L’opció Pirineus Catalans queda en segon lloc, a només cinc punts del nom actual, en una consulta marcada per una participació del 10,4%
El departament de la Catalunya del Nord mantindrà el nom administratiu de Pirineus Orientals. Aquesta ha estat l’opció més votada en la consulta ciutadana impulsada pel Consell Departamental, amb un 47,21% dels sufragis. Pirineus Catalans, l’única proposta que incorporava explícitament la identitat catalana, ha quedat en segon lloc amb un 42,15%.
La tercera denominació sotmesa a votació, Pirineus Mediterranis, ha obtingut el 10,64% dels suports. Aquesta opció havia despertat un interès particular entre alguns sectors vinculats a la promoció turística del territori.
El resultat manté, per tant, la denominació establerta l’any 1790, durant la Revolució Francesa. Malgrat la victòria del nom actual, la consulta evidencia un suport significatiu a la introducció de la catalanitat en la denominació administrativa del departament: la diferència entre les dues opcions més votades ha estat de poc més de cinc punts.
Una participació limitada
La consulta estava oberta a les persones majors d’edat registrades com a residents al departament, que comprèn el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda.
Dels prop de 384.000 electors que podien participar-hi, ho han fet 38.178, cosa que situa la participació en el 10,4%. Les votacions van començar el 22 de juny per correu postal i l’1 de juliol per internet, i es van tancar el 15 d’agost.
El recompte s’ha dut a terme a la seu del Consell Departamental, a Perpinyà. Durant el procés s’ha comprovat que no hi hagués vots duplicats entre les dues modalitats de participació.
La presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, ha afirmat que la ciutadania ha expressat la voluntat de conservar el nom actual. Alhora, ha remarcat que el resultat obtingut per Pirineus Catalans confirma “el fort arrelament de la nostra catalanitat”.
Malherbe ha defensat que mantenir la denominació oficial no implica renunciar a la identitat catalana, que es manifesta en la llengua, la cultura, el patrimoni i les relacions transfrontereres.
País Català, absent de la votació
Pirineus Catalans era l’única de les tres opcions que incorporava una referència directa a la catalanitat. La proposta havia rebut el suport d’entitats com la Bressola, Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural.
La denominació País Català, utilitzada socialment i visible als rètols d’entrada de nombrosos municipis nord-catalans, no es va incloure entre les opcions. Aquesta absència va provocar les crítiques de diverses organitzacions i sectors del catalanisme polític.
El moviment Sí al País Català va reclamar que el nom fos incorporat a la consulta o que es cancel·lés la votació. El seu coordinador, Jordi Vera, va considerar que el procés deixava fora una de les denominacions amb més suport popular i va atribuir-ne l’exclusió a una forma d’autocensura institucional.
El vicepresident del Consell Departamental, Nicolas Garcia, va explicar que la decisió s’havia pres després de consultar juristes i especialistes en la Constitució francesa. Les institucions haurien descartat País Català davant les possibles dificultats legals que podia plantejar una denominació amb una càrrega política i territorial explícita.
Una reivindicació que ve de lluny
El debat sobre el nom administratiu del territori forma part d’una reivindicació històrica de reconeixement de la identitat nord-catalana dins l’Estat francès.
Durant anys, la referència institucional més visible va ser la denominació Llenguadoc-Rosselló. Aquesta regió va desaparèixer l’any 2016, quan la reforma territorial francesa la va fusionar amb Migdia-Pirineus.
En la consulta organitzada per decidir el nom de la nova macroregió hi havia la proposta Occitània-País Català, però finalment es va imposar Occitània. Aquell resultat va tornar a deixar la catalanitat fora del nom oficial de l’administració regional.
Posteriorment, el Consell Departamental va reobrir el debat sobre la denominació del departament. La consulta actual tanca, de moment, aquest procés amb la continuïtat de Pirineus Orientals, però també deixa una dada políticament significativa: més de quatre de cada deu participants han votat per incorporar explícitament la identitat catalana al nom oficial del territori.
