Clàssics universals, fenòmens infantils i novel·les contemporànies formen el mapa de les obres escrites en català que han aconseguit arribar a més llengües
Hi ha llibres que no entenen de fronteres. Històries nascudes en català que avui es poden llegir en anglès, italià, alemany, xinès, àrab, japonès, turc o coreà. L’augment de les traduccions ha convertit la literatura catalana en una presència cada vegada més habitual als aparadors, les biblioteques i els clubs de lectura d’arreu del món.
L’any 2025 es van publicar 385 traduccions d’obres escrites originalment en català, la xifra anual més alta d’aquest segle. Des de l’any 2000, l’Institut Ramon Llull en comptabilitza prop de 6.000.
Però quins són els llibres que han viatjat més lluny? A partir de les dades publicades per l’Institut Ramon Llull, seleccionem deu títols que encapçalen la projecció internacional de les lletres catalanes. El recompte es basa en llengües de traducció i pot variar a mesura que apareixen noves edicions.
1. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda
La història de la Natàlia, convertida en Colometa, és una de les grans portes d’entrada a la literatura catalana per als lectors internacionals. L’obra de Mercè Rodoreda s’ha publicat en una quarantena de llengües si es té en compte tot el registre històric del Llull.
La novel·la explica la vida d’una dona marcada per un matrimoni opressiu, la guerra, la fam i la lluita per recuperar la pròpia identitat. La Barcelona popular que retrata és profundament local, però l’experiència íntima de la protagonista ha connectat amb generacions de lectors d’arreu.
Publicada el 1962, continua generant noves traduccions, edicions i relectures més de sis dècades després.
2. La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol
Un antic combatent arriba a una illa remota per treballar com a oficial atmosfèric. Allà descobreix que les nits estan dominades per unes criatures marines que posen a prova els límits entre la por, la violència i la humanitat.
La pell freda ha estat traduïda a 33 llengües, entre les quals hi ha l’àrab, el xinès, el japonès, el coreà, l’hebreu, el turc, el rus i moltes de les principals llengües europees.
Publicada el 2002, va convertir Albert Sánchez Piñol en un fenomen internacional i va demostrar que una novel·la escrita en català podia competir en els grans circuits de la literatura fantàstica mundial.
3. El monstre de colors, d’Anna Llenas
Un monstre embolicat en les seves emocions ha conquerit milions de famílies. Amb una proposta visual senzilla i fàcilment reconeixible, Anna Llenas ajuda els infants a identificar sentiments com l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por o la calma.
L’àlbum il·lustrat ha arribat a 33 llengües, des de l’albanès fins al vietnamita, passant pel persa, el coreà, el tagàlog, el xinès tradicional o l’islandès.
El seu èxit confirma el gran potencial internacional de la literatura infantil catalana, responsable de gairebé la meitat de les traduccions publicades durant el 2025.
4. De quin color és un petó?, de Rocio Bonilla
La Minimoni és una nena a qui li agrada pintar, però que no sap de quin color hauria de dibuixar un petó. Aquesta pregunta aparentment senzilla condueix el lector per un viatge ple de colors, sensacions i emocions.
El llibre de Rocio Bonilla ha estat traduït a 29 llengües, incloent-hi l’àrab, el xinès, l’ucraïnès, l’islandès, el luxemburguès, el turc i les principals llengües europees.
És un altre exemple del pes extraordinari que els àlbums il·lustrats tenen en la internacionalització de la literatura catalana.
5. Jo confesso, de Jaume Cabré
Amb més d’un miler de pàgines, múltiples èpoques i una estructura narrativa exigent, Jo confesso semblava una obra difícil d’exportar. La resposta internacional ha estat justament la contrària: s’ha traduït a 27 llengües.
La novel·la recorre segles d’història europea a través d’un violí i reflexiona sobre el mal, la culpa, el poder, la memòria i la cultura. L’ambició literària de Jaume Cabré ha trobat una recepció especialment destacada a Alemanya, Polònia, França i altres mercats del centre i l’est d’Europa.
És una de les demostracions més contundents que la narrativa catalana contemporània pot trobar lectors més enllà del seu context immediat.
6. Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà
Persones, animals, núvols, bolets, fantasmes i muntanyes prenen la paraula en aquesta novel·la coral situada als Pirineus. Irene Solà construeix un univers en què la natura no és només l’escenari, sinó també una protagonista amb veu pròpia.
Publicada en català el 2019, l’obra ja ha arribat a 23 llengües, una expansió especialment ràpida. Té versions en anglès, alemany, francès, italià, grec, búlgar, txec, serbi o brasiler, entre moltes altres.
El seu èxit ha situat Solà entre les autores catalanes contemporànies amb més projecció internacional.
7. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda és l’única autora amb dues obres en aquesta selecció. Mirall trencat, la gran novel·la sobre l’ascens i la decadència d’una família benestant de Barcelona, està disponible en 21 llengües.
A través dels secrets acumulats dins una torre, Rodoreda construeix una història sobre el pas del temps, la memòria, la mort i la desaparició d’un món.
La presència de dues novel·les seves entre les més traduïdes confirma que no és només una autora canònica a Catalunya, sinó una figura plenament incorporada al patrimoni literari europeu.
8. El clan de la lloba, de Maite Carranza
La primera part de la trilogia La guerra de les bruixes ha estat traduïda a 21 llengües. La novel·la de Maite Carranza combina fantasia, aventures i conflictes familiars en una història adreçada principalment al públic juvenil.
El llibre es pot llegir en xinès, coreà, rus, finès, estonià, alemany, anglès, italià i portuguès, entre altres llengües.
El seu recorregut internacional evidencia que la literatura juvenil catalana també pot crear sagues capaces de competir en mercats molt diversos.
9. El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada
La novel·la de Maria Àngels Anglada relata la història d’un lutier empresonat en un camp d’extermini nazi i obligat a construir un violí sota una amenaça terrible.
Amb una escriptura continguda, l’autora contraposa l’art i la dignitat humana a la barbàrie. L’obra ha estat traduïda a 19 llengües, entre les quals hi ha l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià, el neerlandès, el polonès, el grec o el serbi.
La memòria de l’Holocaust i el paper de la cultura com a forma de resistència han convertit el llibre en una de les obres catalanes amb més capacitat per connectar amb lectors internacionals.
10. Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
El gran clàssic medieval català tanca la selecció amb traduccions a 18 llengües, des del xinès i el japonès fins al finès, el rus, el tagàlog o el serbi.
Escrita al segle XV, la novel·la combina aventures cavalleresques, estratègia militar, humor, política i erotisme. La seva modernitat va ser reconeguda fins i tot per Miguel de Cervantes, que la va salvar simbòlicament de la crema de llibres a El Quixot.
Més de cinc segles després, Tirant continua viatjant i recordant que la projecció internacional de la literatura catalana no és un fenomen exclusivament contemporani.
De la Colometa al monstre de colors
El rànquing dibuixa un panorama sorprenentment divers. Hi conviuen un clàssic medieval, les grans novel·les de Rodoreda, una fantasia inquietant, la memòria de l’Holocaust, una saga juvenil i dos fenòmens de la literatura infantil.
Aquesta varietat és una de les fortaleses de les lletres catalanes. No hi ha un únic gènere ni una sola generació que expliqui el seu èxit internacional. Hi ha històries capaces de parlar a públics molt diferents i una xarxa de traductors, editors i institucions que les fa arribar a nous territoris.
Darrere de cada nova versió hi ha molt més que un canvi de llengua: hi ha un nou grup de lectors que descobreix una obra nascuda en català.
