre una seixantena d’embarcacions procedents del sud de l’Estat espanyol han arribat a la ciutat per reclamar la devolució dels migrants. Mentrestant, continua augmentant el nombre de persones instal·lades a la platja d’El Trampolín a l’espera que es resolguin els seus expedients.

El «sí» manté un avantatge mínim en el referèndum islandès sobre la Unió Europea

El «sí» a reprendre les negociacions d’adhesió d’Islàndia a la Unió Europea obtenia el 50,9% dels vots, davant del 49,1% del «no», quan s’havia escrutat prop del 60% del referèndum. El suport a tornar a negociar amb Brussel·les era majoritari a Reykjavík, mentre que el rebuig dominava a les tres circumscripcions rurals. El resultat encara podia canviar perquè faltaven cinc circumscripcions per completar el recompte i quedava per incorporar el vot anticipat, que representa prop del 23% de l’electorat. Islàndia va sol·licitar l’ingrés a la UE el 2009, però va suspendre les converses quatre anys després.

Una victòria del «sí» no comportaria l’adhesió automàtica, sinó la represa de les negociacions i la celebració d’un segon referèndum sobre l’acord final. La pesca, la sobirania nacional, l’augment del cost de la vida i la seguretat a l’Atlàntic Nord han centrat la campanya.