Visa Pour l’Image, el gran festival internacional de fotoperiodisme obrirà dissabte 29 d’agost amb 27 exposicions gratuïtes sobre els conflictes, les migracions i les crisis socials i ambientals del planeta
Perpinyà tornarà a convertir-se, a partir de dissabte 29 d’agost, en la capital mundial del fotoperiodisme. La 38a edició del Visa Pour l’Image reunirà fins al 13 de setembre alguns dels reportatges fotogràfics més destacats de l’últim any i oferirà una oportunitat excepcional per acostar-se als grans conflictes del món a través de la mirada dels professionals que els han documentat sobre el terreny.
El festival desplegarà 27 exposicions gratuïtes en diferents espais històrics de la capital de la Catalunya del Nord. El Convent dels Mínims tornarà a ser-ne l’epicentre, però la programació també arribarà a l’església dels Dominicans, l’Antiga Universitat, la Casa Xanxo, l’Hôtel Pams, la Llotja de Mar i altres edificis emblemàtics de la ciutat.
Les exposicions es podran visitar cada dia, de les deu del matí a les vuit del vespre, amb entrada lliure. Per als qui no es puguin desplaçar a Perpinyà, bona part dels treballs també estaran disponibles en format virtual al web del festival durant el mes de setembre.
Fotografies reals en temps d’imatges artificials
Aquesta edició arriba en un moment en què cada vegada és més difícil saber si una imatge documenta un fet real, ha estat manipulada o ha estat creada completament amb intel·ligència artificial.
Davant d’aquesta transformació, el Visa Pour l’Image vol reivindicar la feina dels fotoperiodistes, la verificació de la informació i la necessitat de preservar el dret de la ciutadania a conèixer què passa al món. El festival recorda que darrere de cada reportatge hi ha professionals que es desplacen fins als llocs dels fets, contrasten la informació, assumeixen riscos i construeixen un relat contextualitzat.
La reflexió sobre la IA tindrà una presència destacada durant la setmana professional, que se celebrarà del 31 d’agost al 5 de setembre. El primer dia tindrà lloc una convenció dedicada a la protecció i la viabilitat del fotoperiodisme, en un context marcat també per la precarització de la professió i la crisi del model econòmic dels mitjans.
El festival defensarà així la fotografia periodística no només com una disciplina artística, sinó com una eina imprescindible per a la democràcia i la llibertat d’informació.
Gaza, Síria i el Sudan: la població civil al centre
Els conflictes armats tornaran a ocupar una part important de la programació. Un dels treballs més esperats serà el del fotògraf palestí Khames Alrefi, guanyador del Visa d’Or Humanitari del Comitè Internacional de la Creu Roja de 2026. El seu reportatge mostra les conseqüències de la guerra sobre la població civil de Gaza, atrapada entre la destrucció, els desplaçaments i la manca de recursos bàsics.
El sirià Philémon Barbier, guardonat amb el Visa d’Or Rémi Ochlik, presentarà Síria: l’alba de les cendres, un treball sobre els primers mesos posteriors a la caiguda del règim de Bashar al-Assad.
El fotògraf Abdulmonam Eassa, per la seva banda, mostrarà les conseqüències de la guerra al Sudan, una de les crisis humanitàries més greus i menys visibles del planeta. La República Democràtica del Congo, Somàlia, el Líban, l’Iran i l’Iraq també apareixeran en diversos reportatges.
Ucraïna i una generació marcada per la guerra
La invasió russa d’Ucraïna continuarà molt present al festival. Una de les exposicions documentarà la vida a Kostiantínivka, una ciutat pròxima al front sotmesa constantment als bombardejos russos.
Un altre projecte posarà el focus en els infants i joves del Donbàs que han crescut envoltats per la guerra. Són generacions que han passat bona part de la infantesa entre refugis, evacuacions, separacions familiars i la destrucció dels seus pobles i ciutats.
El programa també recordarà els quaranta anys de la catàstrofe nuclear de Txernòbil a través de la fotografia de Gerd Ludwig, que ha documentat durant dècades les conseqüències humanes i ambientals de l’accident.
De les migracions al canvi climàtic
El recorregut del Visa Pour l’Image anirà més enllà dels camps de batalla. Les exposicions abordaran les rutes de la cocaïna, la crisi de les drogues sintètiques a l’Iraq, la repressió a El Salvador, les migracions, la situació de les dones i les nenes a l’Afganistan i els efectes de les sequeres i del canvi climàtic.
També hi haurà espai per a fenòmens menys coneguts, com els matrimonis virtuals amb personatges ficticis al Japó, la construcció d’una nova capital a Indonèsia o la vida al parc nacional de Virunga, a la República Democràtica del Congo.
Aquesta amplitud temàtica és una de les grans fortaleses del festival: permet recórrer en poques hores realitats molt diferents i descobrir històries que sovint queden fora dels grans titulars.
Projeccions, trobades i tallers gratuïts
A banda de les exposicions, el programa inclourà sis grans projeccions nocturnes al Campo Santo, trobades amb fotoperiodistes, debats, signatures de llibres i lectures de portafolis.
El Convent dels Mínims acollirà també tallers gratuïts d’educació en la imatge durant els caps de setmana. Les sessions estaran pensades per ajudar el públic a interpretar les fotografies, entendre com es construeix un reportatge i desenvolupar una mirada crítica davant l’allau de continguts que circulen per internet.
En plena expansió de les imatges generades artificialment, el Visa Pour l’Image proposa una experiència tan senzilla com necessària: aturar-se, observar i preguntar-se qui ha fet una fotografia, en quin context i amb quina intenció.
Durant dues setmanes, Perpinyà tornarà a oferir una finestra oberta al món. I recordarà que, quan la realitat es pot manipular amb més facilitat que mai, mirar també és un acte de responsabilitat.
