Del 24 al 30 d’agost, la història connecta l’erupció del Vesubi, l’alliberament de París, la petjada catalana a l’Alguer, la mort d’Atahualpa, el discurs de Martin Luther King i el naixement del poeta Màrius Torres
Una erupció que va esborrar diverses ciutats romanes, una companyia de republicans que va obrir el camí de l’alliberament de París, una batalla naval decisiva per a la història de l’Alguer i un discurs que encara simbolitza la lluita contra el racisme.
Les efemèrides del 24 al 30 d’agost recorren gairebé dos mil anys d’història i ens porten de Pompeia a Washington, passant per Versalles, Sardenya, Cajamarca i Lleida. Set episodis protagonitzen el nou episodi de les Efemèrides RAB.
24 d’agost: el Vesubi sepulta Pompeia i Herculà
La data tradicional situa el 24 d’agost de l’any 79 l’inici de l’erupció del Vesubi que va sepultar Pompeia, Herculà, Oplontis i Estàbia. Tanmateix, diferents descobertes arqueològiques han obert la possibilitat que la catàstrofe es produís durant la tardor, probablement a l’octubre.
Durant una primera fase, el volcà va llançar grans quantitats de pedra tosca i fragments volcànics que es van acumular sobre els edificis i van provocar l’esfondrament de nombroses teulades. Posteriorment, les onades de gasos, cendra i materials a temperatures extremes van arrasar les ciutats i van sorprendre moltes de les persones que encara intentaven fugir. El mateix Parc Arqueològic de Pompeia recull els dubtes sobre el mes exacte de l’erupció i descriu les diferents fases de la catàstrofe.
Les restes humanes i els motlles de les víctimes han convertit Pompeia en un testimoni excepcional de la vida quotidiana a l’Imperi Romà, però també en una de les imatges més colpidores d’una catàstrofe natural.
25 d’agost: La Nueve i l’alliberament de París
El 25 d’agost de 1944, el comandament alemany va signar la rendició de París davant les forces franceses i aliades. L’alliberament havia començat dies abans amb la insurrecció de la resistència i l’aixecament de barricades pels carrers de la capital.
La nit del 24 d’agost, els primers vehicles de la Segona Divisió Blindada que van arribar a l’Ajuntament de París pertanyien a La Nueve, la Novena Companyia del Regiment de Marxa del Txad. Estava formada majoritàriament per republicans que s’havien exiliat després de la victòria franquista, entre els quals hi havia combatents catalans.
La companyia era comandada pel capità Raymond Dronne i formava part del tercer batalló dirigit per Joseph Putz, antic voluntari de les Brigades Internacionals. El Museu de l’Alliberament de París recorda que els soldats de La Nueve van ser entre els primers efectius aliats que van entrar a la ciutat.
Durant dècades, la participació dels republicans en l’alliberament de París va quedar relegada a un segon pla. Avui és un dels episodis més reivindicats de la memòria de l’exili republicà.
26 d’agost: la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Entre el 20 i el 26 d’agost de 1789, l’Assemblea Constituent reunida a Versalles va aprovar els disset articles de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.
El text va néixer de diversos projectes presentats per figures com el marquès de La Fayette, Emmanuel-Joseph Sieyès i Honoré Gabriel de Mirabeau. Inspirada pels principis de la Il·lustració, la Declaració proclamava la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió com a drets naturals. També defensava la igualtat davant la llei, la sobirania nacional i les llibertats d’opinió i expressió.
La seva aprovació no va comportar immediatament una igualtat efectiva: les dones, les persones esclavitzades i bona part de les classes populars en van quedar excloses. Malgrat aquestes contradiccions, la Declaració aprovada per l’Assemblea francesa va tenir una influència decisiva en el desenvolupament posterior dels drets civils i dels sistemes democràtics.
27 d’agost: la victòria naval catalana de Port del Comte
El 27 d’agost de 1353, una flota catalanoaragonesa i veneciana comandada per Bernat de Cabrera va derrotar l’estol genovès a la batalla naval de Port del Comte, davant la costa nord-occidental de Sardenya.
La victòria va afeblir la presència genovesa a la zona i va facilitar la rendició de l’Alguer. La ciutat, però, tornaria a revoltar-se. Pere el Cerimoniós la va conquerir definitivament el 1354 i hi va impulsar l’establiment de població procedent principalment del Penedès i del Camp de Tarragona.
Aquell procés explica la continuïtat de la llengua catalana a l’Alguer, on amb el pas dels segles va desenvolupar-se una variant pròpia: l’alguerès, que s’hi ha mantingut ininterrompudament des de la colonització medieval.
28 d’agost: Martin Luther King proclama que té un somni
El 28 d’agost de 1963, més de 200.000 persones van participar en la Marxa sobre Washington pel Treball i la Llibertat. Davant del monument a Abraham Lincoln, Martin Luther King va pronunciar el discurs que el convertiria en una icona mundial de la lluita pels drets civils.
King va començar llegint un text preparat, però en el tram final se’n va apartar i va recuperar la idea d’un somni que ja havia utilitzat en sermons i discursos anteriors. Aquella improvisació va donar lloc al cèlebre passatge «I Have a Dream», una crida a construir una societat en què les persones no fossin jutjades pel color de la pell.
El Martin Luther King, Jr. Research and Education Institute de la Universitat de Stanford conserva la història i el context d’un discurs que va esdevenir un dels grans símbols del moviment pels drets civils als Estats Units.
29 d’agost: l’execució d’Atahualpa a Cajamarca
L’any 1532, Francisco Pizarro va capturar Atahualpa a Cajamarca aprofitant la crisi interna provocada per la guerra pel poder entre el sobirà inca i el seu germà Huàscar.
Atahualpa va oferir omplir una gran cambra amb objectes d’or i dues més amb plata a canvi de recuperar la llibertat. Malgrat el lliurament del rescat, va ser sotmès a un judici sense garanties i condemnat a morir. Després d’acceptar el baptisme per evitar ser cremat, va ser executat mitjançant el garrot.
Moltes cronologies situen la seva mort el 29 d’agost de 1533, tot i que altres investigacions la daten el 26 de juliol. En qualsevol cas, l’assassinat d’Atahualpa va accelerar la conquesta del Tawantisuyo, però no va representar la desaparició immediata del poder inca: altres governants i focus de resistència van mantenir-se actius durant dècades.
30 d’agost: neix a Lleida el poeta Màrius Torres
El 30 d’agost de 1910 va néixer a Lleida Màrius Torres, poeta i metge format a la Universitat de Barcelona. La seva vida va quedar profundament marcada per la tuberculosi, que el va obligar a ingressar el 1935 al sanatori de Puig d’Olena.
En aquell entorn va intensificar la seva producció poètica i va explorar temes com la música, la natura, l’amor, la mort i el pas del temps. Al sanatori va conèixer Mercè Figueras, la Mahalta dels seus poemes, i va mantenir una estreta amistat intel·lectual amb l’escriptor i editor Joan Sales.
Torres va morir el 29 de desembre de 1942, amb només 32 anys. La seva obra va romandre inèdita fins que Joan Sales i el grup de Quaderns de l’Exili van publicar el volum Poesies a Mèxic el 1947. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el considera avui un dels poetes catalans més importants i influents del segle XX.
Set dies per recórrer gairebé dos mil anys d’història
De les ruïnes de Pompeia als versos de Màrius Torres, aquestes set efemèrides mostren com els grans processos històrics també es construeixen a partir de vides individuals: les víctimes d’una erupció, els combatents oblidats de La Nueve, un sobirà traït, un poeta reclòs en un sanatori o una multitud reunida per reclamar igualtat.
El nou vídeo de les Efemèrides RAB reuneix aquests set episodis en un recorregut audiovisual de poc més de sis minuts.
