La Xènia i en Xordi converteixen l’actuació policial abans de l’Elx-Barça, el naixement de Pepsi-Cola i el retorn dels catalans a l’exterior en material per a la quarta interrupció de la programació de RAB Ràdio.
Els tècnics de RAB Ràdio es pensaven que un sistema de reconeixement facial impediria una nova ocupació de l’emissora. En Xordi, però, només ha necessitat posar una fotografia del director davant la càmera i sacsejar-la molt de pressa quan el sistema li ha demanat que parpellegés.
D’aquesta manera comença el quart episodi dels RABiüts, el programa d’en Xordi i la Xènia que ningú no havia demanat, però que cada setmana aconsegueix esquivar totes les mesures de seguretat. Aquesta vegada, les dues titelles rebels aborden tres objectes aparentment perillosos: una estelada, una ampolla de Pepsi i una maleta preparada per una mare catalana.
El centre del programa és l’actuació de la policia espanyola contra aficionats del Barça als voltants de l’estadi Martínez Valero, abans del partit contra l’Elx. Un episodi que els RABiüts expliquen amb humor àcid, però sense banalitzar els cops ni la detenció d’un jove que portava una bandera perfectament legal.
Estelades requisades i una actuació policial sota investigació
Les imatges enregistrades pels aficionats mostren com diversos agents requisaven estelades abans del partit. En un dels vídeos, un jove és apartat de la cua, colpejat, reduït a terra i detingut. Altres enregistraments mostren que va continuar rebent cops quan ja estava immobilitzat.
“Devia portar un objecte molt perillós”, apunta en Xordi. L’objecte era una estelada: “Tela, quatre barres i una estrella. Material d’alt risc per a democràcies inflamables”.
El FC Barcelona va condemnar oficialment l’ús desproporcionat de la força i va considerar que el procediment de detenció no havia respectat els criteris necessaris de proporcionalitat. El club també va recordar que l’estelada és un símbol legal, emparat per la llibertat d’expressió, i que la seva exhibició no representa per si mateixa una incitació a l’odi o a la violència.
“Ho podríem imprimir a la mateixa estelada”, proposa en Xordi. La Xènia creu que no hi cabria tota l’explicació, però ell ja té la solució: “Fem una estelada amb annex jurídic, codi QR i quaranta pàgines de jurisprudència”.
Segons el Govern, no hi havia cap ordre específica de requisar estelades. Per a en Xordi, això només pot definir-se com a “policia artesanal”: cada agent interpreta la Constitució a mà, com si fos una recepta de croquetes. “El detector de metalls no va sonar. Va sonar el detector de catalans”, conclou.
Darrere les bromes, els RABiüts plantegen una qüestió molt seriosa: una bandera legal no deixa de ser-ho quan travessa la porta d’un estadi i la proporcionalitat en una actuació policial no és opcional. “Si algú porta una bandera, no li respons amb una porra”, resumeix en Xordi. “I si porta una estelada gegant, li preguntes si necessita ajuda per plegar-la”.
Quan Brad’s Drink es va convertir en Pepsi-Cola
Abans d’abordar els fets d’Elx, el programa recupera una de les seves “efemèrides que no importen a ningú”. El 28 d’agost de 1898, el farmacèutic nord-americà Caleb Bradham va canviar el nom de la beguda que preparava a la seva farmàcia. Brad’s Drink va passar a dir-se Pepsi-Cola.
Segons la història oficial recollida per l’estat de Carolina del Nord, Bradham havia començat a elaborar la beguda el 1893 amb sucre, aigua, caramel, oli de llimona, nou moscada i altres ingredients. La presentava com un refresc que ajudava a fer la digestió, tot i que la pepsina, malgrat la llegenda, mai no va formar part de la recepta.
“Et venien aigua amb sucre per arreglar-te l’estómac. La medicina del segle XIX era molt més divertida”, sentencia en Xordi, que aprofita l’efemèride per intentar aconseguir un patrocini de Pepsi.
Bradham va constituir l’empresa el 1902, però una compra ruïnosa de sucre a preus elevats va contribuir a la fallida del negoci original el 1923. “Va inventar una marca mundial i després la va perdre. És com crear un grup de WhatsApp i que t’expulsin d’administrador”, resumeixen els RABiüts.
Fer cabre mitja Catalunya dins una maleta
L’últim bloc viatja fins a una experiència que coneixen perfectament molts catalans de l’exterior: preparar la maleta després de passar les vacances al país.
La companyia aèria estableix un límit de pes, però la mare catalana considera que aquest límit només és una opinió. Tot comença amb una pregunta aparentment innocent: “Et queda una mica de lloc?”. Uns minuts després han aparegut dos fuets, una ampolla d’oli, tres llibres, quatre paquets de cafè, una capsa de galetes i una carmanyola que pesa com un nadó.
La maleta del català de l’exterior funciona com una partida de Tetris en què totes les peces són embotits. Hi ha fuet per al viatger, fuet per als amics, fuet d’emergència i un últim fuet que ningú no recorda haver comprat. També hi ha llibres en català, revistes, croquetes, un porró, una paella petita i una bossa plena de bosses perquè “allà no en tenen”.
Però l’equipatge no transporta només menjar i objectes. També hi viatgen els encàrrecs, els regals, les abraçades del comiat i la sensació d’endur-se un tros del país. “Un trosset de Catalunya que pesa vint-i-vuit quilos i s’ha de facturar”, precisa en Xordi.
El quart episodi dels RABiüts ja es pot veure al canal de YouTube de RAB Ràdio. Xordi i Xènia conviden els espectadors a explicar quin és l’objecte més insòlit que els han intentat posar a la maleta i des de quin país segueixen el programa.
